Valentí Pich: "Hi ha dues comunitats mal finançades: Múrcia i València; Catalunya està a la mitjana"
President del Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya
BarcelonaEl president del Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich (Barcelona, 1953) és llicenciat en econòmiques per la UAB, auditor de comptes i administrador concursal, i participa en els òrgans de govern i consultius de diverses institucions, com Foment, on és membre de la comissió executiva, o a la comissió legal de la CEOE. Ha desenvolupat la major part de la seva activitat des del seu despatx professional i subratlla que llegeix "molts diaris” perquè la seva primera feina va ser “fer el recull de premsa dels constructors de Barcelona”. Forma part del grup d’experts que ha creat el PP al Senat en contra de l’acord de finançament singular per a Catalunya, i abans de començar l’entrevista matisa: "Jo no hi estic en contra, com han publicat diversos mitjans, entre ells l’ARA. En cap moment he dit això. Em van trucar del Senat per aquest tema i vaig dir que endavant, però hi aniré amb la llibertat de dir el que cregui convenient”.
Què en pensa de l’acord de finançament?
— Serà molt complicat que tiri endavant per un tema polític. El més raonable seria que els grans partits, fonamentalment el PSOE i el PP, haguessin dit des de fa anys quina és la seva proposta de finançament. El més important per a Catalunya en aquest moment és l’estabilitat institucional; hi estic obsessionat. Per tant, es pot entendre l’acord entre el PSC i ERC, però la manera com s’ha presentat ha generat molts anticossos. En segon lloc, fins ara hem aconseguit acords de finançament perquè l’Estat estava en condicions de posar més diners sobre la taula, però ara el dèficit públic de l’Estat és del 3%, un dèficit elevat.
No m’ha dit què en pensa.
— Parteixo de diversos punts: primer, fora bo fer un sistema en què els ciutadans sabessin exactament què paguen a cada administració: la corresponsabilitat fiscal. Segon, cal tenir en compte la gestió: molestar el menys possible a la gent que ha de pagar els impostos i analitzar el cost de gestió respecte al que recaptes. Tercer, la lluita contra el frau fiscal. Cal veure com s’organitza tot plegat i crec que es pot fer a través dels consorcis, que són una bona figura. No entro si n’hi ha d’haver 17 o no. Avui l’Agència Tributària té informació de primeríssim nivell perquè les grans empreses aporten informació pràcticament cada dia i Hisenda prem un botó i sap a l’instant si s’estan venent més cotxes. Per tant, entenc que els governs regionals vulguin una informació de primer nivell.
És bo que Catalunya tingui una Agència Tributària pròpia que recapti tots els impostos?
— És bo que hi hagi una Agència Tributària catalana, perquè ja la tenim i perquè lliga amb el que li deia de la corresponsabilitat fiscal. I sobre el fet de disgregar tota l’Agència Tributària cal veure’n els costos; potser també es podria fer un consorci en què hi participessin totes les agències autonòmiques. És evident que un govern autonòmic ha de tenir accés a tota la informació perquè és molt important per fer polítiques públiques.
Creu que Catalunya necessita un nou sistema de finançament?
— Els informes sobre finançament diuen que hi ha dues comunitats que estan mal finançades, Múrcia i València, i que les Illes Balears està bé quan l’economia va bé i malament quan l’economia va malament. Catalunya està més o menys a la mitjana. Crec que cal posar-hi llum; no podem estar tot el dia en aquesta roda perquè a Catalunya li interessa l’estabilitat. Han marxat un seguit d’empreses que serà molt difícil que tornin, i hem de fer tot el possible perquè és molt més important del que sembla. Des que tinc 25 anys vaig a Madrid entre dos i tres dies per setmana i el que veig és que allà s’han posat a treballar. Tenen l’efecte capitalitat, d’acord, però aquesta gent ha començat a treballar i no s’aturaran.
Foment fa temps que reclama un millor finançament i va aplaudir l’acord.
— Sí, Catalunya necessita un millor finançament. El problema és com es concreta tot això, perquè tenim un problema de dèficit públic. Per això dic que no serà fàcil. Hem de tenir molt clar que els pròxims anys no hi haurà més diners, a veure si ho entenem tots d’una vegada. I, per cert, malgrat l’augment dels ingressos tributaris que hem tingut, estem pagant més impostos ara que el 2020 perquè la inflació ha pujat i no s’han deflactat tarifes. Ni el govern espanyol ni la Generalitat. Que ho puc entendre, perquè el dèficit era de l’11%, una hecatombe, però cal explicar-ho bé als ciutadans. A Catalunya qui paga més impostos és la gent que té uns ingressos bruts anuals d’entre 30.000 i 40.000 euros. És molt gros. Els rics de veritat juguen a una altra lliga.
Ayuso diu que Madrid està mal finançada, però al mateix temps abaixa impostos i perjudica no només els serveis públics, sinó amb el dúmping fiscal. Què n’opina?
— El que ha fet Madrid té molt de mèrit. Podem dir que ho ha fet gràcies al fet que té unes condicions determinades, però ells ho han valorat i han buscat la complicitat de la societat perquè el taxista de torn n’està convençut, que volen enviar un cert missatge. A Catalunya hem fet el contrari. Ens hem inventat un seguit d’impostos que pràcticament no recapten potser per qüestions electorals. Cadascú juga les seves cartes i crec que té molt mèrit haver mantingut unes polítiques fiscals concretes. Sense entrar en temes ideològics, crec que qualsevol persona sensata diria que l’impost de patrimoni no té gaire sentit i que l’impost de successions té sentit amb un tipus reduït per a tothom, que és el que defensem a Foment. Ells s’han passat i els han tret tots dos; nosaltres hem apostat per una altra targeta fiscal.