L'ATL espera pujades lleus del preu de l'aigua els pròxims anys

BarcelonaL'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATL) creu que els pròxims anys caldrà augmentar el preu de l'aigua als municipis que abasteix per tal de poder finançar el cost de noves infraestructures, com ara dessalinitzadores, que hauran de permetre millorar els recursos hídrics de Catalunya davant de possibles sequeres futures. "S'haurà d'apujar lleugerament la tarifa, però no serà desproporcionat", ha dit aquest dimarts José Miguel Diéguez, gerent d'ATL, en un acte sobre gestió de l'aigua organitzat per quatre col·legis professionals catalans: el d'enginyers agrònoms; el d'enginyers industrials; el d'enginyers de camins, canals i ports, i el d'economistes.

Diéguez ha recordat que ja avui "més de la meitat de l'aigua que es beu a l'àrea metropolitana prové de la dessalinització o d'aigua regenerada". Actualment Catalunya produeix uns 80 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada en dues plantes, al Prat de Llobregat i a Blanes, però en els pròxims anys s'ampliarà la segona i es construirà una nova infraestructura a la zona del Foix.

"L'aigua nova és una realitat", ha dit Diéguez, que ha apuntat que la dessalinització i la regeneració produeixen "increments dels costos de producció d'aquesta aigua". Per exemple, el cost de l'aigua dessalinitzada és "dues o tres vegades" superior al de l'aigua provinent d'un riu. Malgrat aquest increment dels costos, el fet que, segons tots els indicadors, "el cost de l'energia baixarà", equilibrarà els augments de costos al preu de la tarifa que l'ATL cobra als municipis i, aquests, als consumidors.

L'acte, titulat Quant costa no patir sequera? i celebrat a la seu del Col·legi d'Economistes, també ha comptat amb la participació de la directora d'innovació d'Agbar a Catalunya, Desirée Marín, que ha analitzat l'impacte mediambiental de les noves fonts de generació d'aigua. La dessalinització és un dels mètodes amb més impacte d'emissions de CO₂, només superat pel transport en vaixell d'aigua, i superior a la interconnexió de la conca hidrogràfica de l'Ebre amb les conques internes catalanes.

Oposició a la interconnexió

En aquest sentit, però, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, ha recalcat que la interconnexió de l'Ebre amb Barcelona per abastir l'àrea metropolitana tindrà una forta oposició al sud de Catalunya. De fet, Franquet ha destacat que la meitat occidental de Catalunya, que correspon als municipis de la conca de l'Ebre, representa un 49% del territori però només un 7% de la població del país i, a més, és la que pateix un risc més elevat de despoblació. Segons Franquet, fins que la tendència a perdre pes econòmic i demogràfic no es reverteixi, tant la població com el gruix de la classe política de les Terres de l'Ebre s'oposaran a cedir aigua a altres parts del país.