La patacada silenciosa de l’economia russa

BarcelonaL’impacte de les sancions imposades pels països occidentals a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna està afectant l’economia del país, que, segons xifres oficials i estimacions d’organismes internacionals, tancarà el 2022 en una situació de recessió severa.

L’economia russa es va contraure un 4,9% al juny en comparació amb un any abans, segons el Kremlin, xifra en línia amb les estimacions de les principals institucions econòmiques. A l’abril, el Banc Mundial va pronosticar una recessió de l’11,2% en el conjunt del 2022 a Rússia, iel mateix banc central rus espera un retrocés del producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura la dimensió d’una economia) del 7,9% enguany. Per comparar: el 2009, el pitjor any de la crisi financera, la disminució del PIB espanyol va ser del 3,8%.

Les sancions han provocat, d’entrada, una forta sacsejada de l’activitat econòmica. L’economia russa representa menys de l’1,8% del PIB mundial, mentre que els països que li han aplicat sancions, que són la majoria d’economies desenvolupades, sumen més del 60%. És lògic, doncs, que se’n ressenti.

Els estats occidentals han tallat el subministrament de materials clau per a les cadenes industrials russes –sobretot components electrònics– que el país no pot substituir. “No hi ha gairebé cap sector de l’economia russa que no estigui patint per l’escassetat de recanvis, components o serveis”, diu un estudi publicat per la Universitat Politècnica Federal de Zuric, a Suïssa.

Igualment, l’expulsió de la majoria de bancs russos del sistema internacional de transferències Swift i la sortida del país de les principals multinacionals financeres –des de bancs fins a operadors de targetes de crèdit, com Visa i Mastercard– dificulten les transaccions de les companyies russes amb l’estranger.

En conseqüència, la producció industrial va caure un 4,8% interanual al juny, amb el sector de l’automoció com a víctima principal. Al juny, la producció de cotxes respecte a un any enrere s’havia ensorrat un 89%, i la de camions un 40%, segons dades de Rosstat, l’agència estadística del govern rus. La producció de cotxes és especialment important també a escala laboral, ja que entre llocs de treball directes i indirectes, dona feina a més de 600.000 persones, segons l’informe de la Politècnica de Zuric. Al maig, el grup francès Renault es va vendre el seu 67% d’Avtovaz, fabricant de Lada.

Altres sectors industrials també van patir fortes davallades, en especial els que depenen de components o maquinària produïts a països occidentals, com s’observa al gràfic.

L’escassetat de productes s’ha agreujat per la sortida de multinacionals comercials, tot i que la majoria han continuat pagant els seus empleats. L’enquistament de la guerra, però, fa preveure que ho deixin de fer en algun moment. I a més, les restriccions comercials amb l’exterior han disparat la inflació, que al juny era del 16,7%. Per evitar una escalada encara més gran de preus, el banc central rus va imposar controls de capital que, juntament amb intervencions als mercats de divises, han evitat un ensorrament del ruble, la moneda local, que hauria encarit encara més les importacions.

El suport del gas

La venda a l’exterior de gas i petroli són el principal pilar de l’economia russa, tot i que també han davallat. Gazprom, la gasista més gran del país i amb majoria estatal, ha reduït la seva producció de gas de prop de 48.000 milions de metres cúbics al gener a uns 28.000 milions al juny, en part pels talls de gas imposats sobre diversos països europeus i en part per la reducció del subministrament a altres estats de la Unió Europea.

Tanmateix, “Europa no ha tancat l’aixeta, la UE segueix pagant” per l’energia, indica Abel Escribà-Folch, professor de ciències polítiques de la UPF. I una amenaça europea de tallar les compres “no és creïble”, afegeix, perquè la UE no té gaires alternatives a curt termini.

Les sancions, diu l'informe de la Politècnica de Zuric, no tenien com a objectiu fer caure el president rus, Vladímir Putin, sinó danyar l’esforç econòmic que suposa la invasió d’Ucraïna. De fet, “Putin segueix ferm al poder” i les possibilitats de les sancions de causar prou inestabilitat per mobilitzar l’oposició al règim eren remotes, recorda Escribà-Folch. “Hi ha una repressió bastant tremenda”–explica– i el president manté el control total “sobre l’aparell de seguretat del país”. 

Escribà-Folch diu que “era d’esperar” que Putin es mantingués al poder sense problemes, ja que en aquest aspecte les sancions tenen un impacte “sempre limitat” en el cas de règims que viuen d’exportar energia. 

De fet, aquest expert apunta que la caiguda de vendes d’hidrocarburs russos a Europa i els EUA –Washington ha prohibit la importació de petroli rus– és substituïble. “Sempre es pot trobar algun país que els compri més barats”, diu. Tanmateix, un altre estudi, en aquest cas de la Universitat de Yale, als EUA, indica que el gas que Rússia exporta a Europa surt de jaciments al nord de Sibèria que no tenen cap mena de connexió amb altres regions del món, com ara el centre de l’Àsia i la Xina.