Llum, aigua i hipoteques: què pujarà i què baixarà de preu el 2024

BarcelonaEn els últims dos anys, l'IPC –l'índex de preus al consum– s'ha convertit en el termòmetre clau per observar si la crisi de la inflació millorava després de buidar les butxaques dels consumidors amb l'encariment de molts productes de primera necessitat. Malgrat els pronòstics més pessimistes amb què arrencava l'any, el 2023 ha acabat moderant aquesta tendència a l'alça. S'hi han sumat, però, d'altres preocupacions com la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) i les seves conseqüències en les quotes mensuals dels hipotecats. Què passarà en el nou any que tot just comença? Us resumim les previsions per a l'evolució dels preus el 2024.

Llum: menys maldecaps per pagar la factura

Després d’un 2022 en què el preu de la llum va convertir-se en una muntanya russa que semblava impossible de dominar, l’últim any ha estat una mica més plàcid per als consumidors. Almenys en comparació. El fort impacte de la guerra d’Ucraïna en el cost de l’electricitat s’ha moderat i els preus de l’energia s’han mantingut més estables. Des dels màxims de 575 euros per megawatt hora (MWh) que va arribar a marcar amb la invasió russa, la factura de l’electricitat ha anat caient i tancava en 50,39 euros al novembre, segons dades de l’organització de consumidors OCU.

Si l’any passat la gran novetat van ser mesures de contenció com el topall ibèric, sota la batuta de la ministra per a la Transició Ecològica Teresa Ribera, aquest 2023 s’ha tirat endavant la reforma de la tarifa regulada de la llum (també coneguda com a PVPC). De cara al 2024, el govern espanyol acaba d'aprovar una pujada esgraonada de la fiscalitat per a l’energia, amb l’objectiu de recuperar els nivells previs a la crisi energètica, després d’haver rebaixat alguns impostos com l’IVA a l’electricitat. Durant l’any aquest passarà del 5% actual al 10% i el 2025 pujaria un altre cop fins al tipus normal (21%).

D’altra banda, a partir de l’1 de gener el càlcul del preu de la tarifa regulada deixarà de dependre del mercat diari d’electricitat exclusivament i l’import a pagar s’actualitzarà de forma mensual.

Gas: treva a les tensions inflacionistes

A finals de l’agost del 2022, el preu per MWh del gas natural estava pels núvols. Al mercat d’Amsterdam se situava al voltant dels 300 euros, uns nivells mai vistos, i els països europeus acaparaven gas als magatzems per la por a un tall del subministrament rus arran de la guerra a Ucraïna. Tot i això, al maig d'aquest últim any el preu del gas natural a Europa ja havia tornat a un nivell inferior a l’esclat del conflicte i la referència dels Països Baixos cotitzava sobre els 30 euros el MWh. De fet, el 2023 Espanya s’ha convertit en la guardiana de la meitat de tot el gas liquat d’Europa gràcies a la infraestructura amb la qual ja comptava per emmagatzemar aquest recurs energètic. Els experts descarten que el gas hagi de provocar noves tensions inflacionistes com les que es van produir el 2022 i consideren que hi haurà disponibilitat assegurada per a aquest hivern.

En el cas del gas natural, el nou any també arrenca amb canvis pel que fa a la fiscalitat. L’IVA per a aquest combustible pujarà fins al 10% durant els tres primers mesos del 2024 i, un cop superat l’hivern, tornarà als nivells habituals del 21%. A més, el govern ha aprovat ampliar la tarifa regulada de gas TUR4 per a les calderes comunitàries.

Aigua: la sequera encareix el subministrament

La sequera ha estat una de les preocupacions centrals a Catalunya l’últim any i ho seguirà sent amb l’arribada del 2024. De moment ja sabem que els clients dels 23 municipis que s’abasteixen a través de la societat mixta Aigües de Barcelona veuran com la seva factura bimensual s'incrementarà en uns 5 euros de mitjana a partir del mes de març. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va justificar aquesta proposta de tarifes per l’alça de preus en el subministrament per part d’Aigües Ter-Llobregat fruit dels efectes de la sequera.

La manca de pluges ha obligat a posar les dessalinitzadores de Catalunya a treballar a màxima capacitat per generar aigua potable, fet que també implica un consum d’energia més gran i, per tant, un cost més elevat de l'abastiment. En el cas de Barcelona, la factura actual (de 48,46 euros de mitjana) pujarà un 11,5%, mentre que hi ha altres ciutats com l'Hospitalet de Llobregat o Cerdanyola del Vallès en què la mitjana d'increment és del 15%. Durant aquest 2023 el rebut de l’aigua ja es va encarir un 4%, un increment mitjà per família de 60 cèntims d’euros. En canvi, l’any anterior aquest recàrrec havia sigut de fins a 7,2 euros l’any a l’àrea de Barcelona. La previsió és que el 2024 encara s'arrosseguin greus problemes als embassaments d’aigua de les conques internes, ja sota mínims, de manera que es podrien plantejar noves pujades del preu en el subministrament.

Habitatge: el malson dels hipotecats

Els que van signar una hipoteca de tipus variable per comprar un habitatge han patit el 2023, a mesura que l’Euríbor –l’índex al qual estan referenciats la majoria de préstecs immobiliaris a Espanya– encadenava pujades sense aturador. A l’agost, aquest indicador va trencar amb aquesta tendència a l’alça per primera vegada des del desembre del 2021, però l’encariment dels crèdits ha ofegat moltes famílies catalanes que veien com la seva quota augmentava mes rere mes. L’últim mes de l’any va suposar un baló d’oxigen per als hipotecats, ja que l’Euríbor va caure al desembre fins al 3,679%, la baixada més pronunciada del preu del deute dels últims 14 anys. L’empresa de cerca i contractació d’hipoteques Trioteca preveu que el 2024 estarà marcat per l’estabilització i el descens de l’Euríbor, la baixada dels tipus d’interès i el domini de les hipoteques fixes.

Pel que fa al lloguer, el preu mitjà a Barcelona segueix sent de rècord i, segons dades de l’Incasòl, ja s’enfila fins als 1.171 euros, l'equivalent al 43% del sou mitjà dels veïns de la capital catalana i 91 euros per sobre del salari mínim interprofessional.

Aliments: oli a preu d'or

L’alimentació és un dels elements del pressupost domèstic en què més es fixen els consumidors durant els períodes d’inflació. Encara que l’alça dels preus s’ha moderat aquest any respecte als nivells disparats del 2022, en l’últim any el cost del cistell de la compra ha estat un maldecap per a moltes llars. El desembre va tancar amb una variació mensual del 0% respecte al novembre pel que fa a l'IPC i, precisament, els aliments han mostrat certa estabilitat en comparació amb l'augment dràstic de l'any anterior. Així i tot, en les visites al supermercat, els catalans han notat com al llarg de l’any pujava a un ritme important el preu de productes com l’oli d’oliva o el sucre. 

Com que el cost de l’alimentació encara es manté elevat, el govern espanyol va anunciar la setmana passada que prorrogarà almenys durant sis mesos més la rebaixa de l’IVA sobre alguns aliments bàsics. Concretament, aquest impost seguirà reduït del 4% al 0% per a productes de primera necessitat com el pa, la llet, els ous, les fruites i verdures o els cereals. D’altra banda, baixarà del 10% al 5% per a l’oli d’oliva, l’oli de gira-sol i la pasta.

Transport públic: es mantenen les bonificacions

Amb la renovació de l’escut social per fer front a la crisi de preus, també es va confirmar que el transport públic seguirà sent més barat del que és habitual durant el 2024. Els bitllets mantindran la bonificació del 50% un any més perquè la Generalitat i les administracions locals ja havien acordat mantenir l’aportació pública del 20% que fan a aquests títols i el govern espanyol ho seguirà completant amb el 30% restant. A més, com passa des del setembre del 2022, s’oferirà el sistema d’abonaments gratuïts per als viatgers freqüents de Rodalies i dels trens de mitjana distància. Això no obstant, encara s'ha d'aprovar la gratuïtat del transport públic per als joves i aturats que va anunciar el president espanyol Pedro Sánchez el novembre passat durant el debat d’investidura.

Malgrat que es mantenen les bonificacions, però, alguns títols de transport públic sí que pujaran de preu aquest 2024. Després de tres anys amb les tarifes congelades, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va decidir elevar el cost dels bitllets un 6,75%. La T-Casual passarà a costar 12,15 euros (fins ara eren 11,35 ), mentre que la T-Usual tindrà un preu de 21,35 euros, en lloc dels 20 que costa ara.

Ingressos: a l'espera d'apujar el sou mínim

Després d’un creixement desbocat de la inflació i sous estancats, el 2023 ha estat l’any en què alguns treballadors han pogut recuperar part del poder adquisitiu perdut. Això s’ha produït en part gràcies a la signatura de nous convenis col·lectius amb augments salarials. De cara a l’entrada en el nou any, el focus també està posat en què passarà amb l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), que el govern espanyol ha anat augmentant de manera professiva fins a situar-lo en 1.080 euros al mes en 14 pagues. De moment no hi ha acord del ministeri de Treball amb els agents socials i l’executiu ha prorrogat la xifra actual a l’espera de pactar una millora. 

La proposta del departament que lidera Yolanda Díaz per a l’SMI del 2024 és elevar-lo un 4% fins als 1.123 euros mensuals. Aquesta és una xifra superior a la plantejada per la patronal espanyola CEOE, que havia situat la pujada en un 3%. A canvi, els empresaris també demanaven com a condició que es revisin els contractes públics de les administracions i que s’actualitzin a l’increment i que el sector del camp tingui una bonificació de les quotes a la Seguretat Social d'un 20%. Per la seva part, CCOO havia plantejat que l’SMI augmentés al voltant d’un 5%, en línia amb l’IPC i el ritme d’increment dels salaris. La UGT havia proposat que el sou mínim se situés directament en els 1.200 euros mensuals. Amb la publicació de l’IPC del novembre es va confirmar que el 2024 les pensions augmentaran en un 3,8%.

Carburants: gasolina a nivells preguerra

El cost d’omplir el dipòsit del cotxe va arribar a cotes històriques el 2022, també a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna. El conflicte va provocar que les cotitzacions dels carburants fossin inusualment elevades, fins a situar-se per sobre dels 2 euros el litre tant en la benzina com en el dièsel, pel qual Europa també depenia de Moscou en el subministrament. Després de tants alts i baixos, l’últim any hi ha hagut una treva als preus dels carburants, encara que aquests han tornat a escalar una mica a finals de l'estiu. El 2023 s’acaba amb el cost de la benzina en el seu mínim anual, encara que omplir el dipòsit és més car que fa un any perquè llavors hi havia la subvenció de 20 cèntims per litre impulsada pel govern espanyol per mitigar el xoc de la crisi energètica.

Cal tenir en compte que el 2024 l’executiu també retallarà la subvenció al combustible per als transportistes, que de moment encara mantenien aquest ajuda per fer front al cost dels carburants. De fet, el descens del preu del barril de petroli de Brent, la referència a Europa, s’ha produït malgrat que es manté el conflicte a Ucraïna i que a l’octubre esclatés també a Gaza. Històricament, les guerres a Orient Mitjà s’han traduït en encariments dels carburants, ja gran part del cru que arriba a Occident passa per la regió, però en aquesta ocasió no ha estat així.