Més productivitat i efecte capitalitat: així supera Madrid el creixement de l'economia catalana

BarcelonaMadrid lidera el creixement econòmic entre les comunitats autònomes, tant el 2022 com en la sortida de la pandèmia, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Mentre això passa, Catalunya es manté com la quarta economia de l'Estat, amb un ritme de creixement més moderat que el de la capital espanyola.

L'any passat el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català encara es trobava un 0,42% per sota de la xifra del 2019, mentre que el PIB del conjunt d'Espanya es trobava només un 0,04% per sota. La comunitat que més havia crescut va ser Madrid, amb una activitat econòmica un 1,81% per damunt dels nivells de l'any anterior a l'esclat de la pandèmia.

Igualment, el 2022 la capital espanyola va liderar les dades de PIB per càpita, amb 38.435 euros per habitant, una xifra superior no només a la mitjana espanyola (de 28.162 euros), sinó a la mitjana europea, que va ser de 35.440. Catalunya va ser la quarta comunitat autònoma en PIB per habitant, amb 32.550 euros, superada també pel País Basc i Navarra, les dues amb un sistema de finançament foral.

"Madrid té més embranzida i això és així", diu Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes. Per què? Les raons d'aquesta fortalesa són diverses i cal anar-les a buscar "a partir del 2013 amb la sortida de la crisi" anterior, quan Madrid va experimentar creixements més elevats de la productivitat que Catalunya i una gran "atracció de gent que hi va anar a treballar"; més fins i tot que Catalunya, que també rep grans quantitats de nouvinguts tant de la resta de l'Estat com de l'estranger.

Diferències geogràfiques

Comparar l'economia catalana amb la de Madrid és complicat, perquè es tracta de models molt diferents des d'un punt de vista geogràfic i de teixit econòmic. Per començar, Madrid és una comunitat autònoma uniprovincial on el gruix de l'activitat es concentra en una gran regió metropolitana que en alguns punts s'endinsa fins i tot en províncies veïnes: "El Madrid urbà arriba quasi fins a Segòvia i entra dins de Guadalajara", recorda Reyner. Catalunya té Barcelona, també una gran metròpolis que representa bona part del PIB, però el seu territori és més extens i té altres pols importants d'activitat, com ara el Camp de Tarragona, les comarques de Lleida o l'eix Manresa-Vic-Girona. Les zones menys densament poblades, com el Pirineu i les Terres de l'Ebre, representen una part important en superfície i tenen sovint una activitat econòmica notablement inferior.

El Gran Madrid afavoreix no només la comunitat sinó també les províncies veïnes, però les regions interiors d'Espanya s'han vist perjudicades. "Més enllà de les províncies adjacents, el dinamisme del centre no es veu tant". És el que ha donat lloc a l'anomenada Espanya buidada, però més enllà d'algun cas puntual –com ara Terol Existeix–, l'efecte aspirador de la capital espanyola no s'ha traduït en moviments polítics actius per frenar-lo en les regions més afectades.

Efecte capitalitat

El sector públic té un pes més important a Madrid que al conjunt de Catalunya, ja que acumula la major part de l'administració de l'Estat, com ara ministeris, seus d'empreses públiques i altres institucions públiques. Els detractors del model centralitzat espanyol posen com a exemple que Ports de l'Estat tingui seu a Madrid, que és a més de 300 quilòmetres del mar.

El model d'infraestructures radials afavoreix l'acumulació de l'activitat a Madrid, que a més té un tractament per part de l'Estat molt favorable, mentre que Catalunya acumula dècades de dèficit fiscal: entre el 2013 i el 2022, l'Estat va deixar sense executar més de 4.400 milions en inversions pressupostades a Catalunya, mentre que el dèficit fiscal català suma uns 20.000 milions cada any.

"Les infraestructures de Madrid són modèliques", apunta Reyner. L'aeroport de Barajas és el desè millor del món, segons un rànquing de la consultora independent Skytrax, mentre que al servei de Rodalies de Renfe de la capital espanyola "han acaparat el poc que s'ha invertit" en trens regionals a Espanya en els últims anys. Així mateix, Madrid és el centre de la xarxa ferroviària d'alta velocitat.

Aquesta centralització provoca un efecte crida a la resta de l'economia, sobretot en sectors com les finances o l'energia, que tenen una gran dependència de la regulació i que busquen situar les seves seus a prop de les institucions de poder, cosa que es tradueix en una contractació pública més concentrada en empreses madrilenyes. Aquesta crida fa que feines d'alt valor afegit, com ara posicions de directius, s'acumulin a la capital, fet que després es nota en un consum més alt, més inversió privada i més recaptació d'impostos. Això últim ha permès al govern de la Comunitat de Madrid, en mans d'Isabel Díaz Ayuso, dur a terme un dúmping fiscal amb la retallada de tributs com l'impost de patrimoni i alguns trams de l'IRPF.

Més pes del turisme i la indústria

Catalunya és "esclava d'una herència" dels anys 90 i 2000, quan el model econòmic es va centrar en la construcció i el turisme. Malgrat això, el pes de l'economia catalana es manté des de fa quatre dècades estable vora el 19% del total espanyol. En canvi, Madrid ha crescut: el 1980 representava menys d'un 15% del PIB espanyol, però el 2022 ja era el 19,5%. El creixement madrileny va propiciar la caiguda de la resta de comunitats autònomes. És a dir, Catalunya ha crescut al mateix ritme que el conjunt d'Espanya, mentre que Madrid ho fa més ràpid.

A part de tenir un pes més elevat del turisme, l'altra gran diferència amb Madrid és el pes de la indústria, molt concentrat fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'economia catalana, doncs, és "més oberta i més exportadora" que la madrilenya, que és "importadora", explica Reyner. Actualment, "hi ha senyals positius" que Catalunya està augmentant la seva productivitat.