Els preus repunten al gener per l’encariment dels carburants
La ministra de Treball qualifica de “preocupant” l'increment de la inflació

BarcelonaEl cost de la vida ha repuntat aquest mes gener a causa de l'encariment dels carburants, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de la inflació) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Així doncs, al conjunt d'Espanya, l'IPC es va situar un 3% per damunt del mateix mes del 2024. Això suposa un increment de dues dècimes de la taxa interanual en comparació amb el desembre, quan els preus van pujar un 2,8% respecte a un any enrere. Ara bé, entre el desembre i el gener el creixement dels preus va ser del 0,2%, una xifra tres dècimes per sota que la registrada entre el novembre i el desembre.
Segons l'INE, l'increment és provocat, sobretot, per l'encariment dels carburants i, en grau més baix, de l'electricitat. A l'altre extrem, els productes d'oci i cultura són els que més han empès l'IPC a la baixa, un abaratiment habitual en aquestes dates després de les festes de Nadal.
Pel que fa a la inflació subjacent (la que no inclou ni l'energia ni els aliments més frescos, més volàtils), la pujada va ser del 2,4% en relació amb el gener de l'any passat.
Preocupació al ministeri de Treball
Tot i que el ministeri d'Economia no ha reaccionat a les dades com sí que havia fet en altres ocasions, la vicepresidenta segona del govern espanyol i titular de la cartera de Treball, Yolanda Díaz, ha qualificat el repunt de "preocupant" en un país "de baixos salaris" com Espanya. Díaz va pactar dimecres amb els sindicats Comissions Obreres i UGT un increment del salari mínim professional (SMI) de 50 euros mensuals –la patronal CEOE no es va adherir a l'acord–, però la vicepresidenta fa setmanes que està en un estira-i-arronsa amb un tercer ministeri econòmic, el d'Hisenda, per la cotització de l'SMI: Díaz argumenta que, com fins ara, el sou mínim hauria d'estar exempt de tributar l'IRPF, l'impost sobre la renda, però Hisenda defensa que es mantingui el mínim on era i que l'increment aprovat aquest any sí que tributi.
Díaz ha dit que no mantindrà cap enfrontament amb Hisenda, tot i admetre que el ministeri dirigit per la socialista María Jesús Montero "no comparteix" el criteri de mantenir l'SMI fora de la tributació de l'IRPF. Recentment, Díaz –dirigent de Sumar– també va mantenir discrepàncies públiques amb un altre ministre socialista, Carlos Cuerpo, per la reducció de la jornada laboral. "Més que batalles són posicions diferents", ha matisat.
Amb l'anunci de l'encariment del cost de la vida, la vicepresidenta ha recordat que la inflació fa molt "dur" arribar a final de mes a les llars amb menys ingressos. "L'alimentació, em consta, és impossible per a moltes famílies. Per tant, hem de fer-hi més", ha declarat en una entrevista a Antena 3, alhora que ha afegit que la millora de l'SMI permetrà "recompondre en part" l'impacte de les pujades de preus.
"A vegades em critiquen molt des de l'esquerra perquè els sembla poc apujar 50 euros [el salari mínim], però sé molt bé que és la possibilitat que una família pugui donar fruita i peix als seus fills", ha assenyalat Díaz. "Avui ja ni la patronal ni tan sols la dreta econòmica qüestionen les bondats del salari mínim", ha assegurat. Una idea que comparteix UGT, que ha defensat els increments salarials com a eina per combatre els efectes de la inflació i ha reclamat, a més, mesures públiques per frenar l'escalada de preus de l'habitatge, una mesura que –a parer del sindicat– serviria per alleujar els creixents costos a què s'enfronten les famílies.
Variacions en el sistema de càlcul
Amb l'inici de l'any, l'INE ha actualitzat el pes que atorga a cada element del cistell de productes i serveis que utilitza per elaborar l'IPC i que simulen el consum de les famílies espanyoles. Amb les noves ponderacions, perden pes els aliments i les telecomunicacions, mentre que en guanyen, d'una banda, la restauració i l'hostaleria i, de l'altra, l'habitatge i els serveis relacionats, com ara l'electricitat, el gas natural i l'aigua.
Les dades publicades aquest dijous per l'INE són provisionals. L'institut estadístic estatal donarà a conèixer les definitives, juntament amb les dades per comunitats autònomes, el 14 de febrer, tot i que normalment hi ha poques variacions.