El preu dels aliments repunta tot i les mesures anticrisi
L'IPC es modera al gener, fins al 5,8%, però la inflació subjacent s'enfila al 7,5%
BarcelonaLa baixada de l'IVA dels aliments bàsics aprovada pel govern espanyol al desembre ha sigut insuficient per contenir els preus, almenys durant aquest mes de gener en què la mesura ha estat en vigor. La inflació subjacent –és a dir, l'indicador que mesura l'evolució dels preus excloent elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos– es va situar en el 7,5% en el primer mes del 2023, segons la dada avançada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Són cinc dècimes més respecte a la registrada el desembre. Pel que fa a la variació respecte al desembre, el conjunt de tots els preus de béns i serveis de consum va registrar un descens de tres dècimes.
L'últim consell de ministres del 2022 es va concloure amb l'aprovació d'un paquet de mesures anticrisi destinat a contenir l'augment dels preus dels aliments. Després d'haver aconseguit que la taxa general de l'IPC acumuli diversos mesos de caigudes interanuals, el següent objectiu urgent era fer el mateix amb la inflació subjacent. El mes passat es va donar per primera vegada en aquesta crisi de preus un sorpasso de la subjacent sobre la general.
De totes maneres, el govern espanyol ha defensat que la inflació (en el seu indicador general) sí que es va estabilitzar al gener fins al 5,8% interanual, només una dècima més que l'anotada en el mes anterior i en el seu nivell més baix des del novembre del 2021. Cal tenir en compte que aquesta dada és cinc punts percentuals inferior al pic del passat mes de juliol, quan la inflació va escalar fins al 10,8%, el punt més alt des del setembre del 1984.
De fet, des del ministeri d'Economia també han destacat que aquest repunt de l'IPC és molt moderat tenint en compte que es va eliminar la bonificació generalitzada de 20 cèntims per litre al combustible.
Segons l'INE, aquesta evolució s'explica principalment perquè els preus dels carburants augmenten més que en el gener de l'any passat i al fet que el descens en categories com el vestit i el calçat és menor. En sentit contrari, la baixada dels preus de l'electricitat és més important ara que fa un any.
Quin ha estat, doncs, l'impacte del paquet anticrisi del govern espanyol? Per a Àngel Hermosilla, secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, les mesures amb què s'ha intentat contenir els preus han tingut un efecte "parcial". "Segurament tenen un impacte positiu i han atemperat la pujada de la inflació que es podria haver produït, però no ajuden a resoldre el problema", raona l'expert. En la seva opinió, aquestes ajudes s'han quedat curtes i tan sols han aconseguit esmorteir l'actualització de preus a l'alça que acostumen a fer moltes empreses al gener.
El govern espanyol s'ha mostrat confiat que la inflació subjacent arribarà al seu pic màxim en aquest primer trimestre i que continuarà amb la tendència descendent de l'IPC. Això no obstant, Hermosilla insisteix en què aquesta dada és "la més preocupant" i apunta a què la inèrcia dels últims mesos encara es mantindrà. "Això mostra les tensions que hi ha ara en totes les cadenes de subministraments", indica. L'economista també alerta que caldrà fixar-se en el comportament de l'hivern, que ha endurit les temperatures en les últimes setmanes, amb el conseqüent augment en el consum de calefacció. "Igual que ens va beneficiar el clima a l'octubre i el novembre, ara es pot produir tot el contrari", afegeix Hermosilla.
Mesures impositives
En un comunicat, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha repassat quines serien les mesures necessàries, al seu parer, per afrontar aquest hivern "clarament inflacionista". En aquest sentit, la principal recepta de l'organisme se centra en la deflactació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), tant a nivell estatal com autonòmic. Deflactar aquesta taxa implicaria eliminar-ne els efectes de l'increment del cost de vida, per tal de limitar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.
"El que està clar és que les famílies i els col·lectius més vulnerables ho estan patint i que comença a ser molt evident. Cal donar una volta a les mesures perquè ajudin a compensar aquest efecte. Donar una subvenció no és tan efectiu com deixar de cobrar-los l'IRPF directament", ha remarcat Hermosilla. El Col·legi també ha urgit a avançar en un pacte de rendes, aprovar de manera "immediata" els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i accelerar l'execució dels fons europeus Next Generation.
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha incorporat per primer cop l'evolució del preu de l'electricitat i el gas del mercat lliure i, alhora, ha modificat l'estructura de la despesa. Fins ara, l'INE només tenia en compte el mercat regulat (tarifes PVPC). Ara, però, també s'inclouran aquells clients del mercat lliure. Després de mesos de treball amb les empreses elèctriques i les comercialitzadores per recollir les dades i analitzar-les, l'INE ha introduït els clients del mercat lliure, cobrint així el 80% de la quota total de mercat. La incorporació compta amb l'aval d'Eurostat.
L'electricitat afecta la inflació general i no la subjacent, recorden des de l'organisme. Des de l'entitat també expliquen que malgrat que quan es modifica un element estructural "es perd efecte comparatiu", aquest últim canvi "no és prou important per a dir que la dada no és fina i no es pugui comparar", sostenen.
Pel que fa a la despesa de les llars, fins ara s'utilitzava l'Enquesta de Pressupost Familiar i a partir d'ara prendrà protagonisme la Comptabilitat Nacional. Aquest canvi implica bàsicament una modificació del pes que té cada partida pressupostària per a les famílies: des dels aliments, fins a la despesa en habitatge (electricitat, aigua, etc.). En aquests dos casos el pes es retalla, però altres partides en guanyen. També la quota del vestit i el calçat, així com les comunicacions tindran menys ponderació.