El pla de la UE per escapar-se de l'abraçada de l'ós de l'economia xinesa

Brussel·lesLa Unió Europea no vol ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Després de la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna i de constatar la seva dependència energètica de Rússia, ara el bloc pretén evitar una situació semblant en un futur amb la Xina i per això està determinat a reduir la dependència econòmica respecte al gegant asiàtic i evitar que Pequín tingui accés a tecnologies punteres desenvolupades a Europa. Sobretot en matèria de sectors clau, com el dels superordinadors, la intel·ligència artificial i els microxips. "No volem limitar el desenvolupament i la prosperitat d'altres països, però hem d'estar equipats per protegir la nostra seguretat i els nostres interessos econòmics", ha assenyalat en roda de premsa el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Per aquest motiu, a petició dels estats membres i dels líders comunitaris, aquest dimarts Brussel·les ha presentat les línies generals d'un pla de "seguretat econòmica" per disminuir les relacions comercials més crítiques amb el règim de Xi Jinping. El pla es proposa reforçar el control de les inversions estrangeres en infraestructures i indústries crítiques que són fonamentals per a l'autonomia estratègica de la Unió Europea; i reduir les exportacions de material sensible, com armes i programes informàtics d'espionatge, a estats hostils als Vint-i-set, principalment Rússia i la Xina. "Hem de garantir que el capital d'empreses europees no sigui utilitzat de manera abusiva per països preocupats per a la seva aplicació militar", ha apuntat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Per assolir-ho, la iniciativa de la Comissió Europea vol "reforçar" el mercat únic europeu i "enfortir" tota la cadena de sectors crítics amb subvencions i més investigació, així com augmentar els vincles amb socis alternatius a la Xina i a Rússia per fer Europa "menys vulnerable" davant de xantatges potencials. En aquest sentit, una de les aliances comercials que la Unió Europea, i especialment Espanya, vol potenciar és la que manté amb l'Amèrica Llatina. El bloc ja ha arribat a acords amb països com Xile per tenir més accés a les seves terres estranyes, que els Vint-i-set importen sobretot de la Xina i són indispensables per a la indústria tecnològica.

La Xina, un "rival sistèmic"

Cal tenir present que un dels últims informes de prospectiva estratègica de la Comissió Europea ja avisava que en moltes primeres matèries “la dependència de la UE de tercers països, incloent-hi la Xina, és fins i tot més gran que la de Rússia en combustibles fòssils”. Ara mateix, el comerç bilateral entre la Unió Europea i la Xina suposa més d'uns 1.500 milions d’euros al dia i Pequín ja és el segon soci comercial de la UE, després dels Estats Units. El bloc comunitari també és el principal soci comercial de la Xina.

De fet, la Unió Europea té classificat oficialment el país asiàtic com "un rival sistèmic" des del 2019 i fa temps que demana a Brussel·les, sobretot arran de la pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna, que plantegi una estratègia per reduir-hi la dependència. El text presentat aquest dimarts encara l'hauran de negociar els presidents i caps d'estat a la cimera del 26 i 27 de juliol (ja sota la presidència espanyola del Consell de la UE). La Comissió Europea espera que a finals d'any el text definitiu ja estigui acordat i, a partir d'aleshores, començar a tirar endavant legislacions concretes per aconseguir, efectivament, l'objectiu de disminuir la dependència econòmica respecte a la Xina.