Inversió rècord de les empreses espanyoles a l'estranger

MADRIDNi la pandèmia de coronavirus ni la guerra d'Ucraïna han trastocat la internacionalització de les empreses espanyoles que, de fet, mantenen el pols i ho fan sobretot gràcies a la inversió a l'estranger. Al llarg del 2022 el sector exterior industrial va destinar fins a 29.000 milions d'euros a la inversió a tercers països, cosa que representa un increment d'un 33% respecte a l'any anterior, segons ha detallat aquest dilluns la comunitat d'empreses (350, de les quals la gran majoria són catalanes) industrials internacionalitzades Amec.

Gran part d'aquesta inversió es va desplegar a Europa (un 60%), on destaquen països com el Regne Unit, Alemanya i Luxemburg, mentre que l'altre pol d'atracció important són els Estats Units, segons ha desgranat el director de l'organització, Joan Tristany, en roda de premsa. Les dades s'han donat a conèixer en el marc de la presentació que Amec fa anualment de l'índex de solidesa del sector exterior que, enguany, també deixa uns bons resultats.

En concret, en una escala de l'1 al 10, la nota del grau de solidesa de les empreses amb un peu a l'estranger és d'un 7,36, una xifra que està molt per sobre en comparació amb el primer informe elaborat l'any 2014. “Aquest bon comportament de l'índex no ens ha de sorprendre, ja que, com reflecteixen la majoria dels indicadors, la recuperació de l'economia espanyola s'ha recolzat, una vegada més, en el sector exterior”, ha afirmat Tristany. De fet, Espanya va exportar béns per 389.208,9 milions d'euros, un 22,9% més que el 2021, i va assolir també el seu màxim històric, segons dades publicades pel ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Unes xifres, però, que s'han de llegir tenint en compte els sotracs del 2020 i del 2021, per la pandèmia, i l'escenari inflacionista sense precedents, que n'eleva el valor.

En conjunt, Amec utilitza fins a 19 indicadors per analitzar quin és l'estat de salut de la internacionalització de l'economia espanyola, entre els quals hi ha el de la inversió a l'estranger. A banda, l'organització empresarial també té en compte l'evolució dels establiments a l'exterior (empreses espanyoles que obren centres a països tercers), així com el pes sobre el PIB, que principalment està vinculat a les vendes de productes tecnològics. En tots dos casos, els resultats d'aquest 2022 són millors. "Espanya té una participació mundial en el comerç exterior superior a la que li correspondria per la seva economia", ha reflexionat Tristany.

Com a punts negatius observats, l'organització destaca un descens del nombre d'empreses exportadores. Això és resultat d'una concentració entre les empreses més grans, que podrien estar absorbint altres companyies més petites, i també per un possible tancament de negocis que van sorgir durant la pandèmia i que es dedicaven exclusivament al comerç digital. L'altre gran repte és el de recuperar la inversió pública per a l'impuls de la internacionalització que, segons Amec, continua per sota dels nivells d'abans de la crisi financera.

Relacions amb Ucraïna, Rússia i Algèria

Lluny del que es podria pensar, la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia no han tingut un impacte rellevant sobre el sector exterior. El cert és que cap dels dos països és un mercat important pel que fa al comerç internacional a Espanya. En el cas d'Ucraïna, el sector més sensible és l'agroalimentari però no pel volum d'exportacions, sinó d'importacions. Pel que fa a Rússia, el seu paper també és més rellevant pel que fa a les importacions, en aquest cas de gas natural. Sigui com sigui, l'impacte del conflicte bèl·lic s'ha traduït més aviat en un increment dels preus energètics i ha esquitxat les relacions comercials amb Alemanya. Amec sí que reconeix que la desacceleració al país germànic té clares conseqüències sobre el sector exterior espanyol.

L'altre país amb qui les relacions s'han vist truncades és Algèria. En aquest cas, des que el país africà va posar traves a les interseccions financeres amb Espanya, les empreses espanyoles han vist complicat exportar-hi. Algunes no han tingut més remei que estripar els contractes –també els ha passat als distribuïdors algerians–, i d'altres busquen fórmules com la triangulació: vendre a un país tercer perquè després aquest reexporti a Algèria. Pel que fa a les exportacions que ja estaven en marxa, des del sector s'afirma que s'estan buscant solucions "cas per cas" amb el suport de la Unió Europea. Amb tot, les exportacions a Algèria van caure un 50%.