Les set companyies de l'Íbex que concentren el 75% de les filials de les grans empreses en paradisos fiscals
Un informe d'Oxfam Intermón apunta que les cotitzades espanyoles van reduir un 1% la seva presència en paradisos fiscals el 2021
BarcelonaSet grans empreses de l'Íbex-35 concentren des del 2009 el 75% de les filials de companyies del selectiu espanyol en paradisos fiscals, segons un informe elaborat per l'ONG Oxfam Intemón publicat aquest dijous. Aquestes empreses són, segons aquesta organització, ArcelorMittal, el Banco Santander, les constructores Acciona, ACS i Ferrovial, i les energètiques Repsol i Iberdrola.
Segons Oxfam Intermón, les grans empreses de l'Íbex-35 tenien, com a mínim, 681 filials en països amb fiscalitats baixes i règims impositius favorables el 2021. Aquesta xifra representa una reducció de l'1% en comparació amb el 2020, però encara triplica el nombre del 2009.
L'estudi analitza les 24 empreses de l'Íbex (d'un total de 35) que s'han mantingut al selectiu espanyol des del 2009, any en què l'ONG va començar les seves anàlisis sobre fiscalitat de les grans companyies de la borsa espanyola.
La definició de paradís fiscal depèn de l'organisme, i ha anat variant amb els anys. L'informe d'Oxfam Intermón evita aquesta fórmula i parla de caus fiscals, països o territoris autònoms que busquen captar la tributació d'empreses multinacionals amb marcs fiscals avantatjosos, ja sigui a través d'impostos baixos, sistemes impositius fets a mida i opacitat bancària o amb creació d'empreses orientada a amagar tributs. Entre aquests caus, l'informe hi inclou alguns dels paradisos fiscals habituals, com ara les illes Caiman, Suïssa o Andorra, però també l'estat nord-americà de Delaware o diversos països membres de la Unió Europea, com Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda.
Les raons per les quals les empreses utilitzen societats en aquests territoris són diverses. La més evident és aprofitar que es tracta de "països amb tributació baixa o nul·la", per la qual cosa s'estalvien diners d'impostos, indica Antoni Durán-Sindreu, professor de la UPF expert en fiscalitat i expresident de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals. Ara bé, els canvis normatius dels últims anys a Espanya –afegeix– han "transparentat" les trames societàries en altres països, inclosos els paradisos fiscals, ja que ara totes les empreses espanyoles estan obligades a notificar a Hisenda tots els actius que tenen a l'estranger, incloses societats.
A més, el fet de tenir societats a altres jurisdiccions amb l'objectiu d'enganyar les autoritats "queda ara una mica en entredit". En el cas de l'impost de societats –el que paguen les empreses sobre els seus beneficis– a Espanya, hi ha una tributació mínima del 15% per grup empresarial –xifra mínima que estan adoptant la majoria d'economies del món–, cosa que ha deixat "sense sentit" el fet de tenir filials en altres territoris, recorda Durán-Sindreu.
Un altre element a tenir en compte, segons aquest expert, és que alguns països ofereixen l'anonimat dels accionistes propietaris de les societats, per la qual cosa les multinacionals les utilitzen quan "no volen que es tingui coneixement de la societat que opera" en un mercat, per evitar donar informació a altres empreses del mercat.
Reducció "lenta"
De les companyies estudiades, només dues, l'energètica Endesa i la tecnològica Indra, no tenien cap filial en aquests territoris, mentre que un 42% en tenen més de 20. Des del 2009, el 75% de les filials en caus fiscals es concentra "de manera sòlida" –segons l'ONG– en mans de set empreses: la metal·lúrgica ArcelorMittal, el Banco Santander, les constructores Acciona, ACS i Ferrovial, i les energètiques Repsol i Iberdrola.
L'informe apunta que, tot i que "a un ritme excessivament lent", un gruix d'empreses està reduint la seva presència en aquest tipus de territoris, com el banc BBVA, IAG –matriu d'aerolínies com Iberia o British Airways– o la mateixa Repsol. No obstant això, altres augmenten el nombre de societats que hi operen, com Acciona, Iberdrola, la gasista Naturgy o Ferrovial, que recentment ha estat al centre del debat públic després d'aprovar el trasllat de la seva seu d'Espanya als Països Baixos.
"En l'àmbit purament empresarial, no afecta" el fet de tenir filials en jurisdiccions amb fiscalitat baixa, comenta Durán-Sindreu. És a dir, en general els clients, els proveïdors o els accionistes de les grans empreses no tenen gaire en compte si la companyia té o no societats fora del país. No obstant això, sí que "afecta negativament" la reputació: "No està ben vist", matisa el fiscalista, cosa que explica que se'n redueixi el número.
El 2009 -l'any següent a l'esclat de la crisi financera global- les 24 companyies de l'Íbex analitzades tenien 234 filials en caus fiscals, una xifra que es va disparar entre el 2011 i el 2015, quan es va superar el miler. Des d'aleshores, s'ha retallat el número fins a les 681 societats actuals, encara molt lluny de les dades prèvies a la crisi.
"La gent ho assimila a tenir un tinglado muntat per pagar menys impostos", comenta, per la qual cosa el valor de la marca se'n ressent. A més, algunes administracions posen com a condició per optar a contractes públics que les empreses no tinguin filials en determinats paradisos fiscals.