La milmilionària factura dels tipus a l'economia espanyola

MADRID"Crec que des de fa unes setmanes els economistes del ministeri d'Economia somriuen mentre acaricien un gat i fullegen els articles on es deia de tot (dolent) sobre la previsió de creixement del 2%". Així s'expressava aquesta setmana un economista a Twitter, just després de conèixer que el Banc d'Espanya revisarà a l'alça l'estimació de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'economia) per a aquest 2023, fins al punt d'aproximar-se a la previsió del govern espanyol (2,1%). "Jo els veig més esbufegant alleujats que somrient mentre acaricien un gat", li contestava un altre economista a la mateixa xarxa social.

L'origen del debat era un comentari del responsable en cap a Europa de l'Oxford Economics, Ángel Talavera. A través de Twitter, l'economista expressava que amb les dades que es tenen fins ara, "està fet" que l'economia espanyola creixerà vora un 2% aquest any. "La qüestió és si hi ha elements per continuar creixent un 2% l'any que ve tenint en compte l'impacte dels tipus d'interès. Aquí soc una mica més pessimista", afegia Talavera, i no és l'únic que ho pensa.

Malgrat que l'enduriment de la política monetària per part del Banc Central Europeu (BCE) va començar a finals del 2021, les seves conseqüències van passar de puntetes pel 2022. Ara bé: ni el 2023 ni, sobretot, el 2024 serà així. Qui ha posat negre sobre blanc a aquest fet és el Banc d'Espanya. L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos ha avançat que l'impacte de l'increment dels tipus –actualment s'enfilen al 3,75% i es preveuen més pujades, tot i que lleugeres– va restar 0,6 punts percentuals al creixement de l'economia espanyola l'any passat. Això vol dir que el PIB del 2022 podria haver escalat fins a un 6,1% (va créixer un 5,5%). En termes de preus de mercat, l'impacte de l'increment va costar-li 7.962 milions d'euros sobre el PIB.

Ara bé, de cara a aquest exercici i el de l'any que ve, l'enduriment de la política monetària restarà fins a 1 punt al creixement econòmic del 2023, i 1,1 punts al del 2024, segons es desprèn de l'Informe anual 2022 del Banc d'Espanya. Sense aquest fre, el PIB espanyol passaria d'un creixement d'un 1,6% (última previsió de l'organisme supervisor) a un 2,6% aquest any, mentre que de cara al 2024 escalaria fins a un 3,4% (l'actual estimació de creixement per a l'any 2024 és d'un 2,3%). Amb aquestes estimacions macroeconòmiques a la mà i tenint en compte altres elements com les previsions del deflactor del PIB, l'ARA ha calculat que l'impacte en termes de preus de mercat seria d'uns 13.390 milions d'euros el 2023 i 14.983 milions el 2024.

Baló d'oxigen per a la inflació

El cert és que si bé la pujada de tipus ajuda a atacar la inflació, en el cas del PIB i, per tant, sobre el creixement econòmic l'impacte és contrari: el seu sentit és contraure la demanda i refredar el consum perquè els preus baixin.

Només per l'acció de l'alça de tipus, la taxa d'inflació caurà fins a 0,5 punts percentuals aquest 2023, segons l'organisme, mentre que l'impacte serà de 0,6 punts percentuals tant el 2024 com el 2025, segons el Banc d'Espanya. Les previsions inflacionistes que per ara fa l'organisme supervisor deixen per a aquest exercici un IPC d'un 3,7%, i d'un 3,6% i un 1,8% els anys 2023, 2024 i 2025.

El Banc d'Espanya ha expressat que la poca diferència entre el 2023 i el 2024 és fruit d'un probable repunt dels preus un cop les mesures desplegades pel govern espanyol decaiguin. De fet, moltes d'elles estan en vigor aquest any, però el retorn de les regles fiscals i una normalització de la recaptació –ara en màxims històrics– obren la porta al retorn de la consolidació i contenció de la despesa.

A l'espera dels efectes nocius

De tot plegat, però, se'n desprèn una pregunta: per què si l'increment dels tipus ha tingut un paper rellevant aquest 2022, el PIB està (per ara) millorant trimestre a trimestre? La resposta ràpida és perquè els efectes nocius d'aquesta decisió monetària per part de l'organisme que presideix Christine Lagarde tarden a arribar i impactar sobre l'activitat econòmica.

Alguns economistes expliquen així la inflació general i la inflació subjacent: quan la primera començava a desescalar, la segona tot just repuntava. "Es tracta d'esglaons", comentava el Banc d'Espanya al mes d'abril. En el cas del pa, el pic màxim del preu ha tardat a arribar perquè és l'últim esglaó. Des de mitjans del 2021, quan encara no havia començat la guerra, però els colls d'ampolla ja tensaven l'economia, el preu industrial del gra va escalar amb força. Més tard esquitxaria la farina, un esglaó més a la cadena, per, després, acabar repercutint sobre el pa. Es tarda entre sis mesos i un any a completar tot el cercle.

En el cas dels tipus d'interès, el Banc d'Espanya assenyala dues grans etapes: en la primera, els increments es transmeten a les condicions financeres. Aquí l'organisme dibuixa un trasllat "ràpid" en la majoria dels casos. En la segona, la transmissió de l'enduriment de la política monetària arriba a "l'economia real", on, a diferència de la primera, la velocitat és més lenta (entre 12 i 24 mesos). Destaquen una contracció de la despesa, un descens de la riquesa i una caiguda de les exportacions. Tres elements que obren de bat a bat la porta al refredament de l'economia. Ara la incògnita és fins quan. El BCE, per ara, té clara una línia vermella: "No hi haurà recessió", ha defensat el seu vicepresident, Luis de Guindos, aquesta setmana.