UE

El pla de la UE per calmar Trump: comprar més gas liquat i armes als EUA

Brussel·les pretén oferir contrapartides a Washington per evitar una nova guerra comercial

BarcelonaLa Unió Europea no vol ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. La primera victòria de Donald Trump la va enganxar a contrapeu, però diu que té la lliçó apresa i ara assegura que està preparada per fer front a les amenaces i possibles mesures contra el bloc europeu que pugui tirar endavant el magnat novaiorquès. Fins i tot abans de les eleccions estatunidenques Brussel·les i els estats membres del club europeu ja van informar diferents mitjans internacionals que tenien un pla de contenció per si guanyava Trump, especialment en matèria de comerç i d'ajuts a Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Glovo i el seu llegatInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquesta mena de full de ruta per afrontar el retorn del dirigent republicà s'havia mantingut bastant en secret i no se n'havien desgranat els detalls, però diferents dirigents comunitaris comencen a assenyalar cap a on poden anar els trets. L'objectiu és calmar Trump amb contrapartides com poden ser, per exemple, un increment de la compra de gas natural liquat o d'armes als Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Un dels líders comunitaris que s'han expressat més obertament en aquest sentit ha sigut la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. "Podem oferir comprar certes coses als Estats Units i deixar clar que estem disposats a asseure'ns a la taula", va apuntar en una entrevista al diari Financial Times la setmana passada. I, concretament, la dirigent francesa va plantejar que la UE li "compri més gas natural liquat" i "productes de defensa, alguns dels quals Europa no és capaç de fabricar".

Cargando
No hay anuncios

Uns dies abans, però, la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va assenyalar-ho com una possibilitat en la cimera de líders de la UE que es va fer a Budapest a principis del mes passat. "Encara rebem molt de GNL (gas natural liquat) de Rússia. Per què no el reemplacem per GNL estatunidenc, que és més barat i reduiria els nostres preus energètics?", va apuntar la conservadora alemanya en roda de premsa.

En aquest sentit cal recordar que, des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, la Unió Europea ha aconseguit reduir, i molt, la seva dependència energètica amb el règim de Vladímir Putin, encara que hagi sigut a costa d'una crisi energètica i de preus. Segons dades de la mateixa Comissió Europea, la quantitat de gas rus per gasoducte va passar de significar el 40% del global que consumia la UE el 2021 al 8% el 2023.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, pel que fa al gas natural liquat, el bloc europeu encara té molt de marge per reduir el que importa de Rússia. De fet, la Unió Europea fins i tot ha augmentat la quantitat de gas natural liquat d'origen rus que compra, i el GNL importat de Rússia el 2023 va representar el 16% del total que va gastar la UE. Segons l'organització sense ànim de lucre Global Witness, això suposa un increment del 40% des que Putin va llançar la invasió a Ucraïna.

Cargando
No hay anuncios

Per això, Von der Leyen proposa reduir la dependència energètica amb Rússia i augmentar les compres de GNL als Estats Units, que l'any passat van suposar gairebé un 20% del total, segons dades de la Comissió Europea. Aquest moviment, però, genera certes reticències en algunes veus comunitàries perquè consideren que suposaria dependre més de Washington en matèria energètica, cosa que va en detriment de l'objectiu de la UE de guanyar autonomia.

Més despesa militar

Més enllà de l'energia, la guerra d'Ucraïna també ha sacsejat la Unió Europea en qüestions de defensa i els estats membres estan incrementant la seva despesa militar a xifres que no es veien des del final de la Guerra Freda. El bloc europeu vol recuperar capacitat militar davant de l'expansionisme rus i deixar d'estar sota l'aixopluc del paraigua de l'OTAN, que controla de facto els EUA. A més, Trump va aconseguir en el seu primer mandat que els socis de l'Aliança Atlàntica estiguin obligats a gastar-se almenys un 2% del seu producte interior brut (PIB, índex que es fa servir per mesurar la riquesa d'un país) en defensa, i ara els aliats ja debaten sobre si apujar aquesta taxa al 3% per al 2030, segons fonts diplomàtiques de l'entitat militar.

Cargando
No hay anuncios

En aquest context, hi ha països de la UE com Alemanya o de l'Europa de l'Est que prioritzen augmentar el poder militar del bloc sigui com sigui, fins i tot comprant armes als Estats Units, tal com proposava obertament Lagarde. Ara bé, hi ha països que, com França, que és la principal potència militar del grup comunitari, pressionen perquè s'opti només per adquirir armament d'origen europeu, encara que això alenteixi el ritme de rearmament del bloc.

En tot cas, no és la primera vegada que la UE ofereix contrapartides a Trump per evitar que apugi els aranzels als productes europeus. La Comissió Europea de Jean-Claude Juncker ja va incrementar les compres de GNL estatunidenc i es va comprometre a importar més soja dels EUA, tot i que va ser endebades, perquè el líder republicà va incrementar igualment els impostos de duanes que, per exemple, graven l'acer, l'alumini o diversos productes agroalimentaris. Caldrà veure si aquesta vegada Trump en tindrà prou amb les contrapartides que Brussel·les es planteja oferir-li o si farà realitat les seves amenaces i iniciarà una nova guerra comercial amb la Unió Europea.

Cargando
No hay anuncios