La nova i inesperada onada del 'tax the rich' a Europa
França o Itàlia són alguns dels països europeus que han apostat per incrementar la pressió fiscal als milmilionaris
BarcelonaFa temps que la demanda d'apujar els impostos als milmilionaris ha deixat de ser una reivindicació únicament dels sectors escorats a l'esquerra. Cada vegada són més els líders europeus i de la Unió Europea, així com l'administració de Joe Biden i Kamala Harris o el Fons Monetari Internacional (FMI), que defensen la necessitat d'apujar els impostos dels més rics del món, sobretot arran de la crisi econòmica i la pandèmia. I, de fet, durant els últims anys s'han aprovat diferents mesures en aquest sentit, com l'impost mínim global del 15% als beneficis de les grans multinacionals que va acordar l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el 2021.
El discurs tax the rich no ha deixat de sumar suports des d'aleshores i ha anat afegint adeptes entre la família socialdemòcrata tradicional i una part important del liberalisme. I, en els darrers mesos, fins i tot ha rebut una empenta de la mà de dirigents conservadors i d'extrema dreta.
França és un dels països en què el canvi de parer sobre la pressió fiscal sobre els milmilionaris ha sigut més evident. Quan Emmanuel Macron va arribar a l'Elisi, el 2017, el govern francès va rebaixar els impostos als més adinerats i ho reivindicava com una manera d'incentivar l'economia gal·la. Tanmateix, el nou executiu del conservador Michel Barnier va anunciar a principis d'aquest mes que augmentarà els impostos a les empreses que facturin més 1.000 milions d'euros l'any, cosa que afectarà unes 400 empreses, i a les llars amb nivells de renda molt elevats, que suposen el 0,3% dels contribuents.
El govern francès ha qualificat aquesta mesura de "contribució excepcional": ha promès que serà temporal, un any o màxim dos, que persegueix reduir de manera urgent el gran dèficit i deute que té França. "Tenim la legitimitat per demanar als contribuents més rics del país que participin de manera excepcional i temporal en aquest esforç de recuperació", va defensar en declaracions als mitjans el ministre de Pressupost, Laurent Saint-Martin.
L'executiu gal estima que el nou gravamen aportarà uns 2.000 milions d'euros extres als comptes públics, però l'expert del centre d'investigació europeu Bruegel Jean Pisani-Ferry alerta que, tot i que aquest tipus de mesures cada vegada són més populars, no són suficients per assolir els nivells de deute i dèficit que demana Brussel·les. A hores d'ara, França, que és la segona economia més gran de la UE, és un dels estats membres que té un dèficit — d'un 5,5% aquest 2024— i un deute més elevat —actualment del 110,6%—, mentre que els límits fiscals acordats per la Unió Europea són del 3% i al 60%, respectivament.
Per això, malgrat que aquesta mesura ha acaparat gran part de l'atenció mediàtica, el pla de Barnier també preveu grans retallades pressupostàries i una reducció del nombre de funcionaris, especialment en el sector educatiu: França prescindirà de 4.000 mestres el 2025. Tot i això, l'investigador Jean Pisani-Ferry qualifica de "precàries" les iniciatives del nou executiu francès i assenyala que en el futur haurà de tirar endavant més mesures per continuar reduint el dèficit, sobretot si compleix i acaba retirant la "contribució excepcional" dels rics.
El fet que aquest any s'hagin reactivat les regles fiscals de la UE també ha empès a apujar els impostos als milmilionaris en la tercera economia del bloc comunitari: Itàlia. La ultradretana Giorgia Meloni va promoure aquest estiu un augment de la taxa anual de 100.000 euros a 200.000 que han de pagar els rics estrangers que es traslladen al país transalpí. I, anteriorment, va anunciar un gravamen del 40% sobre els beneficis extraordinaris "injustos" de la banca, si bé finalment el va rebaixar de manera substancial després que el sector caigués en picat a la borsa.
Més enllà dels governs conservadors, l'executiu espanyol també mantindrà els impostos que havia imposat temporalment als guanys de la banca, uns impostos que, units als que també van pagar les energètiques, l'any passat van recaptar fins a 2.894 milions d'euros. I, pel que fa al govern laborista del Regne Unit, aquest dimecres va anunciar una pujada d'impostos històrica i, entre d'altres, aplicarà l'IVA a les matrícules dels col·legis privats, reduirà les exempcions de la taxa de successions que beneficiaven els més adinerats i suprimirà el règim de privilegi que tenien els milionaris amb residència oficial fora del país.
Malgrat que en el passat totes aquestes mesures semblaven gairebé impensables, cada vegada es van estenent a més països d'Europa i, de fet, s'alineen amb el camí marcat per organismes com el G-20 o l'FMI. Les 19 principals economies del món i de la Unió Europea van arribar a un consens aquest estiu per "cooperar" en la imposició d'un impost mínim del 2% als milmilionaris d'arreu. I, l'FMI, en l'informe sobre Europa que va publicar la setmana passada, advoca per posar fi als incentius fiscals que beneficien els rics i insisteix que es faci pagar "més impostos a qui té més diners".