L'economia espanyola torna a liderar el creixement europeu

BarcelonaL'economia espanyola va començar l'any mantenint un ritme de creixement superior al dels països més grans de la Unió Europea. La robustesa del consum de les famílies, l'augment de la inversió i, sobretot, la robustesa de les exportacions van ser els tres elements que més van aportar a l'expansió de l'activitat durant el primer trimestre d'enguany.

Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va créixer entre el gener i el març un 0,7%, la mateixa taxa que la registrada entre octubre i desembre de l'any passat, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En comparació amb el primer trimestre del 2023, la pujada és del 2,4%, tres dècimes més que el trimestre anterior.

Les dades, doncs, mostren que l'economia de l'Estat manté un ritme de creixement similar al que va registrar al llarg del 2023, quan va tancar l'any amb un increment mitjà del PIB del 2,5% respecte el 2022. Aquella xifra, de fet, ja va ser cinc vegades superior a la mitjana de la zona euro i es va situar per sobre de les publicades per la majoria d'estats del continent, una tendència que encara es manté.

En aquest sentit, aquest mateix dimarts s'han conegut les dades de creixement per al primer trimestre de la zona euro i les principals economies. En el cas dels vint països que comparteixen la moneda comuna, la mitjana de creixement entre el gener i el març va ser del 0,3%, cosa que permet deixar enrere la recessió tècnica registrada per les caigudes del PIB els dos últims trimestres del 2023, d'acord amb les dades d'Eurostat, l'agència estadística de la UE. Es tracta de la mateixa taxa que la principal economia del continent, Alemanya, que també recupera el creixement després de tancar els últims tres mesos de l'any passat amb una caiguda del 0,5%, segons l'oficina estadística federal.

Per la seva banda, França es va expandir un 0,2% –superant fins i tot les previsions del govern, que havia pronosticat un estancament al 0%–, mentre que Itàlia també va registrar un increment del 0,3% i encadena tres trimestres seguits de pujades. En tots els casos es tracta de dades notablement per sota del 0,7% registrat a Espanya, que –amb les dades revisades per l'INE– no pateix una davallada de l'activitat econòmica des del segon trimestre del 2020, quan va esclatar la pandèmia.

"Juntament amb la positiva evolució de l'ocupació i del nostre sector exterior confirmem el bon comportament de l'economia espanyola aquests últims trimestres, amb un creixement diferencial respecte als nostres principals socis", ha assenyalat en una declaració a la premsa el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. El ministre també ha destacat que el "dinamisme de l'economia espanyola" té lloc "en un entorn marcat per una elevada incertesa" a causa dels conflictes d'Ucraïna i Gaza, les tensions diplomàtiques i comercials entre la Xina i els Estats Units i l'alentiment de l'economia europea.

Les exportacions, motor de creixement

Del 0,7% de creixement registrat el primer trimestre, cinc dècimes van ser gràcies al sector exterior, mentre que la demanda interna n'és responsable de les dues restants, segons l'INE. En aquest sentit, les exportacions de béns i serveis (que inclouen l'arribada de turisme estranger a Espanya) van créixer els primers tres mesos un destacable 2,4%, per damunt de les importacions, que van augmentar un 1,1%.

A nivell intern, destaca sobretot que el consum de les llars va continuar augmentant, amb un increment trimestral del 0,3%, malgrat el fet que, des de l'estiu, la inflació s'ha mantingut estable a xifres més elevades que les esperades, per sobre del 3%. No obstant, el ministre Cuerpo ha atribuït aquest bon comportament del consum familiar al fet que l'any passat els salaris van créixer de mitjana per sobre dels preus, cosa que va permetre als treballadors recuperar part del poder adquisitiu perdut durant el 2022, quan la inflació va arribar a cotes més altes.

També va créixer a un ritme elevat la inversió, que es va incrementar un 1,3%, tant per la inversió empresarial en béns d'equipament com de les famílies en habitatge.

A l'altre extrem, però, hi ha el consum de les administracions públiques, que va caure un 1% en un trimestre. Aquest 2024 estarà marcat pel retorn de les polítiques de contenció de la despesa pública, en primer lloc, perquè cal esperar l'arribada de menys fons europeus del programa Next Generation i, en segon, perquè la UE ha aprovat unes noves regles fiscals que obren la porta a, eventualment, imposar polítiques d'austeritat als països més endeutats, entre els quals hi ha Espanya.

Per sectors, la indústria –un dels sectors clau de l'economia catalana– va créixer un 1,6% els primers tres mesos d'aquest 2024, i amb especial èmfasi la indústria de manufactures, que va augmentar l'activitat un 2,2%. Així mateix, la construcció també va millorar, amb un 2% de creixement trimestral i l'agricultura va frenar el ritme de creixement, però es va situar igualment en xifres elevades, del 2,5%. Per últim, els serveis –que representen més de dos terços de l'activitat econòmica de l'Estat– van créixer un 0,3% entre el gener i el març.