La crisi de preus

La inflació repunta i reobre la batalla pels marges empresarials

L'IPC a Catalunya se situa en el 2,3% al juliol, quatre dècimes més que en el mes anterior

Un grup de turistes fent fotografies de la Casa Batlló, a Barcelona.
4 min

BarcelonaL'alça de preus es va tornar a accelerar al juliol a Catalunya. El setè mes de l'any els preus al Principat van augmentar el 0,3% respecte al mes anterior, quan al juny havien pujat només una dècima. La inflació es va situar a Catalunya en el 2,3% en taxa anual, quan al juny era d'un 1,9%, és a dir, l'IPC anual creix quatre dècimes, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'activitat turística va ser un dels elements que més va fer créixer l'IPC català al juliol. Així, respecte al juny, oci i cultura (+3,5%) –bàsicament pels paquets turístics–, begudes alcohòliques i tabac (+0,7%), restaurants i hotels (+0,6%), transport (+0,6%) –per l'encariment dels carburants– i medicina (+0,6%) van ser les activitats que més van estirar els preus a l'alça. Per contra, vestit i calçat (-8,6%), per les rebaixes d'estiu, i parament de la llar (-0,6%), van ser els sectors que més van contenir els preus.

IPC a Catalunya en taxa anual i per principals grups
Dades mensuals des del juliol del 2022

Malgrat el repunt, la inflació a Catalunya i a Espanya continua sent la més baixa d'Europa i la que més s'aproxima a l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) de situar-la al voltant del 2%. Aquest intent d'abaixar la inflació és el que ha provocat la pujada vertical de tipus d'interès del BCE de l'últim any, amb l'objectiu de refredar l'economia fent baixar el consum i la inversió.

Encariment dels aliments

A Catalunya, malgrat que els aliments han moderat l'escalada de preus i respecte al juny pugen un 0,5%, en taxa anual són el principal factor de la crisi inflacionària, amb un creixement del 10,1%. Begudes alcohòliques i tabac (+8,1%), oci i cultura (+8,2%) i hotels, cafès i restaurants +(5,7%) són els altres sectors que més han vist augmentar els preus en l'últim any. En canvi, habitatge (-13,2%) i transport (-4,8%) són els sectors que més han vist caure els preus l'últim any, cosa que respon al fet que el juliol de l'any passat els preus energètics es van disparar a màxims històrics per la guerra d'Ucraïna i, malgrat el repunt de l'últim mes, tant l'electricitat com el gas i els carburants se situen a preus molt inferiors que els d'un any enrere.

L'INE ha atribuït el repunt de l'IPC al juliol a l'augment dels preus dels carburants respecte al juny, a l'encariment del vestit i calçat, l'augment de preus dels paquets turístics i la pujada de preu dels aliments. En aquest sentit, respecte a un any enrere, els aliments que més s'han encarit són el sucre (per sobre del 44%), els olis (més del 20%) i la llet (quasi un 18%). Però hi ha molts més aliments que s'han encarit en un any a un ritme de dos dígits, com la carn de porc, l'aigua mineral i els sucs, els llegums i hortalisses, els ous, els lactis, la fruita fresca, els cereals i derivats i les altres carns.

Per al conjunt de l'Estat, l'INE ha confirmat la dada que havia avançat, i la inflació interanual se situa en el 2,3%, quatre dècimes per sobre de la del mes de juny. Tot i aquest augment moderat de l'IPC, la taxa subjacent, que no té en compte l'alimentació i l'energia –els elements més volàtils– es va situar en el 6,2%, tres dècimes més que al juny, i segueix sent preocupant.

Batalla política

El nou repunt de la inflació ha obert una nova batalla política just quan el govern espanyol està en funcions i s'han obert les negociacions per formar un nou executiu. La vicepresidenta i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ha demanat actuar sobre els marges de les empreses. "La pujada de la inflació, derivada del preu dels carburants i els aliments, afecta especialment el que menys tenen", ha assegurat, i ha assenyalat que els aliments s'han encarit un 31% des d'abans de la pandèmia, per la qual cosa ha apostat per "actuar sobre els marges empresarials i protegir la ciutadania".

A l'altra banda, Vox no ha dubtat a culpar de la inflació el govern de Pedro Sánchez, igual que el PP. Per als populars, l'"errònia" política econòmica de Sánchez ha dut al repunt de la inflació. El PP ha tornat a demanar la rebaixa de l'IVA de la carn, el peix i les conserves per frenar la inflació. El vicesecretari d'Economia del partit, Juan Bravo, ha assegurat que la inflació no només creix, sinó que "s'accelera en taxa intermensual".

Per la seva banda, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s'ha sumat a la petició de la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments que propugna el PP. L'OCU ha demanat al govern augmentar de forma "urgent i substancial" l'import del xec de 200 euros per a les famílies amb ingressos inferiors als 27.000 euros i, fins i tot, augmentar aquest límit perquè se'n beneficiïn més famílies.

Des de l'àmbit sindical, l'USO ha recalcat que l'augment de preus demostra que augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) és una necessitat per evitar l'empobriment de les famílies. La UGT ha vaticinat que els preus continuaran pujant en la segona meitat de l'any. Per això, proposa "limitar els beneficis d'una part del teixit empresarial". El sindicat també assegura que la inflació demostra la falta de competència en sectors clau com la distribució alimentària, on pocs operadors poden mantenir els preus elevats. La UGT també ha instat al creixement dels salaris per garantir el poder adquisitiu dels treballadors i ha criticat el BCE perquè "l'enduriment de les polítiques monetàries no només està resultant ineficaç per contenir la inflació, sinó que a més suposa un llast per a l'activitat econòmica".

stats