La immigració impulsa l'economia catalana amb la millora de l'ocupació, però pressiona els serveis públics
El Consell de Cambres de Catalunya preveu un creixement elevat per als propers anys però alerta dels reptes pendents
BarcelonaLes perspectives per a l'economia catalana són positives. El bon rumb postcovid es deu principalment al consum públic i de serveis i a una ocupació impulsada per la immigració i la Catalunya dels 8 milions, però el país encara té molts reptes de futur, com ara la tensió dels serveis públics, la baixa productivitat i la transició energètica. Aquestes són les principals conclusions de la Memòria econòmica de Catalunya del 2023, presentada aquest dijous a la Llotja de Mar de la Cambra de Barcelona. A l'acte hi han participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu; el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès; la directora de l'informe, Carme Poveda, i el catedràtic de la UPF i col·laborador de l'estudi, Oriol Amat.
De fet, la recuperació després de la pandèmia ha estat "especialment intensa" a Catalunya, diu la Memòria, i l'economia catalana ha crescut amb més força que a la resta d'Espanya i encara més que la mitjana de la zona euro. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha reiterat que "l'economia catalana va bé i tenint en compte el context actual, fa de motor també de l'economia europea". Segons Aragonès, "avui el creixement econòmic és més equilibrat, més sòlid i transita cap a un model més estable i resilient i capaç de generar confiança; això és imprescindible per seguir sent atractius".
Per la seva banda, el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha celebrat que l'economia catalana avança millor del que s'esperava a principis d'any, i que hagi consolidat, segons les seves paraules, l'avantatge relatiu respecte al conjunt d'Espanya. Poveda ha explicat que el 2023 "serà recordat per haver aconseguit els tipus d'interès més elevats de les darreres dècades" i que les perspectives passen per mantenir uns tipus elevats durant més temps del previst inicialment. La directora de l'informe també ha explicat que les dades confirmen una "major fortalesa de l'economia catalana a la fase postpandèmia" i que un dels factors que ho explica és l'increment de població en un 3,7% els últims dos anys.
La Catalunya dels 8 milions
La Memòria indica l'increment de població com un dels factors a tenir en compte per a l'evolució de l'economia. En els darrers dos anys, la població ha viscut un augment de 255.000 persones, fins als 8 milions, que s'explica principalment per un increment de la població estrangera. Poveda ha apuntat que la immigració "ha ajudat a impulsar l'economia, sobretot a través de més ocupació", però ha alertat que aquest fort increment d'habitants "també està tensant els serveis públics, com el transport, la sanitat i el mercat de l'habitatge, ja que el sector públic no ha pogut donar una resposta adequada per culpa d'un dèficit crònic de finançament".
En aquest sentit, Aragonès ha tornat a reclamar el finançament singular: "Tot això són reptes de la Catalunya dels 8 milions que no es poden gestionar amb recursos de la Catalunya dels 6 milions". "És el moment de ser el màxim d'exigents; no es tracta només d'aconseguir que l'Estat ens transfereixi més recursos sinó que cal un nou sistema de finançament propi, singular, que parteixi de l'aportació que ja fa l'economia catalana [19,7% dels impostos recaptats per l'Estat venen de Catalunya] i, per tant, cal un concert econòmic", ha afegit.
De fet, l’ocupació ha assolit un màxim històric de 3,8 milions el 2023, amb un pes creixent de l’ocupació estrangera, que ja representa el 20% del total a Catalunya, per sobre del 14% que representa a Espanya i l’11% a la zona euro. El 2023 l’ocupació ha augmentat en 141.000 persones, el 52% de les quals es concentren en el comerç, el transport i l’hostaleria, un sector amb una proporció elevada de treballadors estrangers. Un altre element que ha permès sostenir el consum privat, juntament amb la creació d’ocupació, és l’augment del salari per hora treballada que s’ha produït durant el 2023, tot i que no permet recuperar la pèrdua acumulada durant el 2021 i el 2022.
Una de les principals conclusions de l'informe és que els serveis i el consum públic són els principals motors de la recuperació econòmica. El consum públic explica el 42% del creixement del PIB entre el quart trimestre del 2019 i el primer del 2024, i el saldo amb l’exterior el 25%. Les exportacions de béns han assolit un màxim històric superant els 100.000 M€, fet que representa un creixement acumulat nominal del 25% els dos darrers anys. Aquest creixement de les exportacions s’ha concentrat sobretot en el mercat europeu, cosa que ha fet que Catalunya assoleixi un superàvit comercial amb la UE per primer cop a la història. A diferència de països com Alemanya o França, "es pot dir que l'economia catalana surt de la covid amb una acceleració en la internacionalització principalment de béns i serveis", ha afegit Poveda.
Reptes i perspectives
De cara al 2024-2025, l'informe preveu que el consum privat sigui el principal motor de l'economia –en contraposició al consum públic, que ha sigut el motor fins ara– i un augment de la inversió per la baixada de tipus. Alhora, revisió a l'alça de les perspectives econòmiques: el creixement del PIB a Catalunya estarà clarament per sobre del 2% i mantindrem un diferencial positiu amb la zona euro (se n'espera un 0,8% per al 2024). Amb tot, es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.
"En conclusió, fem un balanç positiu del 2023, perspectives favorables a curt termini, però molts reptes a afrontar a mitjà i llarg termini", ha dit Poveda. Millorar la productivitat, convergir amb la mitjana europea en inversió en R+D, adequar l'oferta de treball a les necessitats de les empreses i avançar en la descarbonització de l'economia són alguns dels principals.