Els hipotecats, en alerta davant la nova pujada de tipus del BCE

BarcelonaLes cases d'anàlisi han sigut prou clares aquesta setmana: que ningú esperi que els bancs centrals facin marxa enrere en la seva cursa contra la inflació. És en el marc d'aquesta expectativa que el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) es reunirà aquest dijous a Frankfurt per discutir una nova pujada dels tipus d'interès. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha declarat la guerra a l'encariment de preus que s'ha redoblat amb la guerra a Ucraïna, i si al juliol ja va apujar tipus per primer cop en onze anys, ara podria tornar-ho a fer.

De fet, el debat en les últimes setmanes ha orbitat entorn de si el preu del diner s'ha d'encarir 0,50 o 0,75 punts. Alguns membres del BCE s'han inclinat per aquesta possibilitat per atacar amb més fermesa la inflació, però l'economista en cap del BCE, Philip Lane, s'hi va posicionar públicament en contra a Barcelona i va demanar "humilitat" i no "sobrereaccionar" davant la situació actual. Lane, persona molt pròxima a Lagarde, també ha marcat diferències entre la crisi actual i la que es va viure als anys 70, amb una inflació desbocada d'origen energètic. Si el BCE és fidel a la seva pròpia paraula expressada al juny, l'encariment hauria de ser de 0,50 punts, però també és cert que al juliol la pujada va ser més forta del que s'havia anunciat.

L'acció del BCE d'encarir el preu del diner respon a la necessitat de refredar l'economia: si el crèdit és més car, famílies i empreses poden optar per ajornar les seves compres i inversions. Això provoca una caiguda del consum, que, de fet, és l'únic que pot fer caure la inflació. L'encariment dels preus ha estat molt acusat des de la reactivació econòmica que va seguir al tancament causat per la pandèmia l'any 2020 i a Espanya –i al conjunt de l'OCDE– s'ha situat per sobre del 10%, cosa que vol dir que les famílies perden un 10% del seu poder adquisitiu.

El col·lectiu més perjudicat per aquesta situació és el de les famílies endeutades. La majoria de préstecs estan referenciats en l'Euríbor, que fluctua amb el preu del diner. Si una família té una hipoteca que no és a tipus fix, veu com la quota mensual que paga s'encareix notablement. De fet, en els últims mesos el salt que ha fet aquest indicador (i que en la pràctica equival al preu al qual es presten els grans bancs entre ells) és enorme: l'agost del 2021 era del -0,52%, i la pujada d'aquest any l'ha situat ja per sobre del 2%. A l'agost, després d'un juliol que frenava la tendència, l'indicador es va tornar a enlairar.

A conseqüència d'aquest encariment del preu del diner, la creació de noves hipoteques ha patit una aturada en les últimes setmanes. El Col·legi de Registradors informa que al juliol, el mes en què es va produir la pujada de tipus, les hipoteques es van reduir a Espanya de 44.998 el juliol del 2021 a 43.702 en el setè mes d'aquest any. Les dades xoquen amb les enregistrades durant el segon trimestre, quan les noves hipoteques creixien un 10%.