L'economia de la Xina creix al ritme més lent dels darrers 50 anys

BarcelonaEl covid passa factura a l'economia xinesa, que creix al ritme més lent en gairebé mig segle. El gegant asiàtic tanca el 2022 amb un increment del seu producte interior brut (PIB) del 3%, molt allunyat de les previsions del govern que el situaven al 5,5%, i també molt lluny del 8,4% que va registrar el 2021.

Els continus bloquejos i quarantenes han provocat interrupcions constants en les cadenes de producció i logística que han impactat en l'economia xinesa. A això s'hi ha sumat la crisi del sector immobiliari, que fins ara aportava més del 20% al PIB del país.

El preu de l’habitatge acumula cinc mesos de caigudes de preus i el sector, fortament endeutat, necessita ser sanejat. Per primera vegada des del 1999 la inversió al sector immobiliari va caure un 10% interanual.

Tot i els problemes, el creixement ha superat les previsions d'organismes com el Banc Mundial, que van retallar l'augment del PIB fins al 2,7% per al 2022.

Segons les dades de l'Oficina Nacional d’Estadística, a finals de desembre el PIB de la Xina sumava 16,58 bilions d'euros. El comportament del darrer trimestre ha superat les expectatives i el creixement s'ha situat al 2,9%, quan la majoria dels analistes van vaticinar que vorejaria l'1,8%. Tot i que els indicadors de la producció industrial i les vendes al detall han caigut, el descens ha estat menor del que s'havia previst tenint en compte la difícil situació que ha viscut el país amb una expansió de contagis de covid-19.

Acceleració el 2023 i el 2024

La decisió de retirar de cop, a principis de desembre, totes les restriccions de la política de covid zero, tot i provocar la saturació dels hospitals i una onada de morts entre la gent gran, en termes econòmics s'ha interpretat com una bona notícia. L'eliminació de les restriccions ajudarà a impulsar l'economia el 2023. El Banc Mundial pronostica una acceleració en l'exercici actual i preveu que el PIB de la segona economia mundial creixi un 4,3% el 2023 i un 5% el 2024.

El 2022 el creixement del PIB ha estat el més feble des del 1976, any de la mort de Mao Zedong, un moment en què el país sortia del terrible període de la Revolució Cultural. L'única excepció va ser el 2020, l'any de l'inici de la pandèmia, en què l'expansió del PIB es va situar en un raquític 2,2%. El confinament de Wuhan i la província de Hubei, juntament amb la paralització de l'activitat durant els primers cinc mesos de l'any, van torpedinar el creixement.

Tot i això, la Xina va aconseguir sortir de la paràlisi abans que altres economies i convertir-se en motor del creixement mundial el 2021. Les polítiques de covid zero han fracassat davant la variant òmicron, molt més contagiosa. El govern ha hagut de reconèixer la inviabilitat de mantenir les restriccions draconianes davant la paràlisi de l'economia i el descontentament de la població.

La recuperació del gegant asiàtic també s’enfronta a un panorama internacional incert. L'impacte de la pandèmia i la invasió russa d'Ucraïna, que ha generat una crisi energètica, repercuteixen en l'economia mundial. El Banc Mundial ja ha advertit del risc que el món caigui en una profunda recessió.

A la tradicional reunió econòmica de desembre on els líders xinesos estableixen les prioritats per al 2023, el govern es va comprometre a impulsar la demanda interna per fer front a la possible caiguda de les exportacions. S'espera un paquet d'ajuts per estabilitzar el mercat immobiliari i que el Banc Central afegeixi més liquiditat al sistema i redueixi els costos de finançament per a les empreses. També es permetrà als governs locals emetre més deute públic per finançar infraestructures i reactivar l’economia.