La inflació a Europa, de rècord i a dues velocitats

MADRIDSembla que, de moment, la inflació en el conjunt de la zona euro no ha tocat sostre. Aquest octubre, els preus han crescut fins al 10,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons ha avançat aquest dilluns l'Eurostat. Aquest nou augment suposa deixar enrere el màxim històric registrat al setembre (9,9%) i, alhora, afegeix pressió al Banc Central Europeu (BCE), que, en poc temps, ha anunciat dos increments dels tipus d'interès per frenar, precisament, l'escalada de preus. L'últim, de fet, ja situa els tipus bàsics en el 2%.

Per contra, mentre els preus escalen, el ritme de l'economia s'alenteix. L'Eurostat també ha anticipat aquest dilluns un creixement del producte interior brut (PIB) a la zona euro d'un 0,2% en el tercer trimestre (entre juliol i setembre). Es tracta d'una caiguda de 6 dècimes en comparació amb el segon trimestre, quan l'economia en el conjunt de la zona euro va escalar un 0,8% i va resistir, així, l'impacte econòmic per la guerra a Ucraïna, en particular la crisi energètica, i que va suposar una estocada per a la recuperació de l'activitat després de dos anys marcada per la pandèmia de covid-19.

Amb tot, l'escenari econòmic en el curt termini no és per tirar coets. El mateix BCE ha obert la porta a la possibilitat d'una recessió tècnica a Europa, és a dir, de dos trimestres amb un creixement negatiu de l'economia, per bé que es descarta una gran recessió, és a dir, una crisi econòmica com la viscuda l'any 2008. "És probable que l'activitat econòmica de la zona euro s'hagi alentit i esperem un nou debilitament en el que queda d'any i a principis del vinent", advertia la presidenta del BCE, Christine Lagarde, la setmana passada.

Malgrat que l'aprovisionament de gas a Europa ha permès un descens del preu d'aquest combustible fòssil, l'energia continua sent l'element que més pes té en l'increment de preus en el conjunt de la zona euro. A l'octubre creixia fins a un 41,9% en comparació amb ara fa un any, mentre que al setembre els preus energètics registraven una alça del 40,7%. De fet, si no es tingués en compte l'energia, la taxa d'inflació interanual a Europa se situaria en un 6,9%, també una xifra superior a la registrada al setembre. Però aquest no és l'únic producte que s'ha encarit. També ho han fet els aliments frescos (15,4%), els serveis (4,4%) i els béns industrials no energètics (un 6% en comparació amb fa un any).

L'encariment dels preus també esquitxa els productes menys volàtils. Així, la inflació subjacent –que no inclou l'energia ni l'alimentació– ha crescut un 6,4%, quatre dècimes més que al setembre, i ha assolit també un nou rècord. Aquesta és, de fet, la inflació que més preocupa els organismes supervisors com el BCE perquè és la que incideix de forma més permanent i generalitzada en els ciutadans i, per tant, en el seu poder adquisitiu.

Velocitat desigual

No tots els països de la zona euro estan vivint un increment de preus igual. Mentre que en alguns estats membres els preus continuen disparats, en d'altres, com Espanya o França, frenen. En concret, els dos països se situen a la cua i, segons Eurostat, registren un increment interanual dels preus d'un 7,3% i un 7,1% respectivament aquest mes d'octubre. Totes dues taxes són més baixes que les registrades en el mes de setembre.

Altres països registren una taxa d'inflació interanual que supera, fins i tot, el 20%. És el cas d'Estònia (22,4%), Lituània (22%) i Letònia (21,8%), països 100% dependents del gas rus i que han patit en carn pròpia les tensions i l'escalada de preus del mercat del gas. Tampoc Alemanya, la principal economia europea, en surt ben parada. La inflació escala fins a l'11,6% a l'octubre, i supera així el 8,8% de l'agost i la taxa interanual del 10,9% registrada al setembre.

El responsable d'economia europea d'Oxford Economics, Ángel Talavera, ha apuntat a través del seu compte de Twitter que aquesta disparitat és, en part, reflex de la disparitat de polítiques econòmiques aprovades pels estats membres: mentre que Espanya i Portugal han optat per la via del topall del gas o excepció ibèrica per tal de controlar el preu d'aquest combustible, països com Alemanya han impulsat grans paquets d'ajudes directes a la indústria.

En tot cas, Brussel·les ja està negociant fórmules que van des de la compra conjunta de gas fins a la possibilitat d'estendre a tot el conjunt de la Unió Europea una mesura similar a la del topall que tenen Espanya i Portugal per revertir el pes de l'energia damunt la inflació, ja que si no baixa les mirades se centraran en Lagarde. En particular, les d'economistes que defensen que l'augment actual de preus és fruit de l'oferta i no de la demanda, i que, per tant, un augment dels tipus d'interès per refredar l'economia no aconseguirà contenir la inflació.

L'Euríbor, a màxims del 2008

Aquest dilluns, l'euríbor a 12 mesos, la referència a través de la qual es calculen les quotes variables de les hipoteques d'Espanya, ha experimentat una nova pujada, la desena consecutiva. L'índex ha tancat el mes d'octubre amb una mitjana del 2,629%, el seu nivell màxim des del desembre del 2008 (3,452%). Aquesta pujada de l'Euríbor és una resposta a la pujada dels tipus d'interès bàsics anunciada pel BCE des del mes de juliol. Amb aquests increments de tipus, el banc central cobra més diners als bancs per deixar-los diners, i, per tant, les entitats també es veuen obligades a cobrar-se més interessos entre elles, cosa que fa pujar l'Euríbor.