De la pujada "gradual" de l'IVA de la llum al transport bonificat: el govern espanyol aprova un nou escut social

Primer va ser la crisi sanitària del covid-19 i després l'esclat de la guerra a Ucraïna. L'impacte econòmic d'aquests dos esdeveniments ha estat tan pronunciat que el govern espanyol fa temps que prorroga l'anomenat escut social o decret anticrisi, un paquet de mesures econòmiques i socials per protegir famílies i empreses que s'ha anat adaptant en funció del context. Aquest dimecres ha tornat a tocar. Després d'una dura negociació entre els dos socis de la coalició, el PSOE i Sumar, el consell de ministres ha aprovat una nova pròrroga de gran part de les mesures que estaven en vigor, mentre que d'altres les ha modulat i algunes les ha retirat. Totes es publicaran demà dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es recollirà la lletra petita.

El control dels preus, sobretot dels energètics, ha estat clau en els retocs que ha dut a terme l'executiu de Pedro Sánchez. Si l'agost del 2022 el preu del gas s'enfilava per sobre dels 200 euros/MWh, aquest dimecres costava poc més de 36 euros al mercat holandès. Ara bé, l'escenari encara no és de total normalització, i per això el govern tampoc ha volgut córrer massa a l'hora de retirar les mesures. De fet, fer-les desaparèixer d'un dia per l'altre suposaria un rebot de la inflació.

Les rebaixes d'impostos i els beneficis fiscals que el govern ha prorrogat tindran un impacte de 2.500 milions d'euros al llarg del 2024.

Rebut de la llum

Després de més de dos anys en marxa, Sánchez ha anunciat la retirada "gradual" de la rebaixa fiscal del rebut de la llum. L’executiu de Pedro Sánchez ha acordat apujar al 10% l’IVA de la tarifa de la llum (ara s’havia rebaixat al 5%). Es tracta d'un increment que durarà tot el 2024. De cara al 2025 pujaria un altre cop fins al tipus normal (21%).

Alhora, es recuperaran gradualment els tipus normals de l'impost especial de l'electricitat, ara al 0,5%, i de l'impost de producció elèctrica, que actualment està suspès. En aquests dos casos, a partir del mes de juliol es recupera un tipus del 3,8% pel que fa a l'impost especial, i un tipus del 5,25% en el cas de l'impost de producció elèctrica. Fonts del ministeri d'Hisenda matisaven aquest dimecres que encara s'estava perfilant la recuperació dels tipus normals (5,1% el primer impost, i 7% el segon impost). A més, l'IVA del gas també pujarà al 10% a partir de l'1 de gener i fins al mes de març, i passat l'hivern es recuperarà el tipus normal (21%).

Impostos extraordinaris

Un dels esculls de la negociació entre els dos socis de govern ha acabat finalment amb el descontentament de Sumar. Si bé l'executiu ha confirmat que es prorroguen els impostos extraordinaris a la banca i les energètiques –tots dos gravàmens es van aprovar per estar en funcionament fins aquest 2024 i la seva finalitat és costejar aquests escuts socials–, els socialistes han aconseguit afegir una modificació a l'impost a les energètiques.

El decret aprovat preveu que a partir de l'1 de gener aquest sector es pugui "deduir les inversions estratègiques relacionades amb la transició verda" a l'hora de pagar l'impost, ha explicat Sánchez. Es tracta d'un retoc fiscal que s'ha negociat amb el PNB i que arriba just després que empreses com Repsol amenacessin amb congelar les seves inversions a Espanya si el gravamen seguia igual.

Això, però, no ha agradat gens a Sumar. "No compartim una rebaixa fiscal a l'impost de les grans energètiques, quan aquestes tenen molts més beneficis a Espanya que a la resta d'Europa", ha assenyalat la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz. El decret també inclou la pròrroga de l'impost a les grans fortunes i obre la porta a la revisió de tots els impostos, tal com ja ha anunciat el govern espanyol.

Alimentació

Es mantindrà durant sis mesos més la rebaixa de l'IVA sobre alguns aliments bàsics. En concret, es mantindrà la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat –com el pa, la llet, els ous o les fruites i verdures i els cereals– i del 10% al 5% per a l'oli d'oliva, l'oli de gira-sol i la pasta.

Transport públic

Pel que fa a la gratuïtat del transport públic, Sánchez havia anunciat la gratuïtat dels abonaments de part del transport públic (Rodalies, mitjana distància convencional i regionals d'altres comunitats) només per a menors, joves i aturats a partir de l'1 de gener del 2024 i durant tot l'any. Finalment, la mesura s'ampliarà a tothom que utilitzi els abonaments, és a dir, als "usuaris freqüents", ha explicat Sánchez. En aquest cas, ha estat Sumar qui ha pressionat en les últimes hores perquè s’ampliessin els col·lectius afectats.

D'aquesta manera, al llarg d'aquest 2024 l'Estat continuarà bonificant els abonaments de Renfe i, per tant, de serveis com Rodalies o la mitjana distància, a tots els usuaris. També ho farà en el cas dels abonaments de les línies estatals d'autobús. Pel que fa als abonaments que afecten el servei de trens Avant, s'aplicarà un descompte del 50%.

També seguirà un any més la part estatal que fins ara subvencionava els abonaments del transport urbà i interurbà (un 30%), com el metro o l’autobús. Això sí, només si les altres administracions aporten un 20% addicional de subvenció.

Habitatge

Es manté tot el 2024 la “prohibició” dels desnonaments de famílies vulnerables. Una mesura que es va posar en marxa amb la pandèmia de covid-19, és a dir, l'any 2020. Els moviments pel dret a l’habitatge assumeixen que és un pas endavant per protegir els més vulnerables, però també critiquen que es queda a mig camí i recorden que els desnonaments es continuen donant diàriament. La mesura només afecta grans propietaris i impacta aquells que poden certificar “vulnerabilitat”. Pel que fa als lloguers, el 2024 l'actualització anual de les rendes no podrà ser superior al 3%, tal com es recull a la llei d'habitatge. 

Consumidors vulnerables

Continuarà la protecció als consumidors més vulnerables. El govern manté el reforç del bo social elèctric, que permet rebaixar la factura de la llum, i també el bo tèrmic. En el primer cas, es manté un descompte del 65% per a les persones vulnerables i del 80% per a les persones vulnerables greus. Pel que fa al bo social tèrmic, l'ajuda mitjana se situarà al voltant dels 370 euros.

També en termes energètics, el decret manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics (llum, aigua i gas) i amplia la tarifa regulada de gas TUR4 per a les calderes comunitàries.

Excepció ibèrica

Amb la posada en marxa de la reforma elèctrica europea i la caiguda dels preus del gas, una de les mesures estrelles impulsada per Espanya desapareix: l’excepció ibèrica o topall al preu del gas (65 euros/MWh). De fet, des del mes de febrer ja no estava funcionant perquè el preu del gas estava per sota del topall. Aquest topall s’aplicava al preu del gas que utilitzen les centrals de cicle combinat o centrals de gas per generar electricitat. Tot i que se les ha compensat pel preu real al qual continuaven pagant el gas, la mesura ha acabat rebaixant la factura de la llum dels consumidors.

Recaptació i regles fiscals

Si fins ara el govern espanyol ha pogut desplegar decrets de mesures amb alts costos pressupostaris ha estat en gran part per la bona marxa de la recaptació tributària, però també el fet de no tenir regles fiscals suposava un baló d'oxigen. Aquest 2024, però, s’espera que el ritme de la recaptació es moderi i, per tant, que el marge fiscal sigui menor a l'hora d'assumir costos pressupostaris. A més, hi ha el compromís amb Brussel·les de complir amb l’objectiu del dèficit marcat: un 3% del PIB aquest 2024. "Les mesures s'encarrilen en aquest procés de consolidació dels comptes públics", ha defensat Sánchez, que ha reiterat que "es pot créixer [econòmicament] amb justícia social".

Equilibris al Congrés

Un cop aprovat al consell de ministres, el decret de mesures ha de passar pel Congrés dels Diputats, on l’aritmètica parlamentària obliga el govern espanyol a fer més equilibris. Sánchez, però, ha assegurat que ja ha parlat amb els socis parlamentaris per tenir el seu sí. Serà, de fet, la primera gran prova de foc de la nova legislatura i l’avantsala d’una norma encara més important: els pressupostos generals de l’Estat per al 2024.