L'OCDE confirma la frenada de l'economia mundial

BarcelonaL'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'organisme que agrupa les economies més desenvolupades, ha confirmat la desacceleració de l'activitat econòmica entre les principals economies del món. S'afegeix així a altres institucions, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que apunten a un refredament de l'economia durant la resta de l'any causat per la inflació, la guerra d'Ucraïna i la tensió geopolítica a l'Àsia.

Segons dades publicades aquest dilluns, al segon trimestre del 2023 el conjunt de països que formen l'OCDE van augmentar l'activitat econòmica un 0,4%, una xifra una dècima inferior a la registrada entre gener i març. La dada manté "la tendència consistent de creixement moderat observada des del primer trimestre del 2022", indica l'OCDE.

La xifra de creixement del 0,4% és també la que l'organisme atribueix a Espanya per al segon trimestre. La institució remarca, també, que justament el trimestre passat el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) espanyol va tornar a assolir "per primera vegada" els nivells previs a l'arribada del covid. Espanya va ser "el país més tocat severament per la pandèmia", recorda la nota.

Entre els països més grans, els Estats Units -la primera economia del planeta- va accelerar el creixement, amb un increment del PIB del 0,6% entre abril i juny, una dècima més que el primer trimestre, gràcies a la bona marxa de "la inversió i el consum privats", tot i que el consum de les famílies va frenar significativament. Per contra, a Europa la situació va ser menys positiva, amb la locomotora del Vell Continent, Alemanya, amb un creixement totalment pla, del 0%, igual que la mitjana de la Unió Europea.

Les altres dues grans economies de la UE i de la zona euro, França i Itàlia, van registrar un increment del PIB del 0,5% en el primer cas i una rebaixa del 0,3% en el segon. França va estirar, doncs, del carro entre els països que comparteixen la moneda comuna gràcies a un increment de les exportacions. El Regne Unit, ara ja fora de la UE, va créixer un 0,2% gràcies al bon comportament de la despesa privada i pública, però va patir per la caiguda de les exportacions, condicionada encara pels reajustaments pel Brexit.

Problemes al centre i l'est d'Europa

Alemanya ha patit sobretot per la caiguda de les exportacions, derivada en part per la mala situació de la Xina, que va créixer un 0,8% el segon trimestre però que, atesa la seva economia, necessita taxes de creixement més elevades per mantenir el ritme de convergència amb els països més desenvolupats. De fet, la crisi immobiliària, les polítiques de covid zero de l'any passat i les tensions geopolítiques han tingut un impacte negatiu sobre el creixement xinès que ha afectat els mercats internacionals i, per extensió, els estats més exportadors, com Alemanya, els Països Baixos, Àustria i Suècia.

Aquests tres últims també presenten dades negatives. El govern neerlandès va anunciar recentment que el país estava en recessió tècnica i l'OCDE hi detecta una davallada del PIB del 0,3%, que se suma a la reducció del 0,4% dels primers tres mesos de l'any. Àustria i Suècia van esquivar la recessió amb un increment mínim de l'activitat el primer trimestre, del 0,1%, però entre abril i juny han patit fortes caigudes del PIB, del 0,4% en el cas austríac i de l'1,5% en el suec.

Els països de l'est d'Europa són els que més s'han vist afectats per l'any i mig d'invasió russa d'Ucraïna i per les conseqüències que se n'han derivat, tant als mercats energètics com per la crisi inflacionària. De fet, la principal economia de la regió, Polònia, també ha patit una important patacada del PIB del 3,7% en només tres mesos. També Estònia -que està en recessió des del primer trimestre de l'any passat- i Letònia van registrar taxes de creixement negatives, igual que Hongria, que encadena quatre trimestres seguits de caigudes.