La inflació dona treva al juliol

BarcelonaLa inflació dona treva al juliol. Els preus de béns i serveis de consum han caigut lleugerament, un 0,2%, aquest juliol en comparació amb el mes passat, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Aquesta davallada no és insòlita, tot i la tendència a l'alça dels preus d'aquest any. Al gener, l'IPC ja va caure un 0,4% respecte al desembre, mentre que a l'abril la disminució va ser del 0,2% en relació amb el mes anterior. Ara bé, la resta de mesos d'aquest any les pujades de preus han sigut tan fortes que han compensat amb escreix aquestes lleus reduccions: per exemple, al març els preus es van disparar un 3% en només un mes.

Aquest juliol ha sigut el primer mes amb les mesures contra la inflació aprovades pel govern plenament en vigor, en particular el topall al gas. En aquest sentit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat de "dolenta" la dada d'inflació, però ha tret pit sobre les mesures impulsades per l'executiu, superiors a les d'altres economies "que són més dependents del gas rus, com Alemanya". Segons Sánchez, la limitació del preu del gas ha permès que la inflació sigui del 10,8% i no " del 15%".

Tot i la davallada, el cistell de la compra ara és un 10,8% més car que fa un any, l'increment interanual de preus més alt registrat des del setembre del 1984 i que supera en sis dècimes la pujada del 10,2% interanual registrada al juny, que ja va ser la xifra més elevada des del 1985. L'encariment de l'alimentació i l'electricitat són les principals causes de l'augment respecte a fa un any, segons l'INE.

Els preus es troben a nivells rècord des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, quan es va disparar el preu de les primeres matèries, sobretot el gas natural i el petroli, dels quals Europa té una forta dependència. El conflicte també ha provocat un increment del cost d'aliments bàsics, com ara el blat, el blat de moro o l'oli de gira-sol. No obstant, Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF, recorda que els preus ja tenien tendència a l'alça abans de l'esclat de la guerra, ja que "la reactivació de les cadenes productives" a escala mundial després dels mesos de màximes restriccions contra el coronavirus va provocar una certa escassetat de productes, sobretot components i béns intermedis. A més, el fet de reiniciar de cop l'activitat en molts països va provocar colls d'ampolla logístics.

Aquests aspectes, afirma Carreras, "s'estan arreglant", cosa que abaixarà els preus. Malgrat això, aquest any s'han mantingut alguns colls d'ampolla per la política de covid zero aplicada pel govern de la Xina, que ha paralitzat temporalment alguns ports de mercaderies en diverses ocasions.

Puja la inflació subjacent

L'IPC subjacent, el que no inclou l'energia ni els aliments –més volàtils–, tancarà el juliol un 6,6% per sobre que un any enrere, el ritme més elevat des del 1993. Ara bé, igual que amb l'IPC general, la inflació subjacent també s'ha relaxat aquest mes en comparació amb el juny, amb una disminució del 0,3%.

No obstant, la xifra del 6,6% "fa una mica de por", opina Carreras, ja que triplica l'objectiu del 2% que es marquen la majoria de bancs centrals, inclòs el Banc Central Europeu. La dada mostra com el preu de l'energia i de les matèries primeres, que fa mesos que es troba a nivells molt alts, s'està filtrant a la resta de productes, perquè les empreses es veuen obligades a fer repercutir els costos en els seus productes per minimitzar les pèrdues de marge de beneficis.

Si les pujades de preus s'estenen a tot el cistell de la compra, hi ha més pressió dels treballadors a les empreses per apujar els salaris, mentre que si la inflació es manté acotada només a l'energia, és més fàcil de justificar per part de les patronals com un fet transitori o que afecta menys directament la butxaca dels ciutadans. Si hi ha pressió per incrementar sous, hi ha el risc que l'economia entri en una espiral inflacionista en què l'encariment del cost de la vida porta augments salarials que permeten als ciutadans augmentar el consum, la qual cosa al seu torn comporta nous increments de preus. Aquestes espirals, que ja es van produir als anys 70 i 80, són "molt més difícils de parar", indica Carreras.