L'ínfim pes dels impostos propis en els ingressos de les comunitats: un 2% l'any 2022

MADRIDEls impostos propis només van suposar un 2,2% dels ingressos de les comunitats autònomes del règim comú l'any 2022, cosa que els converteix en una "escassa" font de finançament per a les autonomies. En concret, aquell exercici van ingressar 2,6 milions d'euros per aquests tributs. Una xifra que queda lluny dels 118 milions d'euros provinents dels impostos cedits per part de l'Estat a les comunitats autònomes. Així es desprèn de l'últim informe sobre el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2024 elaborat i publicat pel Consell General d'Economistes (CGE) aquest dimarts.

Ara bé, la realitat no és per res homogènia arreu de l'Estat. Catalunya es posiciona al capdavant pel que fa als ingressos provinents de gravàmens particulars (922 milions d'euros l'any 2022), ja que és una de les comunitats que més impostos propis ha dissenyat. Un exemple és l'impost sobre les begudes ensucrades envasades. En canvi, la Comunitat de Madrid no en té cap, de manera que va ingressar un total de 0 euros per aquesta via.

Des del Consell General d'Economistes han detectat que la tendència per part de les comunitats autònomes ha estat la de derogar o modificar els impostos propis, sobretot quan l'Estat ha aprovat figures similars que han provocat una duplicitat. L'exemple més recent el tenim amb l'impost estatal sobre els residus, en vigor des d'aquest 2024. Les comunitats que ja tenien aquest gravamen o bé l'han suprimit, o bé l'han deixat sense efecte, com és el cas de Catalunya. Tanmateix, cal tenir en compte que la regulació estatal d'aquest impost obligava l'Estat a transferir, després, els diners a la comunitat.

Impostos cedits

El pes dels ingressos, doncs, se l'enduen els impostos cedits per part de l'Estat, que són una part important dels recursos amb els quals es dota el sistema de finançament autonòmic de règim comú: l'IRPF (la part autonòmica), l'Impost de Patrimoni, l'IVA (també té una part autonòmica), l'impost sobre les transaccions immobiliàries o els impostos especials (alcohol, gasolina o tabac). Amb el temps les comunitats han guanyat marge per aplicar canvis normatius sobre aquests gravàmens. De fet, l'impost de Patrimoni està cedit al 100% de manera que permet a les autonomies bonificar-lo per complet.

Això ha portat al Consell General d'Economistes a xifrar en 991 els canvis normatius aplicats per les autonomies els últims deu anys, apunta el director del Servei d'Estudis fiscals del CGE a l'ARA, Rubén Gimeno. "Estem en constant voràgine normativa", afegeix. Els economistes reconeixen que això respon al fet d'haver avançat en competència tributària, cosa que no qüestionen, però detecten que molts dels canvis dels governs autonòmics es queden en qüestions "enunciatives". "No acaben afectant un gruix important de la població. Molts cops parlem de deduccions plenes de requisits", reflexiona Gimeno.

Les modificacions més recents afecten sobretot l'IRPF. Els últims dos anys i en ple context inflacionista fins a dotze comunitats autònomes (si hi incloem Catalunya, que ho ha anunciat) han dut a terme rebaixes d'aquest impost sigui a través d'una deflactació o reduint els tipus impositius.

Precisament, en el marc de l'acord per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, tant ERC com Junts van arrencar el compromís de reformar el finançament autonòmic. En el cas d'ERC, aposten per crear una comissió per abordar aquesta reforma, mentre que Junts explicita que la seva proposta és que l'Estat cedeixi "el 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya".