L’increment dels beneficis empresarials explica la meitat de la inflació a Europa

BarcelonaEls beneficis empresarials van representar, com a mínim, la meitat de les pujades de preus durant el pic inflacionari del 2022 i el 2023 a Europa. Diverses anàlisis d'organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), assenyalen que les empreses, sobretot les més grans, van apujar els preus de venda dels seus productes per damunt dels increments de costos de producció que els va ocasionar l'encariment de primeres matèries o de l'energia.

"Els creixents beneficis corporatius representen almenys la meitat de l'augment de la inflació d'Europa durant els últims dos anys", va indicar el Fons Monetari Internacional en un article del juny de l'any passat. Una conclusió a la qual també va arribar el Banc Central Europeu: en un discurs a Frankfurt el mes de març passat, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va apuntar que "la compressió dels marges de beneficis ha permès als sous atrapar [els preus] sense accelerar encara més a la inflació". Segons Lagarde, els beneficis empresarials van representar un 50% del deflactor del PIB (l'indicador que mesura el creixement dels preus de tota l'economia) el quart trimestre del 2022, però la xifra havia caigut fins al 20% a finals del 2023.

El màxim de la inflació va coincidir també amb el pic dels marges empresarials, segons els càlculs de l'FMI del deflactor del consum, un indicador que inclou tots els preus d'una economia i inclou també els preus de les importacions. Aquesta mesura permet conèixer quina proporció dels increments de preus es deu a pujades dels beneficis, dels costos d'importació, dels costos laborals (salaris i cotitzacions) i dels impostos.

Així, per exemple, el màxim es va assolir el quart trimestre del 2022, quan els preus al conjunt de països que comparteixen l'euro van augmentar un 7,68% respecte a un any enrere. D'aquesta xifra, 3,72 punts es devien a augments dels marges de beneficis de les companyies. Les pujades de costos laborals van representar 1,9 punts i les importacions, 2,65 punts. En canvi, els impostos van contribuir negativament a la inflació –és a dir, van reduir els preus– amb 0,27 punts.

Impostos i increments de sou

Tot i que la inflació s'ha moderat, no ha desaparegut i, en els últims mesos, es manté especialment sòlida a Espanya, on continua per sobre del 3% des de l'estiu passat tot i que la mitjana de la zona euro ja s'acosta al 2%. Una tendència, doncs, oposada a la del 2022 i el 2023, quan els preus van créixer menys a l'Estat que a la majoria dels països del continent.

Una part d'aquesta moderació es deu justament a l'impacte més baix que els beneficis empresarials estan tenint sobre els preus. Aquest fet es pot deure a dos factors: mesures per evitar que les empreses abusin i pujades de sou.

Amb la pujada de la inflació, alguns sectors estratègics van disparar els beneficis, sobretot els bancs i les companyies energètiques –gasistes, petrolieres i elèctriques–, que van aprofitar el xoc de preus del petroli i el gas natural per inflar les factures dels clients. Igualment, els bancs van aprofitar els increments dels tipus d'interès aprovats pel BCE –que tenien com a objectiu justament reduir la inflació– per cobrar més pels crèdits que presten, però no van remunerar al mateix nivell els dipòsits dels clients, cosa que també va disparar-ne els guanys.

Els governs d'arreu d'Europa van detectar aquests beneficis "caiguts del cel" i van imposar impostos extraordinaris per gravar aquest excés de beneficis. A Espanya, per exemple, el ministeri d'Hisenda va recaptar el 2022 més de 2.900 milions addicionals amb els nous tributs, que a més tenen el vistiplau simbòlic de l'FMI, que els va qualificar de necessaris per repartir socialment els guanys derivats de la crisi de preus.

L'altra manera de repartir socialment els costos i beneficis de l'onada inflacionària encetada amb el final de la pandèmia és amb una actualització salarial. "Ara que els treballadors pressionen per obtenir increments salarials per tal de recuperar el poder adquisitiu perdut, les empreses hauran d'acceptar uns beneficis més baixos si la inflació ha de seguir el camí per arribar a l'objectiu del 2% marcat pel Banc Central Europeu per al 2025", apunta l'FMI.

De fet, aquesta conclusió concorda amb la postura de Lagarde, que és la presidenta de banc central que més insisteix en la necessitat que, aprofitant els increments de marges dels últims anys, les empreses "absorbeixin" les pujades de sou sense repercutir-les en els preus finals que paguen els consumidors.