Hernández de Cos, sis anys buscant refer la reputació del Banc d'Espanya

MADRIDPablo Hernández de Cos (Madrid, 1971) ja coneixia les interioritats del Banc d'Espanya (BdE) quan el maig del 2018 l'exministre d'Economia del PP, Román Escolano, va posar el seu nom damunt la taula perquè fos el nou governador en substitució de Luis María Linde. El cert és que feia més de vint anys que havia aterrat a la institució, en concret al Servei d'Estudis, i des d'aleshores no havia deixat d'escalar posicions.

Aquest 11 de juny, sis anys després del seu nomenament, Hernández de Cos posa punt final a un mandat en què refer la reputació de l'organisme, perduda després de la Gran Recessió i per casos com la sortida a borsa de Bankia, ha estat una màxima. "Un component central [de l'estratègia del BdE] és la transparència, crucial per consolidar la confiança cap al Banc d'Espanya", diu el mateix De Cos en un article de comiat publicat aquest dilluns a la web del Banc d'Espanya.

Entrar a valorar si ho ha aconseguit o no és feina de les enquestes, però diferents veus que hi han coincidit els últims anys comparteixen una idea: "Per començar a fer salts mortals, primer has de fer salts, i aquests s'han fet, tant portes endins com portes enfora", afirma una font que hi ha coincidit.

D'aquesta manera, alguns van veure en el seu aterratge com a governador una alenada d'aire fresc per a una institució que estava acostumada a no donar massa explicacions i a mostrar-se aliena a allò que passa al dia a dia. "Ha estat molt curós a l'hora d'escoltar a tothom, i per això calia obrir les portes", apunta una font coneixedora de la seva trajectòria, que recorda que una de les primeres coses que va organitzar va ser una trobada informal amb gairebé mig centenar de periodistes.

Anys de "sobresalts"

Però la vocació de ser més obert no ha coincidit amb un context precisament fàcil: "Ha estat un període de sobresalts", reconeix el mateix De Cos en el seu article, en què cita la pandèmia de la covid-19, l'episodi d'inflació pels núvols o la guerra a Ucraïna com a principals convulsions per a l'economia espanyola i mundial.

De Cos ha destacat per abordar tots aquests reptes des de la "flexibilitat i la capacitat d'adaptació", en paraules seves. De fet, se'l considera més aviat un colom que no un falcó –els economistes de tall més liberal– dins el Banc Central Europeu, on s'ha consolidat com una de les figures més respectades. Ara bé, l'equilibri entre les dues posicions hi ha estat, sobretot quan ha tocat parlar de fiscalitat: "Una de les majors vulnerabilitats [a Espanya] continua sent el dèficit fiscal", recordava fa pocs dies en una entrevista a TVE.

El seu adeu es produeix en plena opa al sector bancari. Si bé va veure culminar la fusió de CaixaBank i Bankia, no passarà el mateix amb el BBVA i el Banc Sabadell.

Discussions amb el govern espanyol

La relació amb el govern espanyol durant el seu mandat ha estat bona, sobretot amb el ministeri d'Economia, tot i que tampoc han faltat moments de tensió quan ha tocat parlar de polítiques econòmiques com ara la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), la vinculació de les pensions a la inflació o la insistència a focalitzar les ajudes als més vulnerables. En el cas de l'SMI hi ha qui apunta que l'ens es va arribar a passar de frenada, sobretot només arribar, quan va apuntar que l'increment "deixaria joves sense feina".

Si una cosa ha fet De Cos és participar en els principals debats que han marcat la política econòmica, allunyant la idea que el Banc d'Espanya només s'ha de focalitzar en la política monetària i la supervisió bancària. Sota la seva direcció, el Servei d'Estudis del BdE va citar la situació política a Catalunya i, per tant, el Procés com a element de risc per a l'economia.

Ara bé, Hernández de Cos ha buscat –o com a mínim ho ha intentat– que tota aportació a la política econòmica estigués recolzada en el treball dels equips tècnics del Banc d'Espanya. Potser per aquesta "discussió tècnica" que defensen des del seu entorn s'ha acabat guanyant el reconeixement d'uns i altres.

Situació inèdita

A partir d'aquest dimarts, l'organisme supervisor viurà una situació inèdita, com a mínim des que es va aprovar la llei d'autonomia del Banc d'Espanya l'any 1994: no només tindrà una dona governadora, sinó que a més estarà en funcions. Margarita Delgado, actual número dos de l'ens, passa a assumir el rol de responsable màxima. La interinitat, però, s'haurà de resoldre abans de l'11 de setembre, quan Delgado també posa punt final al seu mandat com a subgovernadora. Durant aquest període assumirà les tasques que fins ara tenia Hernández de Cos, amb l'única diferència que no tindrà dret a vot al consell general del Banc Central Europeu. Des de l'ens supervisor resten importància a aquest fet, perquè són pocs els cops en què s'ha de votar.

La tradició és que els dos grans partits a l'Estat, el PP i el PSOE, consensuïn un nom per governar el Banc d'Espanya. L'executiu de Pedro Sánchez, que ja ha dit que no té excessiva pressa, s'hi ha mostrat obert, però amb matisos: ha advertit al PP que si és bo per pactar un nom per al BdE, ho ha de ser per renovar el Consell General del Poder Judicial. Si l'acord arriba, seria una excepció en un moment en què la norma entre tots dos és la distància.