L’economia catalana creix cinc vegades més ràpid que la de la zona euro

BarcelonaEl consum intern, la inversió empresarial i el creixement del turisme van ser els motors de l'economia catalana el segon trimestre, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'Institut d'Estadística de Catalunya. De fet, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya va augmentar a un ritme cinc vegades superior al de la mitjana de la zona euro.

Concretament, l'economia catalana es va expandir un 0,9% entre l'abril i el juny, de manera que l'activitat econòmica es va situar un 3% per damunt del segon trimestre del 2023. Així, l'Idescat incrementa en una dècima la variació anual respecte a la primera dada provisional avançada a finals de juliol. Les dades de l'economia catalana són, doncs, fins i tot lleugerament millors que les de l'economia espanyola, que va créixer un 0,8% trimestral i un 2,9% anual, segons les primeres estimacions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades al juliol.

A més, les xifres del PIB català contrasten amb les del conjunt dels vint països que comparteixen l'euro, en els quals la taxa de creixement va ser d'un 0,2% respecte al trimestre anterior i del 0,6% anual. És a dir, la taxa anual de creixement de Catalunya és cinc vegades més alta que la del conjunt de l'eurozona. També supera amb escreix les xifres de la Unió Europea (incloent-hi els set estats que no han adoptat l'euro), on el PIB va augmentar un 0,2% trimestral i un 0,8% anual.

Consum, inversió i turisme

La fortalesa del creixement es deu sobretot a la robustesa de la demanda interna. El consum de les famílies va augmentar un 0,9% en un trimestre, mentre que la inversió de les empreses en béns d'equipament va créixer un notable 4,1% en tres mesos. En comparació amb fa un any, els dos indicadors van augmentar un 2,6% i un 5,3%, respectivament. Per la seva banda, el consum de les administracions públiques es va mantenir pla al segon trimestre, però, així i tot, es va situar un 3,9% per damunt dels nivells de fa un any.

Cal destacar que al juny ja es va produir la primera rebaixa dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) després de quasi dos anys d'encariment del crèdit. La caiguda del preu del diner dona més aire tant a les llars com a les companyies per demanar nous préstecs per invertir o consumir, i alhora també redueix les quotes que han de pagar pels préstecs que ja tenen demanats, la qual cosa permet destinar aquest estalvi a altres partides dels pressupostos o a incrementar el consum en el cas de les famílies.

Així mateix, el sector exterior també va empènyer el carro del creixement, molt especialment l'arribada de turistes procedents d'altres països. Tot i que el segon trimestre no és el moment àlgid de la temporada (acostuma a ser el tercer trimestre, sobretot els mesos de juliol i agost), l'increment del consum d'estrangers en territori català va ser d'un 14,9% en relació amb el trimestre anterior i un 13,1% respecte al segon trimestre de l'any passat. Cal tenir en compte, a més, que les dades que publica l'Idescat corregeixen els efectes estacionals que pot tenir, per exemple, que la Setmana Santa –un període amb força activitat turística– caigui al primer trimestre en un any i al segon en un altre.

La bona evolució del turisme contrasta amb la de les exportacions de béns i serveis, que van créixer un 2,3% entre l'abril i el juny (una xifra destacable), però que continuen per sota del mateix període del 2023. Aquest any el sector exterior està patint una moderació després de tres anys de forts creixements amb el final de la pandèmia, fruit de les tensions comercials entre la Xina i la UE, així com per l'alentiment de l'economia nord-americana i el creixement escleròtic als països del centre i del nord d'Europa –sobretot Alemanya–, on van a parar bona part de les exportacions industrials catalanes.

De fet, la indústria és un dels sectors que menys va créixer, un 0,6% entre l'abril i el juny, en part per la desacceleració de l'activitat econòmica a la UE. Els serveis van créixer un 0,9% impulsats principalment per l'hostaleria, el comerç i el transport, mentre que la construcció i l'agricultura van pujar un 1,4% i un 2,8%, respectivament.