L'edat efectiva de jubilació ja supera els 65 anys

BarcelonaL'edat efectiva de jubilació ha pujat poc més d'un any (1,1) en una dècada i des d'aquest 2024 ja supera els 65 anys. L'evolució va en la línia de la reforma impulsada pel govern espanyol: igualar al màxim possible l'edat legal de jubilació amb l'edat efectiva de retirar-se de la feina. De fet, les jubilacions ajornades –les que es demanen més tard de l'edat legal– van en augment i ja són el 9,9% del total, mentre que les jubilacions anticipades cauen en picat i si el 2019 eren el 40% del total ara són el 28,5%.

De fet, l'edat efectiva de jubilació s'ha situat el 2024 en els 65,2 anys a causa de l'augment de treballadors que es retiren a l'edat ordinària, després de la disminució de les jubilacions anticipades involuntàries que van créixer durant els anys de la crisi financera pels acomiadaments. El 2015, un 19,2% de les altes inicials de jubilació es corresponien amb anticipades involuntàries, mentre que el 2023 el percentatge havia baixat al 4,4%.

Segons les darreres dades disponibles de la Seguretat Social, fins al maig s'havien jubilat 138.139 persones, el 70% de les quals (96.761) a l'edat ordinària o superior amb una mitjana de 66 anys, respecte al 30% (41.398 persones) que es van retirar de manera anticipada, amb una mitjana de 63,2 anys.

La legislació actual preveu un augment progressiu de l'edat ordinària de jubilació, que ha d'arribar el 2027 als 67 anys per als que no tinguin 38 anys i mig cotitzats, mentre que els que acumulin aquest període de cotització es podran continuar retirant amb el 100% de la pensió als 65 anys. L'edat ordinària o legal de jubilació està fixada per al 2024 en 66 anys i 6 mesos per als que tinguin menys de 38 anys cotitzats, i en els 65 anys per als que arriben a aquest període de cotització. L'edat a què es permet la jubilació anticipada queda fixada en dos anys per sota de l'edat legal vigent per a la voluntària (64 anys i 6 mesos el 2024, que seran 65 anys el 2027) i quatre anys menys per a la forçosa.

Objectiu: 66,5 anys el 2050

La reforma de les pensions del 2021, que es va completar dos anys després, té entre els seus objectius augmentar l'edat mitjana efectiva d'abandonament del mercat laboral als 66 anys i mig el 2050. Per aconseguir-ho, la reforma va desincentivar la jubilació anticipada voluntària per evitar que els treballadors s'acullin a aquesta modalitat només assolir l'edat que ho permet, augmentant la penalització (coeficient reductor) els dos primers mesos i abaixant-la a partir del tercer. També es va incrementar per als tres mesos previs a assolir l'edat legal de jubilació, perquè pugui valdre la pena mantenir-se ocupat i poder cobrar el 100% de la pensió.

A més, es va recompensar la jubilació demorada, amb un augment del 4% sobre la pensió per cada any complet que es cotitzi després de complir l'edat ordinària o amb una quantitat fixa per any cotitzat que es cobrarà en un pagament únic un cop s'accedeixi a la jubilació.

El cas és que retardar l'edat de jubilació augmenta el risc d'una mortalitat primerenca, de manera que demorar un any la sortida del mercat laboral eleva "significativament" el risc de morir entre els 60 i els 69 anys, especialment als sectors i ocupacions físicament més exigents i subjectes a un nivell més alt d'estrès emocional i mental, segons un estudi publicat aquest dimecres per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). L'estudi indica que el risc de mortalitat primerenca és "molt més baix" entre els treballadors que tenen accés a mecanismes de jubilació parcial que els permeten reduir les hores de treball a partir d'una edat determinada.