La manca de 'clàusules mirall' i els acords comercials de la UE que els pagesos posen en el punt de mira

Brussel·lesUna de les principals reivindicacions de les protestes de la pagesia que aquestes últimes setmanes han omplert els carrers de Catalunya i d'arreu d'Europa són els baixos preus que es paguen al sector primari. I en responsabilitzen en gran part els acords de lliure comerç de la Unió Europea amb països tercers, com els que hi ha amb Centreamèrica, el Canadà (conegut com a CETA), el Vietnam o, entre d'altres, amb Xile, que consideren que en general fan abaixar la cotització dels seus productes. A més, pel mateix motiu, volen evitar que prosperi el tractat de Mercosur i demanen més protecció, sobretot a Espanya, davant de les importacions que arriben de països com el Marroc.

Aquest debat, que les protestes dels agricultors han tornat a posar sobre la taula, divideix els diferents grups parlamentaris de l'Eurocambra i els estats membres, així com els diferents experts contactats per l'ARA. Ara bé, totes les veus, des de l'esquerra fins als partits d'extrema dreta, coincideixen que cal revisar algunes de les condicions dels tractats i afegir-hi algunes contrapartides o clàusules mirall –demanar els mateixos requisits als productes que es conreen a la UE que als que s'importen–. O, almenys, garantir que els condicionants ja estipulats es compleixin.

En aquest sentit, el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Tello explica a l'ARA que, després de la Segona Guerra Mundial, es va optar per trencar la multitud d'aranzels i l'"hiperproteccionisme" per anar cap al que "ara coneixem com a globalització". Ara bé, des de fa uns anys, hi ha un "cert consens internacional, fins i tot ho diu la mateixa agència d'Agricultura i Alimentació de l'ONU (la FAO), sobre que cal advocar per la relocalització". "Les realitats són molt diferents [...] i, pel que fa al medi ambient, és insostenible. Potser hem de deixar de tenir al·lèrgia a posar aranzels i condicionants", afegeix l'expert.

El portaveu de Friends of Europe, Dharmendra Kanani, també considera que cal "controlar més" els productes que importem i, per exemple, assegurar-nos que compleixen els requisits mediambientals i de qualitat. Tot i això, recorda que la pagesia europea ha comptat històricament amb la "protecció" de la Unió Europea i, per exemple, la Política Agrícola Comuna (PAC) continua representant prop del 30% del total del pressupost del bloc comunitari. I, a més, destaca la competitivitat del sector agricultor i ramader en matèria de tecnificació i productivitat davant de països tercers, que a priori podrien tenir uns costos de producció més baixos.

En la mateixa línia, l'eurodiputat socialista Javi López destaca a l'ARA els beneficis dels acords de lliure comerç de la UE, especialment per a Catalunya. "Hem de recordar que som una potència exportadora i, per tant, el nostre balanç és positiu", contraposa el polític català, que també recorda que hi ha sectors de l'agricultura de casa nostra, com el vitícola, que exporten arreu. A més, recorda que les mateixes queixes que tenen els pagesos de l'Estat amb països com el Marroc pel que fa als preus de producció més competitius les tenen els agricultors francesos amb els pagesos catalans.

El futur de Mercosur penja d'un fil

L'onada de protestes de la pagesia ha arribat en plenes negociacions de la UE amb l'Amèrica Llatina per tancar l'acord de Mercosur, que França ha encallat i que res fa pensar que s'hagi de desbloquejar a curt o a mitjà termini. De fet, aquesta és una de les principals reivindicacions dels agricultors francesos. El mateix president de França, Emmanuel Macron, ha amenaçat en més d'una ocasió amb acabar les negociacions. Una de les principals preocupacions de París és la gran quantitat de carn bovina que potencialment l'Amèrica Llatina podria exportar a la Unió Europea, un sector important per a l'economia francesa.

Aquest temor, segons indica a l'ARA l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba, també el tenen el sector boví i el de l'aviram de Catalunya. A més, la republicana critica que aquests acords "faciliten" que grans companyies agroalimentàries "traslladin les seves plantes de producció fora de la UE només per aprofitar-se dels costos més baixos i dels requisits més flexibles i que a l'hora de la veritat no enriqueixen el global del sector primari dels dos costats". En canvi, Junts s'ha mostrat favorable a l'acord de Mercosur a través d'un comunicat emès a les xarxes socials i reivindica els beneficis que ha aportat a Catalunya, per exemple, el tractat amb el Canadà (el conegut CETA), si bé també remarca que cal que "s'incloguin clàusules que aproximin els estàndards socials, ambientals i sanitaris als europeus".