Grècia es mobilitza contra la inflació
El país viu una de les vagues generals amb més seguiment de l'última dècada
AtenesGrècia ha viscut aquest dimecres una vaga general amb un dels seguiments més alts dels últims deu anys, segons els sindicats. La ciutadania reclama un augment dels salaris per poder fer front a la inflació –que en aquest moment es troba al voltant d'un 12%–, més ajudes per a les llars de cara a l'hivern i més mesures que frenin l'encariment de la vida diària.
Una manifestació convocada a Atenes per a aquest matí pels principals sindicats grecs i seguida per altres sindicats més petits ha acabat a la plaça Sintagma, on es troba el Parlament, i hi ha hagut alguns aldarulls entre els manifestants i la policia grega.
“Mitsotakis i el seu ministre de finances [Christos Staikouras] no saben com resulta de complicat viure en aquestes condicions. Saben com sobrevivim la gent amb 600 euros al mes? Aquesta és la realitat per a la majoria de la població grega", es queixava Argiri Erotokritou, metgessa de 35 anys. "La situació als hospitals grecs, per exemple, és molt complicada i dramàtica, especialment després de l'última onada de la pandèmia, cada vegada hi ha menys treballadors", afegia, alhora que lamentava que els sous "no s'han actualitzat els últims quinze anys". El salari mitjà d'un metge que comença a treballar és de 950 euros mensuals, aproximadament.
Cistella bàsica, subsidis i uns pressupostos que no convencen
El passat 3 d'octubre es va presentar l'esborrany de pressupostos estatals per al 2023, qualificats d'històrics per ser els primers en dotze anys que s'elaboren fora del marc de vigilància de la Troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea). A l'esborrany es pronostica una taxa de creixement d'un 2,1% –a causa d'un repunt del turisme– però per als sindicats, aquests beneficis generals no resolen la situació.
D'altra banda, una de les mesures que ha pres el govern per tal d'alleugerir la crisi econòmica és la posada en marxa, des del 2 de novembre, d'una cistella de compra amb 51 productes de primera necessitat rebaixats de preu. Aquesta cistella canvia cada setmana i és d'adopció obligatòria als supermercats del país. Des del setembre del 2021, el govern també ha destinat 9.000 milions d'euros en subsidis al sector energètic, però hi ha qui reclama més inversió directa. "Aquests pressupostos no solucionen els problemes reals de la gent i Mitsotakis només governa per als rics", opinava Thomas Mangos, de 32 anys i votant de Syriza.
Dimitris Oikonomou, del comitè polític del socialdemòcrata Pasok i present a la manifestació, considera que les mesures adoptades per l'executiu de Mitsotakis són de cara a la galeria. "L'empobriment del poble grec amb el pretext de la crisi energètica i la guerra a Ucraïna, en un moment en què els gegants empresarials i els proveïdors d'energia lliuren balanços amb superbeneficis sense precedents, no deixa marge per a una altra acció que fer campanya per aturar el teatre de l'absurd, en el qual els espectadors contemplen amb sorpresa les carreres a l'alça dels preus dels articles més bàsics", declara el sindicat majoritari.
L'estat de l'economia, la principal preocupació en aquests moments de la ciutadania grega, serà un dels elements claus de la campanya electoral. "L'èxit d'aquesta vaga és un pas molt important per a la classe treballadora", explica a l'ARA Petros Constantinou, que forma part del Consell Municipal d'Atenes per a Antarsya (esquerra anticapitalista grega) i és coordinador nacional del moviment antifeixista grec. Tot sembla indicar que no serà un final de mandat fàcil per a Kyriakos Mitsotakis, submergit en diferents crisis institucionals i una crisi econòmica que la ciutadania coneix massa bé.
