El mercat laboral empeny l'economia catalana a un altre bon any

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona ha millorat les previsions de creixement per a l'economia catalana aquest any. L'organisme empresarial espera que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya mantindrà el camí a l'alça dels últims anys gràcies a una bona evolució de la contractació –que es traduirà en increments del consum–, a una expansió de la inversió i a la bona marxa del sector exterior.

Concretament, la Cambra ha incrementat tres dècimes, fins al 2,1%, la taxa de creixement que pronostica per al 2024, que se situa una dècima per sota del 2,2% que augura per al 2025. Dos anys, doncs, de bones taxes de creixement que mantenen el ritme dels últims anys des del final de la pandèmia. "La recuperació de l'economia catalana ha sigut fins i tot més dinàmica que l'economia espanyola", ha apuntat Joan Ramon Rovira, director del gabinet d'estudis de la institució cameral.

"L'economia està agafant reactivació amb força", ha indicat Rovira, que espera un "creixement a futur molt més equilibrat", amb increments de l'activitat a totes les branques de l'economia. En aquest sentit, després d'un parell d'anys en què les vendes a l'exterior i l'arribada de turistes han sigut els grans motors de creixement de l'economia catalana, de cara als pròxims trimestres i a l'any vinent cal esperar una millora del consum privat, és a dir, del consum de famílies i empreses radicades a Catalunya. Aquest increment del consum estarà sustentat per la bona evolució del mercat laboral, on les xifres de contractació continuen creixent.

Així mateix, les famílies han guanyat poder adquisitiu, ja que l'últim any els salaris nets dels treballadors han augmentat de mitjana per damunt de la inflació –després d'un 2021 i 2022 amb la inflació disparada i els sous estancats–, cosa que també afavoreix el consum. Així mateix, la moderació dels preus també donarà més marge per gastar a les empreses, tot i que la inflació no arribarà al 2% anual que es marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE).

De fet, aquesta moderació dels preus portarà, previsiblement, a una disminució dels tipus d'interès a partir del juny, tal com han anat apuntant recentment diversos alts càrrecs del mateix BCE. Una reducció dels tipus abaratirà l'accés al crèdit, cosa que afavorirà l'accés a préstecs a famílies i empreses i permetrà un augment de la inversió (immobiliària per part de la ciutadania, en actius productius per part de les empreses), que impulsarà el PIB.

Pel que fa al sector exterior, el turisme i les exportacions de béns es mantindran amb bones xifres de creixement, en aquest darrer cas gràcies parcialment a la reactivació de l'economia xinesa. Malgrat això, el context internacional és el que presenta més riscos i incerteses per les guerres a Ucraïna i Gaza, l'evolució de l'economia europea (sobretot l'alemanya) i possibles conflictes diplomàtics entre la Xina i els Estats Units.

Per contra, amb l'aprovació de les noves regles fiscals de la Unió Europea, la Cambra espera que la inversió i el consum del sector públic es moderaran aquest any i el següent, ja que les administracions públiques hauran de complir els objectius de dèficit i intentar retallar els elevats volums de deute acumulats durant la pandèmia.

Malgrat la bona evolució de l'economia, però, Rovira no espera una reducció destacable de l'atur, que es mantindrà lleugerament per sota del 9% segons els càlculs de la Cambra, perquè Catalunya i el conjunt de l'economia espanyola continuaran atraient "mà d'obra estrangera" durant els pròxims anys.

Petició als partits polítics

A més de l'anàlisi de la conjuntura econòmica, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha demanat als partits polítics que, una vegada passades les eleccions d'aquest diumenge al Parlament, treballin perquè "com més aviat millor hi hagi un govern estable" a Catalunya. El president de l'organisme ha recordat que les formacions tenen "l'obligació de configurar un govern" i reduir així la "incertesa".

La Cambra ha presentat a tots els partits un paquet de 247 mesures i 62 objectius, entre els quals destaquen la millora de l'execució d'inversions estatals a Catalunya, una reforma de l'administració per agilitzar la burocràcia, l'aposta per la digitalització i el sector tecnològic, més polítiques d'innovació i reformes del mercat de l'habitatge. Entre aquestes, Santacreu ha posat com a més urgents que aquesta legislatura s'aprovi un nou model de finançament de la Generalitat que respecti el principi d'ordinalitat territorial i un pacte ampli per abordar els efectes de la sequera.