Els preus repunten a l'octubre un 0,4%, però la inflació es refreda respecte a fa un any
L'IPC refreda el ritme de creixement en comparació amb un any enrere
BarcelonaEl cost de la vida de les famílies ha augmentat un 0,4% entre setembre i octubre a Espanya, segons dades avançades de l'índex de preus al consum (IPC) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En comparació amb un any enrere els preus han pujat un 7,3%, un ritme de creixement inferior al del setembre, quan la pujada respecte a un any enrere va ser del 8,9%.
L'IPC és l'indicador que mesura el cost de béns i serveis de consum habituals per a les famílies. Segons les dades, doncs, el cost del cistell de la compra és lleugerament més car aquest mes que al setembre, però alhora frena el ritme de creixement en relació amb el 2021.
La inflació –pujada de preus– es troba des de fa mesos als nivells més elevats dels últims quaranta anys. La causa principal és l'encariment de l'energia que es va disparar amb la invasió russa d'Ucraïna a finals de febrer. El cost de l'energia té conseqüències directes sobre la butxaca de les famílies, que veuen com han de gastar més per l'electricitat, el gas natural o els carburants, però també per a les empreses.
Per a Alfons Fernández, membre de la comissió d'economia financera del Col·legi d'Economistes i professor de l'escola de negocis EAE, l'encariment del cost de la vida entre setembre i octubre "no acaba de ser una bona notícia", tot i que ho atribueix al comportament "erràtic" dels preus energètics, molt dependents de qüestions geopolítiques i de l'evolució de la guerra. Cal tenir en compte, però, que entre l'agost i el setembre l'IPC es va reduir un notable 0,7%, mentre que aquest mes ha crescut un 0,4%.
Malgrat això, Fernández es mostra optimista per la relaxació del creixement en comparació amb l'octubre de l'any passat: al setembre, els preus eren un 8,9% superiors a dotze mesos enrere, mentre que a l'octubre la xifra ha caigut fins al 7,3%. Això es deu tres factors.
El primer és el que els economistes anomenen efecte base, que és un fet purament estadístic. A l'octubre de l'any passat l'IPC ja estava pujant, per la qual cosa quan es comparen els preus actuals amb els de fa un any l'increment és menor. En segon lloc, però, Fernández destaca que els mesos de setembre i octubre "el consum es paralitza una mica després de la temporada estival", quan les famílies opten per estalviar més després d'incrementar la despesa durant les vacances.
I, finalment, la dada "posa de manifest que les mesures del govern funcionen" a l'hora de frenar els costos energètics, com ara el topall del gas, la reducció de l'IVA de l'electricitat i les bonificacions als carburants, que han reduït el cost d'aquests productes. De fet, l'abaratiment de l'electricitat respecte a fa un any és una de les principals causes de la frenada de l'IPC interanual, segons l'INE.
L'IPC subjacent es manté elevat
El fet que l'energia sigui més cara augmenta els costos de producció de moltes companyies, la qual cosa els obliga a traslladar aquests costos addicionals als preus finals dels seus productes, un efecte que es coneix com a inflació de segona ronda. De fet, si es compara amb un any enrere, l'IPC subjacent –el que no inclou ni l'energia ni l'alimentació, més volàtils– ha crescut aquest mes un 6,2% a causa d'aquest fenomen.
Aquesta inflació subjacent "penalitza molt el consum", comenta Fernández, un fet que s'ha notat amb les dades que també ha publicat aquest dijous l'INE sobre el creixement de l'economia espanyola. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) d'Espanya va créixer només un 0,2% en el tercer trimestre d'enguany, en bona part per la frenada de la despesa de les famílies a causa de l'encariment del cistell de la compra.
No obstant això, l'energia no és l'única causa de la inflació. Amb la reactivació de l'economia a escala global durant el 2021 una vegada superada la fase més dura de la pandèmia, ja s'havien registrat increments de preus, sobretot als mercats de matèries primeres i béns industrials intermedis. La indústria arreu del món no va poder donar l'abast a les demandes de producció i, a més, algunes cadenes logístiques van patir colls d'ampolla, la qual cosa va provocar escassetat d'alguns productes i, per tant, que s'encarissin.
Aquestes situacions estan en bona part solucionades, però la política de covid zero imposada pel govern de la Xina encara ha provocat problemes logístics a escala global per culpa del tancament de ports importants, com el de Xangai. A més, els confinaments que encara s'apliquen en aquest país –considerat la fàbrica del món– obliguen a parar algunes indústries i, per tant, provoquen dificultats de subministrament a empreses d'arreu del planeta.
Les xifres publicades aquest dijous per l'INE són provisionals. Les definitives es coneixeran el 15 de novembre, quan l'organisme estadístic també les desglossarà per comunitats autònomes.