Els carburants i l’oci i la cultura fan repuntar la inflació a final d’any

BarcelonaL'any acaba amb la inflació sota control. Els preus van pujar de mitjana a Espanya un 2,8% el 2024, segons la dada avançada publicada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, la mitjana anual de l'IPC (índex de preus de consum) es manté al nivell del mes de novembre, percentatge amb el qual es revisen les pensions per al 2025, tot i el repunt de la inflació durant el mes de desembre. Per la seva banda, la inflació subjacent, que no té en compte els aliments i l'energia, amb preus més volàtils, s'ha situat en el 2,6%.

El 2,8% de creixement dels preus del 2024 suposa 8 dècimes menys que el de l'any 2023, quan l'IPC es va situar en el 3,6%. Aquest descens de l'indicador durant el 2024 tant a l'Estat com al conjunt de l'eurozona ha permès al Banc Central Europeu (BCE) anar baixant els tipus d'interès de referència, ja que l'augment de preus és més a prop del seu objectiu, que és situar-lo al voltant del 2%. De fet, el BCE va començar el descens dels tipus al juny d'enguany donada la tendència a la baixa dels preus arreu de la zona euro, i fins al desembre ha abaixat els tipus quatre vegades, fins a acabar l'any amb el preu del diner al 3%. De fet, el descens dels tipus de referència ha impulsat la baixada de l'euríbor, principal indicador per als crèdits, entre els quals els hipotecaris, cosa que ha alleugerit el cost financer tant per a les famílies com per a les empreses.

A més, amb la normalització dels preus, el govern espanyol ja ha deixat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), però és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment.

Augment dels carburants

L'IPC del mes de desembre s'ha situat en el 2,8% en taxa interanual, segons les dades avançades per l'INE, fet que suposa quatre dècimes més que al mes de novembre, quan va ser del 2,4% i que s'atribueix principalment a l'encariment dels carburants i, en grau més baix, als preus de l'oci i la cultura, que al desembre van augmentar més que el mateix mes de l'any anterior. Amb aquest repunt de la inflació l'últim mes de l'any, l'augment de preus encadena tres mesos consecutius d'ascensos i arriba al valor més alt en taxa interanual des del juliol, quan també es va situar en el 2,8%.

"Al llarg de l'any la inflació, tant la general com la subjacent, s'han anat reduint de manera continuada, cosa que ha permès que l'IPC general tanqui el 2024 en el 2,8%, davant del 3,6% de mitjana de l'any 2023, vuit dècimes menys", ha subratllat el ministeri d'Economia que encapçala Carlos Cuerpo. "Aquesta reducció posa de manifest l'eficàcia de les mesures de política econòmica posades en marxa, que permeten compatibilitzar el creixement més gran entre les principals economies de la zona euro i una reducció continuada de la inflació", ha afegit el Ministeri.

Tres mesos de pujades

En relació amb el mes anterior, els preus van pujar al desembre un 0,4%. Amb aquesta dada, l'últim trimestre de l'any ha estat marcat per un ascens continuat de l'IPC. En termes mensuals, després d'un descens del 0,6% al setembre, els preus van encadenar pujades del 0,6% a l'octubre, del 0,2% al novembre i el 0,4% al desembre.