El laborisme de Starmer no fa por a la City
El nou govern abandona els plans de nacionalització de companyies de serveis públics que pregonava a l'oposició
LondresEl divendres, 5 de juliol, a les vuit del matí, quan va obrir la Borsa de Londres, els mercats van saludar positivament l'aclaparadora victòria laborista a les eleccions generals del dia abans. El FTSE 100 –l'índex dels valors de les cent empreses més importants del London Stock Exchange, LSE– va obrir amb un lleuger creixement del 0,4% i la lliura també va experimentar un petit augment del valor en relació amb el dòlar (0,1%) i l'euro (0,01%). L'índex FTSE 350 d'articles per a la llar i de construcció d'habitatges va augmentar al voltant de l'1%. I el cost dels bons de l'estat també va baixar lleugerament, un senyal positiu.
El 8 de juliol, en el seu primer discurs com a responsable del Tresor, la cancellera Rachel Reeves –la primera dona que ocupa el càrrec– va assegurar que després d'examinar els comptes públics havia arribat a la conclusió que la situació que heretava el nou govern era la pitjor de qualsevol executiu des de la Segona Guerra Mundial. L'afirmació era més de contingut polític que no pas econòmic. Perquè una declaració d'aquesta mena està destinada a fer empassar millor a l'opinió pública les hipotètiques primeres mesures dures que s'han amagat fins a la presa del poder.
"El creixement és bo"
El mantra laborista ha estat el del creixement. "El creixement és bo", no s'ha cansat de repetir Reeves i el premier Keir Starmer durant les sis setmanes de campanya, una adaptació moralment més acceptable que no pas el famós eslògan de Gordon Gekko, el personatge que interpreta Michael Douglas a Wall Street, quan diu allò que "la cobdícia, a manca d'una paraula millor, és bona; la cobdícia té raó; la cobdícia funciona".
Com vol afavorir el creixement el govern laborista? D'acord amb les paraules de la ministra Reeves, fent que la construcció d'1,5 milions d'habitatges sigui el motor de l'economia. El pla sembla una promesa ambiciosa, perquè mai cap govern del Regne Unit ha pogut construir 300.000 pisos a l'any al llarg d'una legislatura. Per fer-ho, el primer pas del govern serà eliminar traves burocràtiques que impedeixen la construcció als cinturons verds de les ciutats.
Però, què fa que el laborisme de Keir Starmer hagi estat rebut amb entusiasme pels mercats? Ras i curt, el gir al centre en relació amb l'anterior lideratge de Jeremy Corbyn. Paul Butcher, director de polítiques públiques de la firma multinacional d'advocats Herbert Smith Freehills, especialista en anàlisi d'inversions, ho resumeix en tres punts. "El nou govern ha abandonat tots els plans de nacionalització que tenia a l'oposició i que implicava la transferència de la propietat del sector privat al públic". L'única proposta encara vigent és la recuperació de les franquícies ferroviàries un cop vencin els contractes vigents. El govern ni tan sols planteja la renacionalització de la distribució de l'aigua, tot i la crisi que travessen companyies com Thames Water, la que té una cartera de clients més gran, i que arrossega un deute de 15.200 milions de lliures.
"Una segona idea bàsica –continua Paul Butcher– és el compromís de limitar l'impost de societats al 25% al llarg dels cinc anys de legislatura, al mateix temps que es mantindran les bonificacions al capital i altres exempcions fiscals". Butcher finalment apunta que la "implicació del sector privat per estimular la transició energètica" són mesures que els mercats veuen amb molt bons ulls. En aquest sentit, es presenta com a símbol de renovació laborista la fundació de la Great British Energy, una empresa d'energia neta secundada financerament per l'estat, tot i que no s'oblida de la iniciativa privada. El govern també s'ha compromès a crear un fons d'inversió de 7.300 milions de lliures –molt pocs diners, de fet– per estimular la inversió privada.
Discurs legislatiu
El primer test real de les veritables intencions de Keir Starmer, i com això pot impactar en l'economia del Regne Unit, tindrà lloc dimecres vinent, el 17 de juliol, quan el nou Parlament es reuneixi per a la cerimònia de l'anomenat King's Speech, en què s'exposarà l'agenda legislativa del nou executiu.
El laborisme ha adoptat al seu programa uns conceptes de l'economista Mariana Mazzucato, professora a la University College London (UCL) i una de les referències de la socialdemocràcia i l'esquerra. Mazzucato ha teoritzat que els governs haurien d'aprofitar l'esperit del programa Apol·lo per aplicar el seu projecte, quan l'agència espacial nord-americana va implicar el sector privat per dur un home a la Lluna. Això significa enfortir l'estat i que intervingui en una sèrie d'indústries claus. Potser la prova més destacada del nou enfocament són les propostes de creació de la Great British Energy i el Fons d'Inversió abans esmentats.
Però l'economista té dubtes que el laborisme hagi entès el seu plantejament. Mazzucato critica la deriva de l'externalització de la feina de l'administració, cada cop més a consultors privats, cosa que suposa "la infantilització dels funcionaris". L'alternativa és una ampliació radical del paper de l'estat en l'economia. Si no es fa, assegura, s'aplicarien receptes velles per a nous temps. "Estan utilitzant el concepte d'objectius. Però això no és el que vull dir. L'NHS [el sistema públic de salut] no és un objectiu. El creixement no és un objectiu. Si això acaba anant de posar més diners per a l'NHS, o de més policia al carrer, unes polítiques irregulars aquí i allà que no transformen realment l'economia, llavors no funcionarà".
Els mercats semblen més a prop de Starmer i el seu blairisme 2.0 que no pas de Mazzucato, que no vol ni sentir a parlar d'un nou període d'austeritat. "Això no funcionarà", rebla. "Es tracta que la inversió estatal estratègica condueixi a un creixement inclusiu i sostenible".
