La productivitat es dispara: ¿canvi de tendència o fet puntual?
L'indicador es dispara al 2,5% en el tercer trimestre, quan habitualment queda per sota de l'1%
BarcelonaLa productivitat és el taló d'Aquil·les de l’economia espanyola, molt més fins i tot que el del conjunt d’Europa, que també coixeja. Encara ressonen els estudis de l’Observatori de la Productivitat i la Competitivitat, projecte de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), i del Cercle d’Economia, respectivament, segons els quals entre 2000 i 2022, en lloc de convergir amb la Unió Europea en termes de creixement de la productivitat, ens n'hem allunyat, perquè Espanya ha acumulat un retrocés de la productivitat del 7,3%. Però això podria estar canviant.
Les darreres dades de comptabilitat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen un creixement de la productivitat (mesurada com a productivitat per hora treballada) en el tercer trimestre d’enguany del 2,5%, en relació amb el mateix període de l’any anterior, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys, que ha oscil·lat entre el 0,5% i l’1%, destaca el director d’economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs. El mateix Observatori de la Productivitat ha registrat aquest novembre el creixement més gran de la productivitat des de la pandèmia. Situa l’alça de la productivitat de tots els factors (no només del treball) en el 3%.
Tot i ser un concepte una mica difús, la productivitat és clau per a la prosperitat i el benestar d'una societat, en termes de renda. De forma senzilla, es podria dir que és la quantitat de productes i serveis que és capaç de generar una economia amb uns recursos determinats, que bàsicament són el treball i el capital (actius productius, com màquines, ordinadors, vehicles, tecnologia, patents...). Si amb els mateixos recursos es genera més producció, la productivitat creix i una economia és més eficient.
Què hi ha darrere d’aquesta bona dada del tercer trimestre de 2024? No ho sabem, encara és d’hora, coincideixen els economistes consultats. D’entrada, l’Observatori de la Fundació BBVA i l’Ivie ho expliquen per la combinació del creixement del producte interior brut (PIB) –del 3,7% en termes interanuals– i la desacceleració en el ritme de creació d’ocupació, que ha passat d’augmentar el 2,3% el segon trimestre a fer-ho per sota del 0,9%. El director del gabinet d’estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, no descarta que hi hagi un “biaix temporal” fruit de les previsions empresarials. És a dir, que “les empreses tenen previsions d’incrementar l’activitat i inicien la contractació de personal abans”. Així i tot, la dada que comptabilitza l’INE, i que la metodologia de l’Observatori eleva al 2,8%, es tracta de l'“augment interanual més gran des del segon trimestre de 2022, en plena recuperació de la pandèmia i amb l’economia creixent al 6%”. També destaca que la productivitat del capital s’ha incrementat també el 2,4%, molt similar al trimestre anterior. El creixement de les dues “contrasta amb la desacceleració observada durant el 2023”. Ho considera una “bona notícia”.
Això no obstant, es manté el gap entre l’eficiència del treball i la del capital, la qual cosa fa ser prudents als economistes. La productivitat del treball es troba en nivells un 22,4% superiors als de l'any 2000 a causa de la intensa destrucció d'ocupació que es va produir durant la Gran Recessió, i també per sobre dels nivells d’abans de la covid-19. Pel que fa a productivitat del capital, s'observa una trajectòria molt diferent, perquè es troba a nivells un 22,5% inferiors als de principi de segle. El nivell de la productivitat del capital a mitjan 2024 és similar al de 2011.
A la cua en inversió en intangibles
Rovira recorda que la inversió productiva (en maquinària i béns d'equipament i en propietat intel·lectual) és encara baixa en relació amb els països més avançats de la Unió Europea. Juan Fernández de Guevara, professor de la Universitat de València i investigador de l’Ivie, furga més en la ferida i recorda que Espanya, que tradicionalment s’ha excedit invertint en totxo, “està punxant” en la inversió en intangibles, que és aquella vinculada a la recerca i el desenvolupament (R+D), el disseny i la creativitat, l’organització i la formació de les persones, que juga un paper clau en la productivitat. És a dir, invertim poc i malament.
El darrer estudi de la Fundació Cotec amb l’Ivie, que es presentarà aquest dimecres, conclou que, tot i que Espanya ha retallat distància amb la mitjana dels països desenvolupats, continua a la cua. Entre 1995 i 2023, la inversió en intangibles fou l'equivalent al 7,8% del PIB, per darrere de França (14,7%), el Regne Unit (12,3%), Alemanya (9,2%), o Portugal (8,3%), i per davant d'Itàlia (7,5%). “El limitat esforç inversor espanyol condiciona la productivitat, que té avui un paper crucial per al creixement econòmic i, per tant, per a la qualitat de vida de la població”, assevera l’estudi. A Espanya aquesta inversió representa el 41% dels fluxos anuals d'inversió no residencial, situant-se en la posició 8 entre els 10 països desenvolupats analitzats, per davant de Portugal i d'Itàlia. Per cada euro que els Estats Units inverteix en tangibles, en dedica 1,68 a intangibles. A Espanya la proporció és molt diferent: per cada euro que s'inverteix en actius tangibles, tan sols inverteix 0,71 euros en intangibles. Per territoris, només tres comunitats autònomes inverteixen per sobre de la mitjana espanyola: Madrid (11,5%), que s’està disparant, Catalunya (8,5%) i Navarra (7,9%).
