La inversió estrangera s'enfonsa els primers sis mesos de l'any

BarcelonaLa inversió estrangera es va ensorrar durant els primers sis mesos del 2023 tant a Espanya com, sobretot, a Catalunya, segons dades del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Així, a Catalunya es van produir inversions de capital estranger per valor de 824,7 milions d'euros, un 54% menys que la xifra registrada entre el gener i el juny de l'any passat. A Espanya, la davallada va ser important però menor, del 26,6%, fins als 11.996 milions d'euros.

Les dades, que trimestralment publica el govern espanyol, tenen diversos factors que distorsionen el repartiment entre comunitats de les inversions, el principal dels quals és l'anomenat efecte seu: en general, es computa la inversió al territori on té la seva seu espanyola la multinacional que la fa, i no al lloc real on es destinaran els diners. Per exemple, si una multinacional amb seu a Madrid destinés un milió d'euros en una nova fàbrica a Lleida, aquest milió es comptaria com una inversió feta a Madrid i no pas a Catalunya.

A més, les dades publicades no permeten diferenciar entre inversió productiva (construcció de fàbriques o creació de llocs de treball) i simples permutes financeres (com les compravendes d’accions), que tenen un efecte molt limitat sobre l’activitat econòmica d’un país.

En qualsevol cas, es tracta de la xifra més baixa a Catalunya en un primer semestre des del 2014, quan va ser de 512 milions d'euros, i està molt per sota dels 2.576 milions registrats entre el gener i el maig del 2015, el rècord històric. Pel que fa al 2019, l'últim any abans de la pandèmia, va ser de 1.861 milions, una xifra també molt superior a la d'aquest any. El segon trimestre és quan més va caure la inversió, que a Catalunya es va situar un 67% per sota que el mateix període del 2022 i a Espanya, un 74% per sota.

Malgrat la caiguda, Catalunya es va situar com la tercera comunitat autònoma amb més inversió provinent de tercers països, superada per Madrid i el País Valencià, amb 7.579 milions i 2.268 milions, respectivament.

L'ensorrament de les inversions arriba en un context internacional i europeu d'encariment del crèdit –per les fortes pujades dels tipus d'interès aprovades pels bancs centrals– i de reducció dels marges de les empreses a causa de la inflació derivada de la crisi energètica i la invasió russa d'Ucraïna. A més, les tensions geopolítiques amb els Estats Units per Taiwan i les polítiques decovid zero que van endarrerir-ne la recuperació postpandèmia han alentit l'economia xinesa. Tots aquests factors poden haver afectat negativament l'entrada de capital estranger a l'Estat.