Pequín no se'n surt per impulsar l'economia xinesa

BarcelonaLa borsa xinesa porta un mes de turbulències, que s'afegeixen a més d'un any de problemes en tota l'economia. L'esclat d'una bombolla immobiliària que s'havia anat fent grossa durant gairebé dues dècades ha deixat tocada la segona economia del món, on el sector de la construcció té un pes molt important perquè canalitza bona part dels estalvis de la població.

Aquest divendres el govern xinès ha publicat les dades de creixement econòmic de l'economia. Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica en un territori) xinès es va expandir en el tercer trimestre un 4,6% respecte al mateix trimestre del 2023. En una economia rica aquesta xifra seria un èxit quasi inabastable, però en el cas xinès queda curta: és la taxa de creixement més baixa de l'últim any i mig, inferior tant al 4,7% registrat en el segon trimestre com al 5% que es marca com a objectiu el govern del país.

En aquesta ocasió, les dues grans borses xineses (Shanghai i Shenzhen) han reaccionat amb pujades superiors al 3%, però la pujada només permet recuperar una part del territori perdut les últimes setmanes. Entre el 9 de setembre i el 9 d'octubre, la Borsa de Shanghai havia crescut més d'un 27%, fruit de l'anunci de les autoritats de Pequín que posarien en marxa estímuls per ajudar el sector immobiliari, la indústria financera i les famílies.

Però quan va arribar l'hora de concretar-los, van resultar propostes vagues i que només sumaven 58.000 milions d'euros en total, una xifra important en una economia com l'espanyola, però absolutament insuficient per a un país amb un PIB de quasi 18 bilions d'euros el 2023. "Això és res", resumeix Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF-BSM i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM, que recorda que la dada no representa ni tan sols un 1% del PIB xinès.

Davant del suposat poc vigor dels plans de recuperació del govern, el mateix dia 9 les borses del gegant asiàtic van patir la pitjor caiguda en 27 anys. En les setmanes posteriors les caigudes s'han estabilitzat, però els temors als mercats sobre el futur del país persisteixen.

L'immobiliari, l'arrel del problema

"La Xina sap que té un problema i l'ha posat sobre la taula", explica Brun. Aquest problema és el sector immobiliari, que, després d'anys de grans creixements seguint la tendència del conjunt de l'economia, ha acabat esclatant. El cas paradigmàtic d'aquesta fallida generalitzada del totxo xinès va ser la immobiliària Evergrande, que en el moment de col·lapsar el 2021 acumulava un deute de 260.000 milions d'euros.

Des de la fallida d'Evergrande en plena pandèmia fins ara, els problemes de l'immobiliari a la Xina s'han fet encara més palesos. El complex sistema financer de la Xina –bona part del crèdit el gestionen empreses financeres que, tècnicament, actuen com a bancs sense ser-ho legalment– ha complicat encara més la situació en un moment en què moltes famílies s'endeutaven per comprar un habitatge a preus inflats; tot i que el problema principal és l'"exposició dels bancs" a les empreses del sector, que com Evergrande deuen milions a la banca en un moment d'ingressos a la baixa, explica Brun.

A més, la crisi immobiliària té efectes directes sobre l'economia real, principalment perquè la construcció va arribar a representar més d'una quarta part de l'activitat econòmica del país en el pic de la bombolla previ a la pandèmia, segons dades de Rhodium Group, una consultora econòmica especialitzada en la Xina. "Més del 50% dels estalvis dels xinesos estan en l'immobiliari", explica Brun. Per tant, la incertesa sobre el valor dels habitatges té repercussions sobre l'activitat, perquè "el consum disminueix".

El consum raquític, doncs, ha impactat negativament sobre el creixement econòmic. A això cal afegir-hi que la inversió també ha caigut. En primer lloc, perquè bona part anava a la construcció. I, en segon lloc, perquè la debilitat de l'economia provoca que les empreses empitjorin els resultats i tinguin menys marge per invertir o que s'ho pensin dues vegades abans d'iniciar segons quins projectes.

La idea de Pequín era que les administracions prenguessin mesures i injectessin diners a l'economia per "ajudar a acabar" amb la bombolla a través d'un "pla d'incentius per fer front als deutes" que les companyies immobiliàries tenen amb la banca, explica Brun. Al final, però, el govern "no ha concretat res", cosa que explica també els dubtes dels inversors.

A més, la creixent guerra comercial amb els Estats Units i la Unió Europea tampoc representa una bona notícia per al creixement, ja que les exportacions eren un altre dels grans pilars de l'economia xinesa, com tampoc ho són les tensions geopolítiques provocades per l'agressiva política de Pequín cap a Taiwan, que ha despertat la por d'una possible invasió de l'illa en un futur pròxim.