L'Estat es juga milers de milions en el seu laberint fiscal

MadridFa més de dues setmanes que el govern espanyol intenta desencallar la transposició de la directiva europea del tipus mínim efectiu del 15% en l’impost de Societats, però també una reforma fiscal. Aquest dilluns tindrà una nova oportunitat a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, que ja s’ha ajornat dos cops per la falta de suports, cosa que posa en evidència la fragilitat del bloc d’investidura.

En cas que per fi prosperin totes dues propostes, encara s'hauran de votar al Ple. Però, més enllà de l’estira-i-arronsa polític, ¿què està en joc?

Més ingressos per l'impost de Societats

Espanya, com la resta d’estats membres de la Unió Europea, hauria d’haver aprovat l’impost mínim a les grans companyies abans del 31 de desembre del 2023. Aquest tribut, liderat per l’OCDE, té per objectiu que les multinacionals paguin un 15% pels seus beneficis, independentment del lloc on operen.

D'entrada, l'impacte recaptatori de la directiva s'estima en uns 2.600 milions d'euros anuals, segons càlculs del ministeri d'Hisenda sol·licitats per l'ARA. Amb tot, cal tenir en compte que Espanya ja va tard pel que fa a la seva aprovació i Brussel·les ha obert la porta a denunciar l’Estat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que pot derivar en una sanció econòmica.  

La norma preveu l’aplicació d’un tipus mínim d’un 15% directament sobre les matrius, però també preveu taxar les filials perquè el conjunt del conglomerat empresarial arribi a aquest mínim. Si malgrat això no s'hi arriba, preveu la imposició d'un tribut addicional. Cal tenir en compte que estem parlant de multinacionals amb una facturació anual de 750 M€ o més. Segons l'últim Informe país per país de l’Agència Tributària, es veurien afectats 123 grups espanyols. Per l'exercici del 2021, van pagar un tipus efectiu en l’impost de Societats d’un 14,4% de mitjana; alguns dels grups, però, van pagar menys del 5%.

Retard en el pagament dels fons europeus

El ministeri d'Hisenda també té intenció d'aprovar un conjunt d'esmenes amb canvis fiscals per complir amb la reforma fiscal que li ha promès a Brussel·les. De fet, és una de les fites del Pla de Recuperació i està vinculada al desemborsament del cinquè tram dels fons europeus (6.500 milions d'euros en subvencions i 500 milions en préstecs). Espanya volia demanar aquest tram abans d'acabar l'any, però si la reforma no s'ha aprovat corre el risc de rebre menys diners (es congelaria la quantitat vinculada a la fita). Un precedent d’això el trobem en el quart pagament dels fons, quan Brussel·les va deixar en pausa158 milions per l'incompliment d'un objectiu. Fonts de la Comissió Europea apunten a l'ARA que en aquests moments "és impossible" calcular la quantia afectada en cas de no complir amb la reforma fiscal.

Més despesa

La reforma no només és clau per reforçar les arques públiques, sinó també per afinar el lloc d'on surten els diners. Tot i que es fa difícil calcular-ne l'abast sense uns pressupostos generals per al 2025 damunt la taula, el Pla Fiscal enviat a Brussel·les per als pròxims quatre exercicis inclou un creixement mitjà de la despesa pública d'un 3,4% (fins al 2028) i una reducció del dèficit (1,6% del PIB el 2028) i del deute públic (98,2% del PIB el 2028). El govern espanyol se sosté en el creixement econòmic i descarta retallades, però en l'aire hi ha la pregunta de si això és suficient tenint en compte els reptes de futur pel que fa a la despesa pública.

Banca, dièsel i tabac

L'Autoritat Fiscal veu difícil que sense ajustos es pugui complir amb la despesa prevista. Segons aquesta tesi, o l'Estat s'estreny el cinturó, o necessitarà oxigen.

Un cop descartat l'impost a les energètiques (aquest 2024 s'ha ingressat 1.164 milions per aquest tribut, que ara ja no es tindran), el govern confia mantenir durant tres anys l'impost a la banca. Aquest any n'ha recaptat 1.695 milions, però amb el nou disseny, diferents experts donen per fet que les entitats pagaran menys.

També es vol equiparar la tributació del dièsel a la gasolina. L'informe del comitè d'experts per a la reforma fiscal, Esade i l'Autoritat Fiscal han xifrat en més de 2.000 milions la recaptació potencial anual si s'aprova la mesura.

Les mesures fiscals que afecten el tabac i els vapejadors deixarien menys ingressos (estan més pensades per raons de salut). Per exemple, s'estima un impacte de 35 milions l'any per l'impost especial als vapejadors. El mateix passa amb el lleuger increment impositiu sobre les rendes del capital a partir dels 300.000 euros (l'impacte ronda els 100 milions) o l'IVA dels pisos turístics (una mesura que es vol fer al compàs de la Unió Europea). El govern també preveu corregir els canvis fiscals de Cristóbal Montoro per no haver de retornar més diners i establir mecanismes per evitar el frau en els hidrocarburs.

Tot i que la llista de propostes fiscals que el PSOE ha negociat amb alguns partits del bloc d'investidura és llarga (retocar la fiscalitat de les socimis o les assegurances privades, entre altres), ara per ara aquests són els canvis que tenen més possibilitats de salvar-se. Junts, de fet, també ha negociat tot el contrari: rebaixes impositives a ciutadans i empreses. Els de Carles Puigdemont presumeixen d'una "política de rebaixa fiscal" i critiquen la "pressió fiscal" de l'Estat.