L'FMI dispara fins al 2,4% el creixement de l'economia espanyola el 2024
L'organisme eleva mig punt l'última previsió, però adverteix del baix nivell d'inversió i de productivitat
MADRIDEl Fons Monetari Internacional (FMI) esperona l'optimisme de l'economia espanyola. L'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha tornat a revisar a l'alça el creixement econòmic del 2024, fins al punt que el situa per sobre de la previsió del govern espanyol. En concret, l'FMI creu ara que l'economia creixerà un 2,4%, cosa que suposa una revisió de fins a mig punt respecte a l'última previsió del mes d'abril (1,9%). "Sentim satisfacció", ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dijous a la tarda. El ministre no ha volgut anticipar si això suposa revisar les seves pròpies previsions: "Estem còmodes i veurem si cal o no millorar les previsions [del govern]".
Ara per ara el govern espanyol manté que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) creixerà un 2,1% aquest 2024. L'actualització de l'FMI arriba a les portes d'una altra revisió, la del Banc d'Espanya. Està previst que dimarts vinent l'organisme supervisor també actualitzi a l'alça el creixement de l'economia anual. Aquest baló d'oxigen s'afegeix al del Banc Central Europeu (BCE) d'aquest dijous: l'organisme ha aprovat la primera baixa dels tipus d'interès dos anys després de començar-los a apujar.
A més, a l'informe sobre l'economia espanyola publicat aquest dijous per l'FMI, l'anomenat article IV, l'organisme manté en el 2,1% la previsió de creixement del PIB del 2025 i avança fins a l'1,8% el creixement per al 2026. El Fons Monetari Internacional destaca que, tot i la incertesa mundial, especialment enmig de dues guerres, i l'enduriment de les condicions financeres fruit d'una política monetària agressiva, l'economia espanyola "ha demostrat una notable resiliència". L'organisme ho vincula al bon ritme de les exportacions, sobretot pel que fa als serveis, en què sobresurt l'activitat turística. Però també al consum públic, és a dir, de les administracions, així com al consum privat, que espera que s'enforteixi. Tot plegat, juntament amb les bones dades del mercat laboral, són els elements que han dut l'FMI a millorar les seves previsions.
Una de les notes negatives de l'organisme és la inversió privada. "Continua estant per sota dels nivells prepandèmia", recorda l'FMI, cosa que "contribueix al baix creixement de la productivitat". Des del ministeri d'Economia estan convençuts que els fons europeus donaran un impuls a tot plegat: "[La inversió] es veurà enfortida amb el Pla de Recuperació", ha apuntat Cuerpo. A més, Espanya suspèn pel que fa a la taxa d'atur, la més alta de la zona euro.
Pel que fa a la inflació, la normalització dels preus del 2023 continuarà el 2024 i el 2025. Segons l'FMI, tant la inflació general com la subjacent continuaran la tendència a la baixa i s'acostaran a l'objectiu del BCE del 2%. En concret, de cara al 2024 l'FMI situa la inflació mitjana en el 2,9%, mentre que baixaria al 2,3% el 2025 i ja a l'1,9% el 2026.