L'economia catalana continua creixent i manté allunyada la recessió europea

BarcelonaL'economia catalana manté el seu ritme de creixement i s'allunya de les xifres negatives que afecten bona part d'Europa, on ahir el conjunt de la zona euro va anunciar la caiguda en recessió tècnica.

Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) de Catalunya va créixer el primer trimestre un 1,1% en comparació amb el trimestre anterior, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat. La xifra representa una revisió a la baixa d'una dècima en comparació amb la dada provisional comunicada per l'ens estadístic el mes passat. En relació amb un any enrere, l'economia catalana es va expandir un 2,9%.

Les dades, doncs, contrasten amb la situació al Vell Continent: Els vint països que comparteixen l'euro ja encadenen dos trimestres seguits –el quart trimestre del 2022 i el primer d'enguany– amb decreixements del 0,1% en tots dos casos, per la qual cosa compleix els criteris de recessió tècnica. Per la seva banda, tota la Unió Europea va evitar pels pèls la recessió amb un creixement mínim del 0,1% entre gener i març després de deixar en negatiu la taxa de creixement dels últims tres mesos de l'any passat.

Així mateix, les dades del primer trimestre actualitzades per l'Idescat superen també les de l'economia espanyola, on la pujada de l'activitat va ser del 0,5% –per tant, menys de la meitat que a Catalunya– entre gener i març. Per contra, en comparació amb un any abans el PIB de l'Estat va créixer un 3,9%, un punt percentual més que el català, segons dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística publicades a l'abril.

Cautela amb les dades

Tot i que les dades "estan molt bé", cal agafar-les amb certa cautela, segons Albert Carreras, director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF. "No és pas un creixement gaire gran i l'economia no està a plena capacitat", afegeix.

"El dubte és si ja es recupera o no el nivell del 2019", comenta Carreras. En l'àmbit català, la primavera de l'any passat el PIB ja va superar els nivells de just abans de l'esclat de la pandèmia, però no ha arribat encara als màxims històrics, que s'havien assolit el segon trimestre del 2019 –Catalunya va entrar a la pandèmia que ja estava en recessió–. A escala espanyola, l'activitat econòmica encara és inferior a la d'abans del covid, mentre que la majoria de països europeus –incloent-hi els que ara es troben en recessió, com Alemanya– es van recuperar del sotrac durant el 2021 o, en alguns casos, fins i tot abans.

Les exportacions, l'increment de l'activitat turística i la inversió empresarial van ser els motors del creixement a Catalunya. Pel que fa a la inversió, presenta bones xifres, però és la inversió en construcció la que realment creix: mentre que la inversió en béns d'equipament (per exemple, maquinària industrial o vehicles) va augmentar un 0,5% en tres mesos, la inversió en actius immobiliaris va créixer un 2,3%. La capacitat productiva és la mateixa que abans de la pandèmia, per la qual cosa, de moment, no s'ha disparat la inversió empresarial, indica Carreras, perquè l'activitat encara no ha arribat als màxims històrics. En canvi, el creixement de la inversió al sector de la construcció pot respondre a canvis legislatius recents, com ara la nova llei d'habitatge.

El fet que l'economia encara no es trobi a ple rendiment en comparació amb el 2019 explica que les exportacions encara tinguin un pes important en el creixement, amb un increment del 2,4% de les vendes de mercaderies a l'estranger. A més, el turisme s'ha anat recuperant i aquest any es preveu un estiu amb xifres rècord de visitants, una tendència que ja es va notar per Setmana Santa, amb un espectacular increment intertrimestral del 79,3%.

Pel que fa al consum, que representa el gruix del PIB, també va mantenir la tendència a l'alça, però amb taxes molt més modestes. El sector públic va incrementar la seva despesa un 0,5% en comparació amb el quart trimestre del 2022, mentre que el de les famílies encara va ser inferior, del 0,2%. Les recents pujades dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu han encarit el crèdit, la qual cosa té efectes negatius sobre el consum. A més, les pujades de preus d'elements bàsics del cistell de la compra de les llars, com ara l'alimentació, també tenen un efecte directe sobre la despesa de les famílies que ha eliminat, com a mínim parcialment, l'impacte positiu que ha tingut l'abaratiment de l'electricitat, els combustibles i el gas natural.