L’Estat prorroga les bonificacions al transport públic i deixa enrere la rebaixa dels aliments

MadridL’últim consell de ministres de l’any va carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o la darrera crisi energètica i de preus. D’altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. Està previst que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n’expliqui els detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia. De moment, aquests són els elements clau.

Bonificacions al transport públic

Després d’un acord amb Podem per desbloquejar la llei d’eficiència de la justícia, el govern espanyol prorroga sis mesos més les bonificacions al transport públic. Aquesta mesura ha estat a punt de caure després d'avisos com els de la Comissió Europea d'acabar amb la universalització d’una part de la despesa pública extraordinària d’aquests últims anys. De moment, però, es mantindrà viva fins al juny. 

Això vol dir que l'Estat continuarà bonificant una part dels abonaments de Renfe i, per tant, de serveis com Rodalies i la mitjana distància, a tots els usuaris. També ho farà en el cas dels abonaments de les línies estatals d'autobús. Pel que fa als abonaments que afecten el servei de trens Avant, s'aplicarà un descompte del 50%. També seguirà un any més la part estatal que fins ara subvencionava els abonaments del transport urbà i interurbà (un 30%), com el metro i l’autobús. Això sí, només si les altres administracions hi aporten un 20% addicional de subvenció. A tot plegat s’hi sumaran les bonificacions anunciades per la Generalitat. 

Gravamen a les energètiques 

Tal com s’ha compromès amb els socis d’esquerra, el govern espanyol aprovarà un reial decret llei amb un gravamen extraordinari a les energètiques. La mesura, però, arriba ferida de mort al Congrés dels Diputats després que formacions com Junts i el PNB, dos dels seus socis habituals, s'hagin aliat amb el PP per mostrar-hi el seu rebuig.

El govern intentarà convèncer el centredreta a través de fortes deduccions vinculades a la descarbonització. El reial decret també contemplarà la tramitació com a projecte de llei per convertir el gravamen en un impost, com vol el PNB, cosa que permetria al País Basc poder-lo concertar. De moment es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat, cosa que permetrà mantenir en vigor el gravamen –que decau el 31 de desembre– com a mínim trenta dies més. Aquest és el marge de temps que té la cambra baixa espanyola per tramitar-lo o enterrar-lo definitivament. 

Equiparació del dièsel amb la gasolina 

Una mesura que va quedar fora del paquet fiscal i que previsiblement s'aprovarà aquest dilluns, com ha apuntat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és l’equiparació del dièsel amb la gasolina. Aquest canvi fiscal és un compromís del govern amb la Comissió Europea i, alhora, un baló d’oxigen per a les arques públiques. Segons càlculs del ministeri d’Hisenda, suposa uns ingressos de més de 1.000 milions d’euros. L’equiparació de tots dos carburants (s’elimina la bonificació del dièsel) deixaria fora el transport professional, que no notaria l’increment.

Prohibició d’alguns desnonaments

L’Estat prorroga durant un any més la prohibició d’executar alguns desnonaments aprovada amb la covid. La suspensió actual dels desnonaments protegeix les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat sobrevinguda, o que ja la patien però que s'ha agreujat des de la pandèmia del coronavirus. Inclou casos d'impagament de lloguer, alguns casos particulars d'ocupació o la rescissió del contracte.

Queda per veure si es manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics a famílies vulnerables i si es prorroguen els descomptes del bo social elèctric i tèrmic, tot i que l'ajuda s'ha anat reduint progressivament.

Pendents de les pensions mínimes, les pensions no contributives i l’SMI

En termes de prestacions, el govern ha d’aprovar l’increment d'un 2,8% de les pensions contributives, així com l'augment de les pensions mínimes contributives i de les no contributives (amb l’última reforma del sistema de les pensions, aquest increment ha de ser superior a l'IPC). A més, abans del 31 de desembre també es prorrogarà l’actual salari mínim interprofessional (SMI) perquè no decaigui, tot i que el govern espanyol té intenció d’aprovar un nou increment l'any 2025, que seria retroactiu.

Amb tot, la gran mesura econòmica que per ara es prorrogarà són els pressupostos generals de l'Estat del 2023, tot i que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025.