L'FMI situa Espanya per damunt dels EUA en creixement econòmic
L'organisme refreda les perspectives del conjunt de l'economia mundial
BarcelonaEl Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.
Així, d'acord amb l'informe, l'FMI augura un creixement del 2,9% a Espanya aquest any, cinc dècimes més que l'última previsió, publicada al juliol. La xifra se situa a uns nivells similars a altres previsions, com les de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank dels estats més industrialitzats), que pronostica un 2,8% de creixement aquest any a l'Estat. El govern espanyol situa el creixement esperat al 2,7%, i el Banc d'Espanya també en un 2,8%.
El 2,9% que preveu l'FMI per a Espanya és fins i tot superior en una dècima al pronòstic per als EUA, que normalment és una de les economies amb taxes de creixement més elevades, i triplica la dada per a la zona euro. Tot i això, de cara al 2025, la institució internacional espera que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) espanyol s'expandeixi un 2,1%, lluny encara de l'1,2% de l'eurozona, però per sota dels nivells dels Estats Units i del Canadà.
"La primera meitat de l'any el que hem vist és que les exportacions han sigut molt fortes i part d'això és pel turisme, però també el consum privat i la inversió pública han sigut fortes", ha explicat Petya Koeva Brooks, directora adjunta del departament d'Investigació de l'FMI, en declaracions recollides per Efe. Koeva Brooks creu que la bona marxa de la inversió es deu a "l'impacte d'alguns fons de la Unió Europea que s'estan absorbint".
Problemes a Europa, cautela al món
Tot i la inestabilitat provocada per les tensions geopolítiques i els conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient; la guerra aranzelària entre la Xina, els EUA i la UE; i la incertesa provocada pel resultat de les eleccions presidencials nord-americanes, l'FMI no ha tocat les previsions sobre el creixement de l'economia global. Així doncs, les ha deixat en un 3,2% el 2024, la mateixa xifra que espera per a l'any vinent.
A Europa, en canvi, ha retallat una dècima, fins al 0,8%, la previsió per a aquest any i de l'1,2% per al 2025, tres dècimes menys que la previsió del juliol. Alemanya és l'estat amb més problemes entre les grans economies europees, amb un creixement estimat per al 2024 del 0%, superior a les mateixes previsions del govern germànic, que espera que el país tanqui el 2024 amb una contracció de l'activitat, igual que el 2023. D'acord amb Koeva Brooks, els països que més depenen del sector industrial i de les exportacions –Alemanya en seria un cas paradigmàtic– són els que patiran més aquest any. "Esperem que això canviï i que l'economia es recuperi el 2025 com a resultat de salaris reals més forts, així com de la confiança del consumidor i la confiança de la inversió", ha assenyalat l'economista de l'FMI.
Pel que fa a la resta d'Europa, França veu com l'FMI li incrementa dues dècimes la previsió, fins a l'1,1%, mentre que a Itàlia li retalla una dècima fins al 0,7%. Fora de la UE el Regne Unit creixerà un 1,1%, segons l'FMI, quatre dècimes més que la previsió del juliol.
Rebaixes dels tipus d'interès
L'FMI confia que la moderació de la inflació a escala global portarà noves retallades dels tipus d'interès, seguint el camí iniciat per la majoria de bancs centrals a partir d'aquest any. El BCE ja ha aprovat tres rebaixes de 0,25 punts percentuals cadascuna als tipus bàsics de la zona euro, però els pronòstics de l'FMI apunten que encara hi haurà una nova disminució d'un quart de punt a la reunió del desembre, i que el 2025 com a mínim els retallarà mig punt més, fins a deixar-los en el 2,5%.
Als EUA la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà) aprovarà dues noves reduccions dels tipus aquest 2024 i quatre més el 2025, segons les mateixes previsions de l'FMI. Segons Pierre-Olivier Gourinchas, economista en cap de l'organisme, la Fed s'ha de centrar en el fet que les seves polítiques contra les pujades de preus no "colpegin l'activitat" econòmica.