Els inspectors d'Hisenda afirmen que un nou finançament per a Catalunya "no té cobertura legal"

MADRIDSense sorpreses pel que fa a la reacció de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) al voltant de la proposta de la Generalitat sobre un finançament "singular" per a Catalunya. En el marc dels pactes entre el PSOE i els independentistes catalans per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, l'associació ja rebutjava els acords vinculats a aquesta matèria. Ara fa el mateix respecte al document presentat fa uns dies pel Govern: "Un règim fiscal especial per a Catalunya no té cobertura legal ni a la Constitució, ni a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ni a la LOFCA [llei de finançament de les comunitats autònomes]", ha assegurat el vocal de l'IHE, José María Peláez, en roda de premsa aquest dilluns. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat al voltant de la possibilitat que la Generalitat recapti i tingui capacitat normativa sobre el 100% dels impostos, tal com ha plantejat el Govern, i assumeixi una quota de solidaritat "temporal" amb la resta de comunitats i una transferència a l'Estat.

L'organització, que aplega el 70% dels 2.000 inspectors que hi ha a Espanya, posa el focus en el fet que "no es pot" donar empara a la cessió del 100% dels "impostos recaptats a Catalunya" perquè això inclou "tributs no cedits, com l'impost de societats". Aquests tributs no cedits, defensen els inspectors, "no figuren com a recursos de les comunitats autònomes", de manera que qui en té la competència és l'Estat. "[Són impostos] que no formen part dels recursos dels quals es nodreix la Hisenda de la comunitat autònoma, de manera que el concepte utilitzat, de tributs recaptats a Catalunya, no té encaix legal", reiteren els inspectors. Alhora, també rebutgen qualsevol proposta que passi per un "consorci" entre l'Agència Tributària estatal i l'Agència Tributària de Catalunya.

A preguntes dels periodistes sobre si es descarta del tot un "encaix legal", Peláez ha insistit que "amb el marc actual no tindria cabuda", tant en termes de gestió tributària, com la creació dels nous fons –la quota de solidaritat i la transferència a l'Estat–. En tot cas, ha apuntat que només seria possible a través d'una "modificació" de la LOFCA i la Constitució. Pel que fa a la constitucionalitat del model, el Govern defensa que la proposta està blindada, tal com es desprèn en el document presentat la setmana passada. Reconeix, però, que cal una modificació de la LOFCA.

"No és impossible [aplicar la proposta]", sosté l'economista Guillem López Casanovas en una conversa telefònica amb l'ARA, que resumeix que més enllà de la modificació de la LOFCA, el debat jurídic es resoldria mitjançant una "delegació" de la gestió dels impostos que situï els límits d'allò que pot fer i no fer la Generalitat amb els tributs. També recorda que els límits constitucionals apareixen quan, fruit d'una reforma, es generen "diferències" pel que fa als drets i els deures de les persones de diferents comunitats autònomes. Per als inspectors, però, la idea "d'independència fiscal de Catalunya" sí que "incompleix" els principis constitucionals "d'igualtat, capacitat econòmica, solidaritat i garantia de serveis públics mínims".

Els inspectors també han posat el crit al cel pel que fa a la detecció del frau fiscal. A parer seu, la reforma que planteja la Generalitat "dificulta" la lluita contra aquest tipus de frau. En concret, xifren en uns 3.000 milions d'euros el que l'Estat perdria: un 20% dels 15.000 milions que afloren cada any al conjunt de l'Estat.

Incertesa a Catalunya

Els inspectors d'Hisenda també afirmen que tot plegat és un "primer pas" perquè l'Agència Tributària estatal "desaparegui" de Catalunya en un futur, cosa que ha generat "nerviosisme i preocupació" entre els treballadors que actualment hi ha a Catalunya, ha assegurat el vocal de l'Associació en roda de premsa. "Hi ha incertesa i escepticisme [entre els companys] perquè no saben què passarà amb ells en un futur", ha afirmat Peláez.