¿Inflació o espiral inflacionista?
BarcelonaNo m'agrada ser un nou profeta de l'apocalipsi, però tampoc vull participar en la negació col·lectiva del problema de la inflació. ¿Per què l'espiral inflacionista no constitueix la principal preocupació econòmica d'aquests dies? Em crispa l'entusiasme de la nostra ministra d'Economia, Nadia Calviño, a l'observar una reducció de la inflació prevista. La inflació a l'Eurozona es va disparar a conseqüència de l'increment del preu de l'energia i va assolir el màxim del 10,6% l'octubre passat. Al març s'hauria de situar, segons les projeccions, en el 6,9%. Sens dubte, és una bona notícia.
Tot i això, més important és la qüestió de l'espiral inflacionista preus-costos. L'augment de preus implica increments en els costos de les empreses (energia, primeres matèries i salaris) que, al seu torn, porta les empreses a augmentar els preus. Per aquesta raó, encara que el preu de l'energia hagi disminuït un 30% des del màxim del maig del 2022, la inèrcia en la pujada de preus es manté. Intentar confondre la dada d'inflació amb la desacceleració de l'espiral inflacionista pot ser una bona estratègia electoral, però és una forma d'obscurantisme.
La importància de l'espiral inflacionista es pot observar en l'anomenada inflació subjacent. Excloent l'energia i els aliments del càlcul d'increments de preus, aquesta mesura ens dona informació sobre la part del fenomen inflacionista que no està influïda per les decisions de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) o per canvis climàtics. Quan examinem aquesta variable, el diagnòstic no pot ser més pessimista. A la zona de l'euro, la inflació subjacent –la que no inclou l'energia ni els aliments frescos, més volàtils– no ha deixat d'augmentar des del juliol del 2022, en una o dues dècimes cada mes, fins a arribar al 5,7% el mes de març i amb previsions a l'alça per al futur, un aspecte que no comenta la responsable d'Economia.
Com és natural, amb les expectatives de reducció del poder adquisitiu, aquest augment de preus es veurà reflectit en les negociacions salarials. A Espanya es parla d'increment de salaris d'un 5% el 2022 i del 4,5% el 2023, a França es preveu un 5% i a Alemanya la situació de manca de mà d'obra ha portat els sindicats a exigir increments d'entre el 10,5% i el 12%.
Per aturar aquesta dinàmica preus-salaris, el Banc Central Europeu (BCE) ha d'augmentar els tipus d'interès i aconseguir una contracció de la demanda interna. Al juliol, el tipus de referència del BCE se situava al 0,5%. Des d'aleshores, els increments s'han succeït fins a arribar al 3,75%. La política monetària és adequada, però observem tot això sense cap efecte sobre la inflació subjacent. Estem lluny de l'objectiu del 2% i, per tant, la pujada de tipus d'interès haurà de continuar.
Els mesos vinents, els tipus oficials del BCE continuaran augmentant, i així ho faran l'Euríbor i el tipus d'interès sobre préstecs bancaris. A Espanya, amb quatre milions d'hipoteques a tipus variable, amb revisió anual, l'impacte s'hauria de notar a partir del setembre. Pel que fa a la inversió, tant d'empreses com de llars que volen adquirir un habitatge, el cost de finançament més gran reduirà també l'activitat econòmica. De moment, amb un creixement anual de l'economia el 2022 del 5,5%, aquesta reducció en el nivell d'activitat no s'ha produït. Sens dubte, les mesures contra el covid-19 tant en l'àmbit estatal com a escala europea han permès generar un estalvi de precaució i posposar els ajustos necessaris. Tot i això, el BCE té com a objectiu imperatiu l'estabilitat dels preus, per la qual cosa els increments de tipus es mantindran fins a arribar a una inflació esperada del 2%.