Qui hi ha guanyat amb la inflació? Les energètiques, assenyalades; l'alimentació supera l'examen

BarcelonaLa indústria energètica és la que més ha incrementat els marges de beneficis gràcies a la inflació derivada de la invasió russa d'Ucraïna, que estan a un nivell "anòmalament elevat". En canvi, el sector de l'alimentació encara no ha recuperat els marges anteriors a l'encariment de les matèries primeres dels últims dos anys, segons el primer informe de l'Observatori de Marges Empresarials publicat aquest dilluns, mentre que les empreses espanyoles de turisme, hostaleria i el comerç han recuperat els beneficis previs a la pandèmia, quan les restriccions de moviments van afectar directament el sector.

Segons l'Observatori, els marges de les companyies energètiques van començar a créixer a partir del 2021, quan en general les matèries primeres es van començar a encarir per l'excés de demanda i els colls d'ampolla a les cadenes industrials internacionals. L'atac rus sobre Ucraïna i l'impacte en l'abastiment de gas natural i petroli sobre Europa van inflar els preus d'aquests productes, cosa que va afavorir les companyies al mercat espanyol, on la dependència de Rússia era molt inferior que a la resta de països de la Unió Europea.

"Les disrupcions de l'oferta que es van produir en els productes derivats del petroli arran de la guerra a Ucraïna van generar un augment dels preus internacionals i un xoc de demanda positiu en alguns sectors, com el refinatge i el comerç majorista de productes energètics, que van incrementar els seus marges a finals del 2021 i durant el 2022", apunta el document. És a dir, les alces de marges d'elèctriques, petrolieres o gasistes van estar marcades per l'evolució dels preus de l'energia als mercats internacionals, no pas per la situació del mercat espanyol o per les inversions de les empreses.

En aquest sentit, per exemple, el marge de les empreses de subministració d'electricitat va créixer un 25% de mitjana. Igualment, entre les empreses de distribució i subministrament de carburants la ràtio del resultat brut d'explotació (beneficis abans d'impostos, interessos o amortitzacions) sobre les vendes era del 2% abans del 2020, però es va disparar fins al 17% aquest any.

L'alimentació encara guanya menys

L'encariment de les matèries primeres ha incrementat de manera destacada els beneficis del sector energètic, però durant mesos va tenir un impacte negatiu sobre la indústria agroalimentària. Les pujades de costos de producció es van fer notar en productes com els fertilitzants, el pinso per a bestiar o plaguicides, als quals cal afegir l'augment del preu de combustibles i electricitat. El conjunt de la cadena alimentària va reduir els marges un 25%, mentre que a la indústria agroalimentària la disminució va ser del 40%, tot i que s'han recuperat parcialment però sense arribar a recuperar els nivells d'abans del covid.

Per contra, els serveis més afectats per la pandèmia, com el turisme, la restauració i el comerç minorista, "van iniciar una recuperació gradual" dels marges el 2021 fins a arribar als nivells previs al covid a finals de l'any passat. Aquests sectors van patir sobretot el 2020, amb les restriccions més dures, quan la taxa del resultat brut d'explotació sobre les vendes va passar de nivells d'entre el 20% i el 25% del 2019 fins per sota del 5% a inicis del 2021, tot i que actualment les companyies han tornat als nivells de fa tres anys.

La banca i els autònoms es queden fora

L'Observatori està format pel ministeri d'Assumptes Econòmics, l'Agència Tributària i el Banc d'Espanya, amb dades recollides de diversos indicadors. La seva posada en marxa ha sigut una iniciativa del govern espanyol que ha tingut en contra des de bon principi la principal patronal espanyola, la CEOE, amb l'argument que "les empreses han de guanyar diners" i que, per extensió, el nou organisme comportarà "més intervencionisme" de les administracions sobre l'economia, segons el seu president, Antonio Garamendi. La posada en marxa de l'Observatori volia impulsar una pujada de sous, extrem que aquest mateix dilluns tornava a reclamar a les empreses la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

Una de les limitacions d'aquest primer estudi és que no inclou dades ni sobre treballadors autònoms ni sobre el sector financer. Especialment aquest últim sector està en el punt de mira polític arran de les pujades dels tipus d'interès, que han encarit el que paguen els clients de la banca pels seus préstecs però no s'ha vist compensat en la mateixa manera per la retribució que donen les entitats als estalvis dels seus clients. També cal apuntar que Pimec, la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, ha explicat reiteradament que l'augment de marges és un fenomen que només es dona a les grans companyies.

En aquest sentit, el president de l'Associació de Treballadors Autònoms i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor, ha criticat l'Observatori per no incloure dades sobre autònoms: "És de tot menys representatiu de la realitat econòmica i empresarial d'Espanya".