L'FMI millora les previsions econòmiques per a Espanya, però les empitjora a escala mundial

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional ha millorat les seves previsions per a l'economia espanyola per a aquest 2023, tot i que a escala mundial les ha empitjorat, segons l'últim informe de perspectives econòmiques de la institució. El document alerta que l'economia global es troba en un moment d'incertesa molt elevada, amb riscos derivats de la inestabilitat bancària, l'alça de preus i les tensions geopolítiques, sobretot la guerra a Ucraïna.

Per al cas espanyol, l'FMI va predir un creixement enguany de l'1,1% al seu últim informe, publicat al gener, una xifra que ara incrementa fins a l'1,5%. Això vol dir que l'economia espanyola s'expandirà –si es compleixen els pronòstics– amb una taxa que gairebé doblarà la del conjunt de la zona euro, on preveu un creixement del 0,8%. Per contra, però, redueix la taxa de creixement del 2024 fins al 2%, quatre dècimes menys que en l'informe del gener, però encara per sobre de l'1,4% dels països que comparteixen la moneda comunitària.

La vicepresidenta econòmica de l'executiu espanyol, Nadia Calviño, ha celebrat les dades com una bona notícia. "Seguim amb aquesta dinàmica positiva de creixement i creació d'ocupació", ha declarat.

Reducció a escala mundial

Pel que fa a l'economia mundial, l'organisme dirigit per Kristalina Georgieva preveu un creixement del 2,8% per al 2023, una dècima per sota de l'última previsió i sis dècimes menys que la taxa de l'any passat. Per al 2024, també rebaixa la predicció una dècima respecte a les previsions anteriors, però anticipa un rebot de l'activitat del 3%. Un creixement que l'FMI qualifica de "rocós", tot i retallar-lo unes dècimes.

El fons parla d'"aterratge forçat" de l'economia global, sobretot causada pels països més industrialitzats, on hi ha un "risc molt més alt" de frenada, indica l'informe. El document menciona les dificultats dels governs per reduir l'enganxosa inflació –un concepte utilitzat pels economistes que fa referència a la poca capacitat de reduir els preus per part de les autoritats– mentre mantenen el creixement a nivells positius i l'estabilitat del sistema financer. És per això que l'FMI creu que la recuperació de l'economia mundial després de la pandèmia serà "inestable".

Les fonts d'aquesta inestabilitat són diverses. L'ens internacional destaca que des del 2022 l'economia mundial ha patit diverses "sacsejades", començant per la pandèmia del covid-19, passant pels colls d'ampolla a les cadenes de subministrament de la indústria i acabant al xoc inflacionari causat per la invasió russa d'Ucraïna, que ha encarit les matèries primeres i l'energia. La resposta dels bancs centrals a l'encariment del cost de la vida, apujant els tipus d'interès, també té efectes negatius sobre l'activitat econòmica i ha portat tensions a la indústria bancària.

Malgrat això, l'FMI espera una disminució de la inflació. L'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura els augments de preus) caurà del 8,7% del 2022 al 7% el 2023 de mitjana al món, però contrasta amb el 6,6% previst per a enguany en l'últim informe. Malgrat això, un 76% de les economies registraran una inflació més reduïda el 2023 que l'any anterior. La inflació subjacent –que no té en compte l'energia ni els aliments frescos, molt volàtils– serà del 6,2%, dues dècimes menys que el 2022, però mig punt per damunt del previst al gener.

Situació "complexa" del sector financer

L'FMI apunta que els bancs centrals han de mantenir les polítiques de tipus alts per mantenir la inflació a ratlla. Tanmateix, indica que cal que "ajustin" els seus "instruments" de política monetària per adaptar-se a l'evolució de l'economia. En aquest sentit, l'informe també assenyala que la situació és "complexa" a causa dels efectes de les decisions dels bancs centrals sobre el sector financer.

L'organisme creu que hi ha un risc real de contagi a altres entitats financeres dels problemes experimentats per Silicon Valley Bank i altres bancs nord-americans, així com per Credit Suisse, que han acabat rescatades per dificultats amb la liquiditat i per sortides massives de capital.