La inflació a l'eurozona cau a mínims des del febrer del 2022

BarcelonaEls preus es relaxen a Europa aquest estiu. La inflació interanual a l'eurozona es va situar, al juliol, en el 5,3%, cosa que suposa dues dècimes menys que el mes de juny, quan va ser del 5,5%. Al conjunt de la Unió Europea, la taxa d'inflació va caure fins al 6,1%, tres dècimes menys que la del mes anterior. D'aquesta manera, tot i que queda encara lluny de l'objectiu del 2% establert pel BCE, la inflació a l'eurozona i a la Unió Europea toca el punt més baix des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022.

Així es desprèn de les dades revisades per l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat, publicades aquest divendres. Segons l'informe, Espanya se situa entre els països amb la inflació interanual més baixa de la Unió Europea, amb un 2,1%, i només darrere de Bèlgica (1,7%) i Luxemburg (2%), tot i que la taxa ha augmentat en cinc dècimes respecte a la registrada al juny, de l'1,6%. Cal tenir en compte, però, que el juliol del 2022, en ple auge de preus derivat de la guerra a Ucraïna, la inflació va ser del 8,9% a l'eurozona; del 9,8% als Vint-i-set, i del 10,7% a Espanya.

De fet, la moderació al juliol de l'escalada dels preus general a la zona euro obeeix, principalment, a la caiguda d'un 6,1% del cost de l'energia, davant la baixada del 5,6% al juny, tot i que continua l'encariment dels aliments frescos fins al 9,2%, dues dècimes més que la dada interanual del mes anterior. Els serveis també augmenten de preu, fins al 5,6% interanual, dues dècimes més, mentre que els béns industrials no energètics es van encarir cinc dècimes menys que el mes anterior, amb una pujada del 5%.

Pel que fa a la taxa d'inflació subjacent, la més representativa de la situació real dels preus perquè exclou els productes més volàtils, com l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac i que serveix com a referència per al Banc Central Europeu a l'hora de fixar la política monetària, es va mantenir estable durant el mes de juliol, en un 5,5%.

Pujades de tipus

L'augment de tipus d'interès per part del Banc Central Europeu és l'arma principal per lluitar contra la inflació, amb la voluntat de refredar l'activitat econòmica i aturar la demanda i, com a conseqüència, l'escalada desmesurada de preus. La institució, liderada per Christine Lagarde, va començar a apujar els tipus el juliol del 2022, en vista de l'escalada de preus provocada per la invasió russa a Ucraïna, i les pujades s'han anat repetint fins a situar-se, avui dia, al 4,25%.

Aquesta arma de la política monetària té, com a hàndicap, que s'empra de la mateixa manera a tots els estats de la zona euro, i les economies del sud d'Europa, que han resolt millor la inflació en aquest període, comencen a reclamar a Lagarde que s'aturi l'augment continuat de tipus. Per contra, economies tradicionalment més fortes, com Alemanya o els Països Baixos, viuen encara una situació d'estancament de l'economia. Tot queda, doncs, a l'espera de veure què decidirà el BCE a la pròxima reunió del mes de setembre.