La inflació també repunta a la zona euro

BarcelonaLa inflació als vint països que comparteixen l'euro ha augmentat al mes de maig quan falta una setmana per a la reunió del Banc Central Europeu (BCE) en la qual previsiblement anunciarà la primera retallada dels tipus d'interès des del 2016 a l'Eurozona.

Segons dades avançades aquest divendres per l'Eurostat, l'agència estadística comunitària, els preus de béns i serveis de consum de la zona euro han crescut aquest mes de mitjana un 2,6% en comparació amb el maig de l'any passat, dues dècimes més que la taxa anual registrada a l'abril. Així mateix, la inflació subjacent també ha pujat dues dècimes respecte al mes anterior i s'ha situat en un 2,9% interanual.

Les xifres se situen, doncs, lluny del 10% que va arribar a assolir la inflació europea a finals del 2022 i s'acosten, malgrat la pujada, al 2% que es marca el BCE com a objectiu a llarg termini. Així doncs, és previsible que l'organisme monetari aprovi dijous que ve la primera reducció dels tipus d'interès des del 2016, tal com ja fa temps que apunten alguns alts càrrecs, incloent-hi la presidenta, Christine Lagarde. Ara bé, segons molts analistes, el BCE podria optar per apujar el preu del diner la setmana vinent, però mantenir-lo sense canvis en la següent reunió, que tindrà lloc a finals de juliol, just abans de l'habitual aturada per vacances de l'agost.

Actualment, el tipus bàsic a la zona euro és del 4,5% des del setembre del 2023, quan va tocar sostre després d'una ratxa de pujades iniciada el juliol del 2022, coincidint amb la invasió russa d'Ucraïna, i la recuperació postpandèmia havia disparat els preus al continent. Abans, el preu del diner s'havia mantingut durant més de sis anys al 0%, el mínim històric.

La pujada dels tipus és un mecanisme habitual dels bancs centrals per lluitar contra la inflació, ja que és la taxa d'interès que la institució cobra als bancs comercials per prestar-los diners. Si aquests tipus són més elevats, les entitats financeres han d'encarir els préstecs que donen als seus clients, cosa que encareix l'accés al crèdit a famílies i empreses. Per tant, es redueix el consum i la inversió i, de retruc, cauen els preus a causa de la disminució de la demanda.

Els serveis i els aliments, els que més pugen

En comparació amb l'abril, l'increment mensual de l'índex de preus al consum harmonitzat (IPCH, l'indicador que mesura el cost de la vida a la Unió Europea) ha sigut del 0,2%.

L'increment del maig es deu principalment a l'encariment dels aliments frescos i dels serveis, que en tots dos casos han pujat un 0,6% en només un mes. Per contra, a l'altre extrem, l'energia s'ha abaratit aquest mes un 1,2% malgrat la continuació de les tensions al Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna. Els aliments processats i els productes industrials han crescut un lleuger 0,1% mensual.

Per països, Letònia i Finlàndia, amb increments anuals del 0,2% i del 0,5%, respectivament, han sigut els dos amb una inflació més reduïda. En canvi, les pujades més fortes s'han registrat a Bèlgica, amb un 4,9%, i Croàcia, amb un 4,3%. Entre les principals economies de l'Eurozona, Alemanya ha tancat el maig amb una inflació anual del 2,8%; França, del 2,7%; Itàlia, del 0,8%, i Espanya, del 3,9%. De fet, encara que Espanya va ser un dels estats de la zona euro amb menys inflació fa dos anys, actualment és el quart que registra increments de preus més elevats.

Aquestes xifres corresponen a l'IPC harmonitzat, que es fa servir per comparar preus entre diversos països de la UE i que té un sistema de càlcul diferent del sistema que utilitza l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per elaborar l'IPC tradicional. Això explica per què la dada d'inflació espanyola publicada aquest dijous per l'INE va ser del 3,6% interanual, tres dècimes inferior a la que publica l'Eurostat.