La inflació ha baixat i la recessió és improbable; què hem fet bé?

Fa poc els bancs centrals de tot el món apujaven els tipus d'interès. Ara ja no. Al juny, el Banc Central Europeu (BCE) va rebaixar els tipus per primer cop des d'abans de la pandèmia de la covid-19. Al juliol, els responsables del Banc d'Anglaterra van votar a favor de retallar els tipus. Altres bancs centrals, com els del Canadà, Xile o Dinamarca, també s'han sumat a les rebaixes. I en poc temps, la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed) seguirà el seu exemple. El 23 d'agost, el president de la Fed, Jerome Powell, va dir: "Ha arribat el moment que la política s'ajusti". I mentre els banquers centrals rebaixen el preu del diner, s'atreveixen a somiar que l'"aterratge suau" és possible.

Aquest "aterratge suau" té dos components: reduir la inflació al 2% i evitar una recessió. Molts economistes pensaven que això era impossible. La història demostra que quan els bancs centrals apujaven ràpidament els tipus, aviat arribaven les vaques magres, perquè la gent tenia dificultats per pagar els seus deutes i a les empreses els sortia molt car endeutar-se per invertir. L'ajust monetari més gran a escala global a finals de la dècada de 1970 va provocar una gran recessió a principis dels 80. Des de finals del 2021 fins al començament del 2024, els tipus d'interès del món ric van pujar de mitjana cinc punts percentuals. No tant com a finals dels 70, però, tot i això, va ser un dels augments més ràpids mai viscuts.

L'augment del cost del finançament ha contribuït a contenir la inflació. De mitjana a l'OCDE els preus des de mitjan 2022 han pujat un 9,5%. El segon trimestre d'enguany la inflació tot just era del 2,7% i ha continuat a la baixa. Els augments dels preus en molts dels països rics estan pràcticament en l'objectiu o, fins i tot, per sota. Hi ha pocs senyals que apuntin que els preus tornaran a accelerar-se, cosa que fa que els bancs centrals se sentin còmodes afluixant les cordes de la política monetària.

Però mentre la inflació ha disminuït, la taxa de creixement econòmic s'ha mantingut estable de forma sorprenent. El segon trimestre, el PIB real de l'OCDE va augmentar un 1,8%, l'augment més ràpid des de la fi dels confinaments. És cert que alguns dels països membres, com el Regne Unit, Nova Zelanda o Suècia han vist caure el seu PIB dos trimestres seguits (recessió tècnica) en algun moment dels últims dos anys. També va passar als Estats Units a començament del 2022. Malgrat ser una recessió tècnica, qualsevol economista diu que una recessió com a tal és com la pornografia: la reconeixes quan la veus. Milions de persones perden els seus llocs de feina, els beneficis de les empreses es desplomen i les companyies tanquen. Res d'això ha passat.

L'atur a l'OCDE es manté al voltant del 5%. Ha augmentat lleugerament des del principi d'any, però no és motiu de pànic. Mentrestant, les empreses van bé. El segon trimestre d'enguany, els beneficis de les empreses a escala mundial van créixer un 10%, segons el Deutsche Bank, l'increment més alt en dos anys. En termes absoluts, les fallides continuen sent baixes. ¿Com ho ha fet el món ric? Una possibilitat és que les economies modernes siguin menys sensibles a les pujades de tipus per tenir empreses menys intensives en capital. I es calcula que a la UE els tipus d'interès alts han augmentat els ingressos procedents dels comptes d'estalvi de les llars en un 40% més que el que han pujat els pagaments del seu deute.

Política fiscal

La política fiscal també té el seu paper. Els anys 2020 i 2021 els governs rics va injectar gran quantitat d'estímuls. Els estalvis acumulats aleshores han amortit des de llavors l'impacte de la pujada de tipus. Els polítics han continuat amb la generositat fiscal i aquest any el dèficit dels països rics serà del 4,4% del seu PIB. Els Estats Units tenen un dèficit del 7% del seu PIB, cosa que mostra una gestió econòmica estranya en un moment d'atur tan baix. Tot això ha ajudat a canalitzar diners cap a l'economia real, fins i tot quan els bancs centrals feien més dura la seva política monetària.

Potser encara és massa aviat per celebrar un aterratge suau, especialment amb una política fiscal encara tan generosa. Però la pista d'aterratge és a la vista.