L'Estat es compromet a fer caure el dèficit a la meitat els pròxims quatre anys

MadridMenys deute, menys dèficit i una despesa pública controlada. Són les tres línies mestres del Pla Fiscal Estructural corresponent al període 2025-2028 que el govern espanyol té previst enviar aquest dimarts a Brussel·les. Amb l'entrada en vigor de les noves regles fiscals a partir de l'any que ve, els Estats membres estan obligats a presentar un pla d'ajust per als pròxims set anys des de la posada en marxa d'aquestes regles, és a dir, fins a l'any 2031. Durant aquest període, els països han de dur a terme un "esforç" amb l'objectiu principal de reduir el deute de les administracions públiques.

Malgrat que es tenen aquests set anys, el govern espanyol ha concentrat aquest procés de consolidació en quatre anys. L'any 2028, doncs, caldrà elaborar un nou pla, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts. D'entrada, i a falta de conèixer la lletra petita del document, el govern espanyol es compromet amb Brussel·les a fer que el dèficit públic passi d'un 2,5% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura el volum d'una economia) l'any 2025, a un 1,6% el 2028 (el 2031 se situaria en un 0,8% del PIB), en ambdós casos per sota del 3%, considerat el màxim segons les regles fiscals comunitàries. Pel que fa al deute públic, aquest anirà descendint del 102,5% del PIB l'any 2025 fins al 98,2% el 2028 i caurà entorn del 90% el 2031.

Finalment, la regla de despesa –es té en compte el creixement de la despesa primària neta, cosa que no inclou la despesa vinculada als interessos o als fons europeus, entre altres qüestions– se situa en un 3% de mitjana durant el període 2025 - 2031 (un 3,4% fins al 2027). "Mantenim el compromís amb la responsabilitat fiscal", ha reiterat Cuerpo.

Amb la pandèmia de la covid-19, Brussel·les i els estats membres van suspendre les seves regles fiscals i van obrir l'aixeta per tal d'afrontar el xoc econòmic i protegir famílies i empreses. Amb el retorn de les regles, però, es recuperen els aires d'austeritat, tot i que els països han de tenir, a priori, més flexibilitat.

Però en el cas d'Espanya, l'executiu de Pedro Sánchez no vol que s'associï el fet d'estrènyer-se el cinturó amb futures retallades: "És important no parlar de retallades, perquè l'ajust o esforç pel que fa a la despesa pública també depèn del creixement [econòmic] d'un país", ha defensat el ministre d'Economia. L'Estat preveu que l'economia espanyola mantingui el pols i que creixi un 2,4% el 2025 i un 2,2% el 2026, xifres molt superiors a les que registren actualment la majoria de països de la zona euro.

Ingressos i reformes

Aquest creixement econòmic es tradueix en més ingressos, cosa que explica com vol evitar el govern fer retallades: la recaptació creixerà més que la despesa pública, segons les previsions enviades a Brussel·les. Alhora, cal recordar que el deute i el dèficit públics es calculen com una ràtio sobre el PIB, és a dir, dividint-los per la grandària de l'economia. Per tant, el creixement de l'economia fa que la ràtio de deute sobre el PIB es redueixi automàticament, sense necessitat d'ajustos fiscals.

Tanmateix, la pregunta que hi ha en l'aire és si això és suficient tenint en compte els reptes als quals s'enfronta Espanya: no només ha de gastar més en defensa (pels acords adoptats pels membres de l'OTAN davant la invasió russa d'Ucraïna), sinó que en els anys vinents també haurà de gastar més en prestacions com les pensions o la dependència per l'envelliment de la població.

La previsió detallada pel que fa als ingressos, però, no se sabrà fins que presenti un pla pressupostari (és el document que ha d'acompanyar anualment el Pla Fiscal Estructural, però que no estarà preparat fins que hi hagi uns pressupostos generals de l'Estat). El govern espanyol continua negociant la senda d'estabilitat (objectius de dèficit i deute) amb Junts després que el partit de Carles Puigdemont hi votés en contra al Congrés, un tràmit que és imprescindible per a l'elaboració dels comptes públics.

L'altra qüestió important són les reformes que entoma cada país per acabar amb alguns dels problemes endèmics de la seva economia. Espanya ja n'ha dut a terme algunes, com ara la reforma de les pensions o la laboral, però s'ha compromès amb Brussel·les a una reforma fiscal. De fet, alhora és una de les fites si es vol cobrar l'últim pagament dels fons europeus antipandèmia. De moment, l'executiu només ha afirmat que vol fer permanents els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques. "Estem en converses amb Brussel·les [sobre aquesta reforma]", ha reconegut el ministre.