El BCE dona més aire als hipotecats i rebaixa els tipus d'interès
L'organisme bancari redueix el preu del diner en un context d'alentiment econòmic i amb la inflació gairebé sota control
Brussel·lesEl Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a abaixar el preu del diner en 0,25 punts, fins al 3,5%. En un context d'alentiment econòmic i amb la inflació ja gairebé sota control, l'organisme bancari ha decidit aquest dijous tornar a rebaixar el preu del diner un quart de punt per segona vegada aquest 2024. "Sobre la base de l'evolució de les perspectives d'inflació, [...] és apropiat fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària", ha anunciat en roda de premsa la presidenta de l'entitat bancària, Christine Lagarde.
Aquest mes el BCE ha canviat d'índex que pren com a referència i, per això, l'interès que s'aplica a les entitats que hi dipositen diners serà del 3,5%, el qual anteriorment es trobava en el 3,75%. En cas que l'entitat bancària no hagués fet aquesta modificació, el preu del diner es trobaria ara al 4%. També, a causa del canvi metodològic, el tipus d'interès bàsic, que abans era el de referència, passa ara a ser del 3,65% —abans era del 4,25%— i el tipus d'interès per als préstecs immediats al 3,9%, mentre que era del 4,5%. Aquests nous tipus tindran efecte a partir del 18 de setembre.
L'objectiu del BCE amb la pujada abrupta del preu del diner que va iniciar l'estiu 2022 era aplacar l'augment de preus, que va arribar a superar el 10% per situar-lo al 2%. I, segons les projeccions econòmiques de la mateixa entitat, enguany la mitjana de la inflació a l'eurozona se situarà en el 2,5%, l'any que ve en el 2,2% i en l'1,9% el 2026. Aquest agost la inflació interanual ja ha sigut del 2,2%, el nivell més baix des del juliol del 2021, segons dades de l'institut d'estadística comunitari, l'Eurostat. Pel que fa a la inflació subjacent —exclou els elements amb preus més volàtils com l'energia o els aliments frescos—, el BCE preveu que sigui lleugerament més elevada. Aquest 2024 es quedaria encara en el 2,9%, el 2025 al 2,3 i no seria fins al 2026 que assoliria l'objectiu del 2%.
En canvi, el producte interior brut (PIB) dels països de la zona euro està creixent a un ritme lent. El BCE ha rebaixat lleugerament les projeccions de creixement econòmic i aquest dijous ha assenyalat que enguany la taxa serà del 0,8%, una dècima menys del que havia calculat anteriorment. Respecte al 2025, el percentatge d'increment del PIB ja serà de l'1,3% i el 2026 de l'1,5%.
Aquests dos factors, la inflació i el creixement econòmic, han sigut determinants en la trobada del consell de govern del BCE d'aquest dijous. Elevar el preu del diner és l'eina més eficient que té l'organisme bancari europeu per intentar reduir l'augment de preus, però a la vegada provoca un alentiment de l'economia. Per contra, abaixar els tipus serveix per reactivar l'economia.
En aquest sentit, com que els mercats ja preveien que el BCE rebaixaria aquest dijous els tipus d'interès, l'Euríbor (índex al qual estan referenciades la majoria d'hipoteques variables a Catalunya) ja s'ha relaxat i aquest agost ha viscut la caiguda més destacada dels últims anys: ha passat del 3,526% de mitjana del juliol al 3,166%.
Unanimitat
La lògica diu que si la inflació ja està prop de l'objectiu marcat pel BCE i el creixement econòmic de l'eurozona està sota mínims, l'organisme bancari optarà per rebaixar el preu del diner. Ara bé, en anteriors ocasions alguns estats membres han preferit mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats.
Hi ha països de l'eurozona, com Alemanya, que prioritzen per sobre de tot que la inflació estigui sota control, fins i tot quan l'economia germànica va disminuir un 0,1% i l'any passat va arribar a estar en recessió tècnica. Per contra, hi ha estats membres, com Itàlia, França i Espanya, més endeutats i històricament favorables a polítiques econòmiques expansives, que prefereixen abaratir el preu del crèdit com més aviat millor.
Aquest dijous Lagarde ha assegurat que tots els estats de la moneda única han decidit rebaixar el preu del diner per "unanimitat". Ara bé, pel que fa a les pròximes decisions del BCE, la dirigent francesa ha evitat avançar res. Com sempre, s'ha limitat a insistir que el BCE "no es compromet per avançat en cap senda concreta de tipus" i que "continuarà aplicant un enfocament dependent de les dades a l'hora de determinar el nivell de restricció i de la seva durada". "Qué será, será...", ha afegit Lagarde —en castellà i en al·lusió a la famosa cançó de Doris Day— quan li han tornat a preguntar sobre quina decisió prendre el BCE l'octubre que ve.
La reunió d'aquest dijous del consell de govern del BCE ha sigut la primera de l'exministre espanyol de Transició Digital i Funció Pública José Luis Escrivá, que s'hi ha estrenat com a nou governador del Banc d'Espanya. Escrivá va prendre possessió del càrrec el 6 de setembre i, per tant, ja és un dels 22 governadors de les entitats bancàries estatals de l'eurozona.